Ruslàrning nåmis và shvåd bîsqin- chilàrigà qàrshi kurà shi. XIII àsrning
bîshlàridà Bîltiqbo‘
yidà yashîvchi
est và
lit qàbilàlàrigà qàr
shi nåmis
fåîdàl
làri urush îlib bîràdi. Rim
pàpàsi sà
lib yurish
làri dåb e’lîn qilgàn bu urush
làrdàn
màq
sàd mà
hàlliy àhîlini kàtîlik dinigà o‘tkàzish hàm edi.
Nemis ritsàrlàri estlàr yerlàrini egàllàgànidàn so‘ng, Nîv-
gîrîd-Pskîv chå
gà
ràlàrigà yaqinlàshàdi. Nåmis ritsàrlàridàn
so‘ng shvåd fåîdàl
làri hàm fàîllàshàdi. Ulàr 1240-yilda
Nåvà dàryosi bo‘ylàb Nîvgî
rîd yerlàri
gà bosti
rib kiràdilàr.
Ushbu sharoitda Nîvgîrîd knyazi
Àlåksàndr Yarîslàvich 1240-yil
ning 15-iyulidà Nåvà dàryosi sîhilidà-
gi jàngdà shvådlàr ustidàn g‘àlàbà qîzînàdi. Bu g‘alaba
shàràfigà knyaz Àlåksàndrga
Nåvskiy nîmi bå
rilàdi.
Nîvgîrîd-Pskîv knyazligining mo‘
g‘ullàr e’tibori-
dan chetda qolgàn bîy yer
làri nåmis ritsàrlàrini hàm
o‘zigà jàlb etàdi. Nåmislàr qo‘shini 1240-yilda Pskîvni
egallaydi. O‘shà yilning qishidà nåmis ritsàrlàri Nîv-
gîrîd chågàràlàrigà yaqinlàshàdi. Bu shàrîitdà Nîv
gîrîd
himîyasigà yanà Àlåksàndr
Nåvskiy bîshchilik qilàdi.
Knyaz Suzdàl qo‘shin
làri ko‘màgidà Pskîv và uning àtrî-
fidàgi yerlàrni îzîd qilàdi. Hàl qiluvchi jàng 1242-yilning
àprålidà
Chud ko‘ li dà bo‘lib, Àlåksàndr Nåvskiy bîsh-
chiligidàgi rus qo‘shinlàri nåmis ritsàrlàri ustidàn g‘àlàbàgà
erishàdi. Bu jàng Rus tàriõidà «Muz ustidà jàng» nîmi
bilàn qolàdi.
1. Mî‘g‘ullar Rus yerlariga qayerdan î‘tganligini
xaritadan kî‘rsating.
92-rasm. Àlåksàndr
Yarîslàvich
112
IV BÎB. YEVROPADÀ MARKAZLASHGAN DÀVLÀTLÀRNING TÀSHKIL TÎPISHI 2. Qaysi yillarda Botuxon Rus yerlarini bosib oladi?
3. Nîvgîrîd knyazi Àlåksàndr Yarîslàvich kimlarga
qarshi jang olib boradi?