Õeyyan shàhri
1177-yilda yong‘in nàtijàsidà vayron bo‘ladi. Bu shahar
qayta tiklàngànidàn so‘ng
Kiîtî nîmini îlib màmlàkàt
pîytàõtigà àylànàdi.
Kiîtî ko‘p àsrlàr dàvîmidà Yaponi-
yaning iqtisîdiy, màdàniy và diniy màrkàzi bo‘lib qîlàdi.
Shaharlàr hàyoti. Îsiyo shaharlàri hàm o‘zigà õîs
tàràqqiyot yo‘lini bîsib o‘tgàn. Jumladan, Õitîydà XI àsr-
dàyoq shaharsîzlik yuksàk dàràjàgà ko‘tàrilgan. Impåràtîr
và zîdàgînlàr hàshàmàtli sàrîylàr qurdir
gàn. Mamlakatda
yog‘îch tànqis bo‘lgànidàn qurilishdà g‘isht, sîpîl và
tîshdàn keng fîydàlànilgàn.
Õitîyning yirik shaharlàridà G‘àrbiy Yevropadàn
fàrqlirîq, màishiy õizmàt ko‘rsatish yaõshi yo‘lgà qo‘yilgàn
edi. Àhîli sîpîl quvurlàr îrqàli tîzà suv bilàn ta’min-
làngàn, shaharni àõlàt và chiqindilàrdàn tîzàlàsh, o‘t
o‘chirish ishlàri yo‘lgà qo‘yilgàn.
Îsiyo shaharlàri àhîlisi Yevropanikigà nisbàtàn ko‘prîq
bo‘lgàn. Õususàn, Õitîydà o‘rta asrlardayoq àhîli zich
yashàgàn. XVI àsrdà
Påkin dà 1 mln,
Nànkin dà undàn
hàm ko‘p àhîli bo‘lgàn. Erînning
Isfàõîn, Shårîz shahar-
làrida 200 mingdàn îrtiq kishi yashàgàn.
Amir Tåmur sàltànàti pîytàõti
Sàmàrqànd XIV àsr îxi-
ri – XV àsr bîshlàridà yuksàlib dunyogà tànilàdi. O‘rtà
àsr shîirlàri và fàylàsuflàri Sàmàrqàndni «sàyqàli ro‘yi zàmin» – yer yuzining sàyqàli, husni, dåb ta’riflàgànlàr.
Sharq dunyosidà
Buõîrî hàm o‘z o‘rnigà egà bo‘lib, u
islîm dini, màdà
niyat, sàvdî và hunàrmàndchilik màrkàz-
làridàn biri sifàtidà shuhràt qîzîngàn.
61-rasm. Buxoro arki