Forobiv foz1l odamlar t o s h k e n t «o z b e k I s t o n m I l L i y e n s I k L o p e d I y a s i» d a V l a t L m I y n a s h r I y o t I 84(5U)1 a b u n a s r f o r o b I y. F 4 Fozil odam lar shahri



Yüklə 4,76 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə83/89
tarix13.12.2023
ölçüsü4,76 Mb.
#176499
1   ...   79   80   81   82   83   84   85   86   ...   89
Fozil odamlar shahri 42-bet

A R A S T U F A L S A F A S I
s a v o llarg a j a v o b izlaydi. U , u y q u l a r va t u s h l a r n i n g sa b a b la ri, 
xillari va aso sla rin i te k s h ir a d i, e n d i r o ‘y b e ru v c h i v o q e a l a r d a n
o g o h l a n t i r u v c h i t u s h l a r n i t u s h u n t i r a d i . A r a s t u , “ n i m a
b o 1 i s h i " d a n o g o h l a n t i r u v c h i t u s h l a r h a q id a g i m a s a la , b irg in a
r u h n i n g t a b i i y k u c h l a r b i l a n q i r o n i ( b i r l a s h g a n i ) b i l a n
c h e g a r a l a n i b q o l a d i , d e b t u s h u n t i r a d i . B u n i n g u c h u n b u n d a y
tu s h , y a n a r u h m a v j u d i y a t i d a n y u q o r i r o q d a r a j a d a tu r u v c h i 
b o s h q a asoslarga h a m m u h to jd ir. S h u n i n g u c h u n , A arstu u s h b u
m a s a l a n i c h u q u r o ‘r g a n i s h d a n v o z k e c h ib o ‘z iz la n ish la rin i 
s h u y e r d a t o ‘xtatad i.
S o ‘n g r a A a r s t u , u c h x i l - o n g s i z , a q l s i z h a y v o n n i n g
x o t i r a s i n i t e k s h i r a d i , q a n d a y r u h i y k u c h v o s i t a s i d a u n g a
e rish ilish in i va b u q a n d a y r o ‘y b e ris h in i b a y o n etadi.
0 ‘N IK K IN C H I BO‘LIM
I n s o n n i m u s t a s n o e t i l g a n i d a , h a y v o n g a x o s n a r s a l a r n i
te k s h i r g a n d a A r a s tu r u h iy a t va ru h iy k u c h l a r o q ib a ti b o 'l m i s h
u l a r n i n g sa b a b a la ri a s o s la rin i k o ‘rs a tis h b ila n c h e k l a n a d i .
0 ‘N U CH IN CH I BO‘LIM
I n s o n d a o ‘s h a n a r s a l a r n i n g o kzin i ta d q i q e tg a n i d a A ra s tu , 
u l a r n i n g h a m m a s i n i n g s a b a b in i t u s h u n t i r i s h d a f a q a t b irg in a
r u h b i l a n c h e g a r a l a n i b q o h n a y d i . C h u n k i , i n s o n d a b iz
k u z a t a d i g a n n a rs a g a t o bg kri k e lu v c h i n a r s a la r ru h h a r a k a tla ri 
( t a 's i r l a r i ) g a q a r a g a n d a k o ‘p r o q m i q d o r d a g i va k u c h l i r o q
h a ra k a tla r ( t a ’sirlar)ga m o sla sh g a n A rastu in s o n d a , h a y v o n la rd a
b o l m a g a n b o s h q a im k o n i y a t l a r , r u h va r u h i y k u c h l a r d a n
p a y d o b o ‘l o l m a y d ig a n sa b a b va a s o s la m i to p a d i. I n s o n ta b ia ti 
va u n d a m a v ju d boMmish tabiiy k u c h l a m i tu s h u n tiris h b o ra sid a
u la r, faq at r u h fao liy ati ( h a r a k a t l a r i , t a 's ir la r i) g a q a r a g a n d a
y u k s a k r o q fa o liy a t ( h a r a k a t l a r ) u c h u n m o s l a s h g a n , d e g a n
fikrga keladi. I n s o n n i n g ru h i va ru h iy k u c h l a r i n i te k s h iris h
b o r a s i d a A r a s tu in s o n fa q a t r u h va r u h iy k u c h l a r v o sita sid a
o ‘z m o h iy atig a erishishi u c h u n u la r yetishm asliklarini va b u n in g
u c h u n y a n a o ‘zga n i m a d i r z a ru rlig in i a n iq la y d i. Bu o kr i n d a
A r a s tu , n e g a b u n d a y boMishini o ‘rg a n ish g a m a j b u r b o l d i va
151


A B U N A S R F O R O B IY
in so n n u t q egasi ekanligini t o p d i , n u t q esa aql b ila n bogNiqdir. 
S h u m u n o s a b a t b ila n A r a s tu a q ln i, aql o lzi n i m a ek a n lig in i 
ta h lil etd i. B u n i u r u h va t a b i a t n i q a n d a y t a d q i q e tg a n b o ‘lsa, 
s h u y o ‘s i n d a t a d q i q etdi. R u h n i n g q ism la rg a b o 'l i n i s h i d a y aql 
h a m q is m la r g a b o i i n a d i m i , u n d a q i s m l a r va k u c h l a r b o r m i ?
A q l n i n g h o la ti x u d d i r u h va ta b iiy h o la ti kasb ek a n lig i, aql 
qism larga yoki kuchlarga b o ‘linishi, in son m o h iy a t kasb etishiga 
v o sita b o ‘lu v c h i faol ( t a ’s i r c h a n ) aso s ek an lig i x u d d i ta b i a t d a
boMgani kabi u - aql o lz m a q s a d i ( g ‘a r a z i ) n i n g s a b a b va 
asosi ekanligi A r a s tu g a ra v s h a n boMadi.
T a b iiy j a v h a r l a r ikki xil boMadi: b ir id a n i m a d i r e n g oxirgi, 
s o ‘nggi n a r s a b o i i b , lin in g v o sita sid a m o h i y a t kasb etiladi, 
b u t a b i i y d i r , i k k i n c h i s i d a b i r n i m a d i r b o r boMib, u n i n g
v o s ita s id a r u h n i ta y y o r lo v c h i m o h i y a t kasb e tila d i, b u yo 
m o d d a yoki q u r o ld ir . X u d d i s h u n g a o ‘x s h a b ru h iy j a v h a r l a r
h a m ikkiga b o 'l i n a d i : biri n i m a d i r s o ‘n g g i - h a d d ig a e tg a n bir 
n a rs a g a e g a b o ‘lib, u n i n g v o sita sid a ru h m o h i y a t kasb e ta d i, 
ik k in ch isid a — m h g a bir n a rs a h a m r o h b o i i b , u n in g vositasida 
u, aql va oqi! k u c h l a r u c h u n yoki b i r q u ro l b o i i b b o r ib
m o h i y a t k asb eta d i. A ra s tu aql va fik rlo v ch i k u c h l a m i , u la r 
r u h va t a b ia td a g i kabi asosi у q is m va x i z m a t c h i ( y u m u s h d a g i )
q is m la r g a b o l i n a d i l a r m i , y o 'q m i d e g a n savolga j a v o b izlab 
k o ‘rib c h i q a d i . U fik rlo v ch i k u c h l a m i te k s h ira d i. U l a r n i n g
qaysi birlari qaysi b irla ri u c h u n m a v ju d , d e g a n m a s a la la rn i 
ta h lil e ta d i. S h u m u n o s a b a t b ila n A r a s tu fik rlo v c h i k u c h
h a r a k a t l a r i n i (faoliyati, t a ’siri) va a q l n i n g h a r a k a t l a r i n i yaxlit 
h o ld a tahlil etadi. A g a r n i m a n i d i r m o h iy a ti o kz - o ‘z ic h a h a r a k a t 
(fa o liy a t, t a ’sir) b o l m a s a , u h o l d a u, o ‘z m o h i y a t i u c h u n
e m a s , balki h a r a k a t u c h u n m a v ju d b o l a d i .
0 ‘N T O ‘R T I N C H I B O ‘L I M
F ik rlo v c h i k u c h l a r n i n g h a r a k a tla ri ( t a ’sirin i) va a q l n i n g
h a r a k a t ini ta d q i q e tis h b o r a s i d a A r a s t u , u la r m a ’q u lo tla r g a
erish ish g a q a ra tilg a n , d e g a n fikrga keladi. A m m o A ra s tu , b a ’zi 
m a 'q u l o t l a r s h u n d a y d a ra ja d a id rok etiladilarki, in s o n u larn in g
t a b i a t a n fitriy (tabiiy) n a r s a l a r d a a k t u a l m a v ju d lig in i to p a d i, 
b a ’z ila r in i e s a m s c
d a r r o v
p a y q a m a y d i , s h u n i n g u c h u n
152


A R A S T U F A L S A F A S I
u n i id ro k e tish a n c h a q iy in b o ‘lad i, d e b h is o b la y d i. I n s o n
t a b i a t a n a k tu a l m a v j u d s if a tid a p a y q a s h i , bilish i m u m k i n
b o ‘lg a n va a g a r a n i q i a n s a f o y d a l a n i l a d i , d e b o ‘y la y d ig a n
m a v j u d n a r s a l a r n i i d r o k e t a d i g a n k u c h n i A r a s t u “ a q l i
a m a l i y y u n ” ( a m a l i y a q l) d e b ata y d i. I n s o n a n i q n a r s a l a r d a n
m u f o r i q b o ‘lib, m a v j u d n a r s a l a r n i m a v h u m fik r la b b ilib
o lish ig a , i d r o k e tis h ig a v o s ita v a zifasin i o ‘t a y d ig a n n a rs a n i 
A ra s tu “ aqli n a z a r i y ” d e b ata y d i. “ Aqli a m a l i y ” id ro k etib
b o ‘l g a n t a b i i y n a r s a l a r d a n b i r o n b i r n a r s a n i p a y q a s h g a ,
to p is h g a v o sita b o ‘la o l a d i g a n k u c h n i A ra s tu “ i r o d i y y u n va 
i x t i y o r iy y u n ” ( “ e r k in ir o d a va e r k i n t a n l a s h ” ) d e b ataydi.

Yüklə 4,76 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   79   80   81   82   83   84   85   86   ...   89




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin