18
Yupqà linzà fîrmulàsi. Yupqà linzà fîrmulàsi – buyumdàn
linzàgàchà (
a), linzàdàn tàsvirgàchà bo‘lgàn (
b) màsîfàlàr và
linzàning fîkus màsîfàsi (
f ) îràsidàgi munîsàbàtni ifîdàlàydi
(11- ràsm).
Yig‘uvchi linzà uchun bu fîrmulà quyidàgi ko‘rinishgà egà:
1
1
1
a
b
f
+ = . (5.2)
Àgàr (5.1) ifîdàni e’tibîrgà îlsàk, yupqà linzà fîrmulàsini
quyidàgichà yozish mumkin:
1
1
a
b
D
+ =
. (5.3)
Sîchuvchi linzà uchun
f và
b màsîfà mànfiy bo‘làdi và yupqà
linzà fîrmulàsini quyidàgichà yozish mumkin:
1
1
1
a
b
f
- = - . (5.4)
Linzàlàr yordàmidà tàsvirlàr hîsil qilish. Linzàlàr yordàmidà
tàsvir hîsil qilish quyidàgi uchtà nur yordàmidà àmàlgà îshirilàdi:
1. Linzàning bîsh îptik o‘qigà pàràllål ràvishdà yo‘nàlgàn và
linzàdà singàndàn so‘ng ikkinchi fîkusidàn o‘tuvchi nur (11- ràsmdà
1- nur).
2. Linzàning îptik màrkàzidàn o‘tuvchi và o‘z yo‘nàlishini
o‘zgàrtirmày sàqlîvchi nur (11- ràsmdà
2- nur).
3. Linzàning birinchi fîkusidàn o‘tuvchi và linzàdà singàndàn
so‘ng uning bîsh îptik o‘qigà pàràllål ràvishdà yo‘nàluvchi nur
(11- ràsmdà
3- nur).
12- ràsmdà
h o‘lchamli jismning yig‘uvchi linzà yordàmidà
hîsil qilingàn tàsviri
H ko‘rsàtilgàn. Òàsvirning chiziqli o‘lchami
H ning, jismning chiziqli o‘lchami
h gà nisbàti
linzàning chiziqli
kàttàlàshtirishi Ê dåyilàdi. Dåmàk,
K
H
h
=
. (5.5)
1
2
3
h
F
H
a
b
Dostları ilə paylaş: