M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


səhifə17/220
tarix16.08.2023
ölçüsü
#139571
1   ...   13   14   15   16   17   18   19   20   ...   220
Зияева М.Ф. Гинекология. 2-нашри

B o la lik davri
Bolalik davriga d o ir m a 'l u m o t l a r n i t o 'p l a g a n d a b e m o r n i n g
bolalik davri q a n d a y s h a r o itd a o 'tg a n lig in i, q a n d a y kasalliklar 
bilan o g 'rig a n lig in i a n iq la s h , difteriy a , sk a r la tin a , ich te r la m a 
qa y ta lo v c h i t i f va tepkili t e r la m a kabi infeksiyalarga a lo h id a
e ' t i b o r bcrish za rur. Bu infeksiyalar b a ’z a n c h u q u r iz q o ldirib, 
jin siy a ’z o la r n in g rivojlanishi va funksiyasini buzadi.
B a lo g ‘a tg a y etish davri va hayz x a r a k tc r i. 
S h im o l i y
m i n ta q a l a r d a q iz la r 14— 16 y o s h d a h a y z k o 'r a b o sh la y d i, h ayz 
к о ‘rish o d a t d a 4 3 —48 y o s h d a tugaydi. J a n u b i y m in ta q a la r d a
q iz la r e r ta r o q 12— 13 y o s h d a h a y z k o 'r a b o sh lay d ilar. O d a td a
q iz b o la la r h a r 28 k u n d a h a y z k o 'r a d i (2 1 — 30 k u n d a h ayz 
k o 'r is h n o r m a l h is o b la n a d i), h a y z 3— 5 k u n d a v o m etadi. 
H a y z q o n i d astlab k a m , o d a t d a ikkinehi va u c h in c h i kuni 
q o n k o 'p r o q k e ta d i, s o 'n g r a y a n a k a m a y ib , tugaydi. H a y z qoni 
t o 'q rangli b o 'l i b , ivim aydi ( c h u n k i b a c h a d o n b o 'y n i n i n g
sekreti a r a la s h g a n b o 'la d i) . H a r q a n d a y p a tologik q o n k etishida 
jin siy a 'z o l a r d a n c h iq a d ig a n q o n ivib q oladi.
N o r m a l h ayz k o 'r is h d a kasallik sezgilari p a y d o bo'lm asligi
25


k erak, lekin b a 'z i a y o lla r q o r n i n i n g p a stid a o g ‘riq sezishi, 
boshi o g ‘rishi m u m k in . Y a n a sh u n i qaiyd qilish kerak:
— h a y z tipi b ird a n ig a ta y in boMmasligi, y a ’ni b irin c h i 
h a y z d a n keyin b ir q a d a r u z o q r o q (b ir n e c h a o y g a c h a ) vaqt 
0
‘tishi m u m k i n ;
— h a y z k o ‘rish x a ra k te ri u m r b o ‘yi o ‘zgarishi m u m k i n ,
m a s a la n , jin siy h a y o t b o s h l a n g a c h , tu g ‘u r u q d a n keyin.
A y o l l a r n i n g h a y z f u n k s i y a s i n i
a n i q l a g a n d a ,
q u y i d a g i
savollarga ja v o b olish z a m r:
1. H a y z k o ‘rish n e c h a y o s h d a b o s h l a n g a n va o d a td a g i 
tipi q a c h o n tay in
b o ‘lgan?
2. H a y z q a n c h a v a q td a n keyin ta k r o r la n a d i va n e c h a k u n
d a v o m eta d i?
3. 
H a y z k o ‘rg a n d a q a n c h a ( k a m , o ‘rta c h a , k o ‘p) q o n
ketadi?
4. Q o n laxtalari k o brin a d im i va bu laxtalar q a c h o n p a y d o
b o ‘ladi?
5. H a y z k o ‘rish d a o g ‘riq se z ila d im i, q a c h o n seziladi? H a y z 
k o ‘rish d a n ilgari, h a y z k o ‘rish k u n la rid a yoki h a y z k o ‘rish d a n
k e y in m i, o g ‘riq xarak teri q a n d a y ?
6. S o ‘nggi h a y z k o ‘rish q a c h o n b o s h la n g a n va q a c h o n
t a m o m b o ‘lgan?
A n a m n e z t o ‘p la s h d a b a ’z a n h a y z k o ‘rish d an ilgari yoki 
h a y z k o ‘rish k u n l a r i d a t a n a t e m p e r a t u r a s i n i n g k o ‘ta rilis h i 
kuza tilad i. S iy d ik - ta n o s il a ’zolari: b a c h a d o n n ay lari, t u x u m -
d o n , c h a n o q n i n g q o r in pardasi yoki c h a n o q k le tc h a tk a s id a
yallig‘lan ish j a r a y o n i b o s i l m a s d a n d a v o m e ta y o tg a n a y o lla r 
hayzi isitm a b ila n boMadi.

Yüklə

Dostları ilə paylaş:
1   ...   13   14   15   16   17   18   19   20   ...   220




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin