Forobiv foz1l odamlar t o s h k e n t «o z b e k I s t o n m I l L i y e n s I k L o p e d I y a s i» d a V l a t L m I y n a s h r I y o t I 84(5U)1 a b u n a s r f o r o b I y. F 4 Fozil odam lar shahri



Yüklə 4,76 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə55/89
tarix13.12.2023
ölçüsü4,76 Mb.
#176499
1   ...   51   52   53   54   55   56   57   58   ...   89
Fozil odamlar shahri 42-bet

A R A S T U F A L S A F A S I
A r a s tu , a m a l i y fa n la r g a e r i s h i s h n i n g u c h t a usuli b o r d e b
t u s h u n t i r a d i , ular: 1) h is -s e z g i y o r d a m i d a ; 2) his-sezgi orqali 
e r i s h i l g a n b i l i m l a r d a n m i q d o r j i h a t d a n k o ‘p r o q b o ‘lg a n
b i r i n c h i ( t a b i i y ) b ilim y o r d a m i d a ; 3) t a h l i l , t e k s h i r u v l a r
y o r d a m i d a . N a z a r i y f a n l a r d a h a m s h u l a r b o r g a o ‘xshaydi. 
E rishishning u c h usuliga id ro k e tis h n in g u c h usuli t o ‘g ‘ri keladi: 
1) h is -s e z g ila r; 2 ) h i s - s e z g i d a n o l i n g a n b ilim m a ' l u m o t i d a n
k o 'p r o q b o ‘lg an b ir in c h i b ilim m a ’lu m o t l a r i ; 3) te k s h iru v , 
tahlil natijasida olingan m a ’lu m o tla r. T e k s h im v , tahlil natijasida 
o l i n g a n
b i l i m l a r d a s t l a b , h ali t e k s h i r i l m a g a n n a r s a l a r d a n
o lin ad i. 0 ‘rganib, te k sh irib c h i q i s h d a n a w a l u la r iz la n a y o tg a n
m a q s a d b o 'l g a n l a r va “ id ro k e tis h n u q t a l a r i ” d e b a ta lg a n . 
F a n ta la b e ta d i g a n j i h a t n i a n i q l a s h u c h u n fo y d a la n ila d ig a n
d a s t l a b k i m a ’l u m o t l a r “ m u q a d d i m o t ” d e b a t a l a d i . F a n
t e k s h i r a d i g a n n a r s a l a r n i “ m a t l u b a l - m a q s a d ” d e b ,
o ‘rg an ilg a n la rin i e sa - “ x u lo s a t” d e b ataydilar. S h u n d a y qilib, 
b u u c h n a r s a n i n g h a m m a s i o l d i n d a n m a v ju d d ir.
A r a s tu , in s o n foydali n a r s a la r h a q id a g i b ilim h a q iq a tig a
y e tis h a o l m a y d i , d e b t u s h u n t i r a d i . I n s o n o ‘z in in g in tilishi 
q a n d a y e k a n lig in i va foydali n a r s a l a r d a n qaysi biriga intilishi 
za ru rlig in i b ilo lm a y d i, in tilis h in in g c h e g a ra s i va b u c h e g a r a
a n iq la n g a n m i, lin in g sarhadi b o n n i , y o ‘q m i u n g a n o m a ’lum dir. 
A m m o b i z , i n s o n n i n g e s l a t i b o ‘t i l g a n i s t a l a y o t g a n
m a q s a d l a m i n g sogMomligiga erishishga intilishini bilam iz. A gar 
i n s o n a n i q b ir m a q s a d g a y etishish u c h u n foydali n a r s a l a r d a n
qaysi biri k e ra k lig in i, k o ‘rib o ‘tilg a n t o ‘rt m a q s a d d a n qaysi 
birlari zarurligini a n iq la s h g a h a r a k a t qilib k o ‘rsa, u n d a m a sa la n , 
q u y id a g ila rg a o ‘x sh a s h savollarga: his-sezgi s o g ‘lo m lig i b a d a n
s o g 'l o m l i g i g a b o g ‘liq m i, y o ‘q m i yoki b a d a n s o g ‘lo m lig in i 
t a ’m i n l a s h u c h u n his-sezg i s o g ‘lo m lig i z a r u r m i va his-sezgi 
t u f a y l i b a d a n s o g ‘l o m l i g i
b a r q a r o r m i y o x u d b u l a r n i n g
h a m m a s i a y r i m b i r f o y d a li n a r s a n i s a q l a b t u r i s h u c h u n
k e r a k m i, d e g a n savollarga j a v o b iz la sh g a a h d q ilg a n id a u q iyin 
a h v o lg a t u s h i b q o l g a n b o ‘l a r edi.
A g a r s e z g ila r m a q s a d n i n g o ‘zi b o ‘lsalar, u n d a u l a r d a n
b a d a n n i s o g 'l o m l a s h t i r i s h u c h u n fo y d a la n is h k erak boM m as 
e d i , c h u n k i b a d a n n i , h i s - s e z g ila r n in g b o rlig in i t a ’m in lo v c h i 
b ir u s k u n a , yoki v o sitach i yox u d a s h y o d e b h isoblash m u m k i n .
101


A B U N A S H F O R O B IY
B a d a n s o g ‘l o m l i g i v a i n t i l i s h l a r q u v v a t i h i s - s e z g i l a r
sogM omligining m avjudligi — b o r b o l i s h i u c h u n x i z m a t qiladi. 
B a 'z a n s e z g ila r ta'siri va s h u h is - s e z g ila r tufayli b o d a d i g a n
in s o n istagi va a m a li m a q s a d n i n g o ‘zi b o l i s h i m u m k i n .
Bu x u l o s a l a r n i n g h a m m a s i g a e ' t i r o z b ild iris h m u m k i n .
A m m o b ila m iz k i. biz o ‘z i m i z n i n g b a d a n l a r i m i z va b o s h q a
b a r c h a n a rs a la rn i sogM om lashtirish u c h u n y o r d a m b e ru v c h i 
n a r s a g a e r i s h i s h n i y a t i d a o ‘z h i s - t u y g ‘u s e z g i l a r i m i z d a n
f o y d a l a n a m i z yoki u l a r d a n biri ( y a ’ni h is-sezg i) b o s h q a biri 
( y a ’n i b a d a n n i s o g M o m l a s h t i r i s h ) u c h u n m a v j u d d i r d e b
h i s o b l a y m i z . S h u n d a y q ilib silsila a y l a n a v e r a d i : u l a r n i n g
b a 'z ila r i b o s h q a la r i u c h u n v a b o s h q a la r i tufayli m a v ju d d ir.
I n s o n , m a q s a d g a y e tib b o r m a s lik yoki m a q s a d i boM m agan 
n arsa o ld ig a yetishi u c h u n e m a s , a k s i n c h a o bzi in tilish la rin in g
m a ’l u m b ir m a q s a d i boMishi u c h u n h a q i q a t g a y e tis h is h n i 
x o h la y d i. 0 ‘z in in g ru h i ta b i a t a n b a d a n sogMomligi va his- 
sezgi s o g 'lo m lig ig a bogMiqligini va sogM om likning bu holatlari 
isbot ta la b q ilish in i in so n t u s h u n a d i . CVzlari h a q i d a a w a l l a n
tugal b ilim b e r m a y d ig a n , a m m o b u b ilim n in g a rz im a s u lu sh in i 
b e r u v c h i n a r s a l a r n i n g borligi tufayli aytish m u m k i n k i , inson 
k a m o ia tg a erishishga yo ta b ia ta n yoki istagi va saboti ila intiladi.
A m m o b a d a n sogM om ligi va h i s - s e z g i s o g M o m lig id a n
o l i n a d i g a n n a rs a o d a m n i n g bolalik va o ‘sm ir lik d a v rla rid a
erish ilad ig an (n a rsa la rg a) o 'x s h a y d i. B a d a n s o g 'lo m lig i va his- 
sezgi s o g l o m l i g i n i n g qisqarishi b o la lik va o 's m i r l i k d a v rin in g
qisq arish ig a o ‘x s h a s a kerak. B a ’z a n , b a d a n sogMomligi b o s h q a
(b ir) m a q s a d g a q a r a tilg a n b o l i s h i h a m m u m k i n , u h o l d a his- 
sezgi sogM om ligi, b a d a n s o g 'l o m l i g i g a s h a r o it y a r a t u v c h i ,
s h u sogM om likka erishish u c h u n f o y d a l a n i l a d i g a n m a q s a d g a
a s o s b o ' l i b q o l a d i . A g a r i n s o n , b a d a n v a h i s - s e z g i
s o g ‘l o m l i k l a r i n i , s h u h i s - s e z g i va b a d a n s o g M o m l i g i n i
t a ’m i n i o v c h i f a rq etish k u c h i s o g 'lo m lig in i h a m d a intilish 
k u c h i s o g 'l o m l i g i n i c h e g a r a l a y d i g a n b o ‘lsa, j u d a m u s h k u l
a h v o lg a tu s h ib q o lish i m u m k i n . K e v in u , b a d a n s o g 'lo m lig i 
h o la ti y a x s h im i yoki his-sezg i s o g 'lo m lig i h o la ti y a x s h im i. 
d e b o 'y l a b q o lg a n b o ' l a r e d i, g a r c h i k o 'p c h i l i k a y tg a n id e k
e n g afzali h is-se z g i, tu y g 'u s o g 'lo m lig i b o 'l s a h a m . S o ' n g r a
i n s o n farq etish k u c h i y a x sh im i y o x u d intilish k u c h i y ax sh im i.
102



Yüklə 4,76 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   51   52   53   54   55   56   57   58   ...   89




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin