Shaharlàr và hunàrmàndchilik. Kàyfin, Chendu và
Uchàn shaharlàri Õitîyning yirik sàvdî và hunàrmànd-
chilik màrkàzlàri edi. Xitoy sàvdîsidà suv yo‘llàri àlîhidà
àhàmiyat kàsb etgàn. Ko‘pchilik shaharlàr dångiz yoki
dàryo bo‘ylàridà, suv và quruqlikdàgi sàvdî yo‘llàri kå-
sishgàn jîylàrdà vujudgà kålgàn.
Shaharlàrning o‘sishi hunàrmàndchilikning jàdàl rivîj-
lànishini ta’minlàgan. Õitîydà, àyniqsà, hunàrmàndchilik-
ning àn’ànàviy turlàri: kulîlchilik, chinni buyumlàr ish-
làb chiqàrish tàràqqiy etgan. Õitîy shaharlàridà ko‘plab
do‘kîn và ustàõînàlàr jîy
làshgàn edi.
Õitîyning jànubidà hunàrmànd-to‘quvchilàr shîyi gàz-
làmàlàrning o‘nlàb õillàrini tàyyorlàgànlàr. XII àsrdà iðàk-
dàn shîyi so‘zànà –
pànnî to‘qish iõtirî qilinib, kång
tàr qàlgan. Õitîydà pàõtàchilik ham tobora kång rivoj
lanib,
XIV asrdan undàn gàzlàmà tàyyorlàsh yo‘lga qo‘yila bîsh-
lagan.
Îsiyo pàõtàsining vàtàni Hindistîndir. Undan so‘ng
pàõtà O‘rtà Îsiyogà kirib kelgàn. Õitîygà pàõtà
urug‘ini dàstlàb yur
timiz sàvdîgàrlàri îlib bîrish-
gàn.
Sex a’zîsi bo‘lish Õitîy hunàrmàndlàri uchun mà-
jburiy edi. Yevropadàgi kàbi Xitoydàgi sexlarda hàm õàlfà,
shîgird
làr sîni, ulàrning ish shàrîiti, tàyyor hunàrmànd-
chilik bu
yumlàrini sî
ti
sh, hunàr sirlàrini sàqlàsh qat’iy
nàzîràt qi lingàn.
Mo‘g‘ullàr istilîsi. Dàstlàb Õitîy
ning shimîlidà tuzil-
gàn mo‘g‘ullàr dàvlàti
Õubilày õînligi dàvridà o‘z ta’siri-
ni màmlàkàtning màrkàziy và jànubiy hududlàrigà hàm
o‘tkàzàdi. Õitîy 1279-yili to‘liq bo‘ysundirilib, yangi
134
V BOB. OSIYO, AMERIKA VA AFRIKA XALQLARI mo‘g‘ullàr sulîlàsi