M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


O p era tsiy a d a n k eyin gi davr


səhifə196/220
tarix16.08.2023
ölçüsü
#139571
1   ...   192   193   194   195   196   197   198   199   ...   220
Зияева М.Ф. Гинекология. 2-нашри

O p era tsiy a d a n k eyin gi davr
Q o r i n d e v o r i o p e r a t s iy a s i t u g a g a c h , q o r i n d e v o r i n i n g
ja r o h a t i tik ilg a n d a n keyin ustiga b ir n e c h a steril d o k a sal- 
fe tk a d a n b o y la m y o p ilad i, u n in g u s tid a n e n lik p ax ta q o 'y ila d i, 
b u la rn in g h a m m a s i d o k a yoki m a x su s b in t b ila n b o g ‘lan ad i. 
Bu b in tn in g u c h la r ig a b o g ‘ic h la r q ilin g a n boMadi.
Q i n o p c r a t s i y a l a r i d a b a ’z a n q i n
s t e r i l
d o k a b i l a n
z i c h la s h tir m a y t a m p o n a d a qilin a d i. T a m p o n a d a o d a t d a bir 
s u tk a d a n keyin olin ad i. Q in o p e ra tsiy a sid a q in jip s c h o k -
la n m a y d ig a n va d re n a jn in g d o k a tasm asi q o rin b o ‘shlig‘iga 
tiqib q o byilad ig an boMsa, o d a t d a ta s m a
5 —6 - k u n i olib ta s h - 
lanadi. B oylam q o ‘y ilg a n d a n keyin b e m o r o p e ra tsiy a stolidan 
avaylab o lin ib , nosilkaga yoki a r a v a c h a g a y o tq izila d i, c h o y -
sh ab g a yaxshilab o lrab pa la ta g a olib kelinadi. P a la ta d a b e m o r
yaxshi isitilgan o ‘rin g a yotqiziladi. 0 ‘rin n i e le k tr la m p a la r
y o r d a m id a n u r v a n n a la ri, re z in a g re lk a la r yoki issiq suv t o ‘l- 
dirilgan b u tilk a la r b ila n isitish m u m k in .
I n g a la t s i o n n a r k o z d a n k e y in b e m o r o ‘rin g a y o s tiq siz
g o riz o n ta l h o l a t d a yotqiziladi; o r q a m iy a a n e s te z iy a sid a n keyin 
b e m o r n i n g b oshiga yostiq q o ‘yiladi. O r q a m iy a a n e ste ziy asid a 
n o v o k a in n in g spirtli e ritm a si ishlatilgan boMsa, b e m o r boshiga 
yostiq q o ‘y m a y , k a r a v o tn in g o y o q t o m o n i n i k o ‘ta rib y o tq i­
ziladi. 
B e m o r n i n g o y o q la rig a m e ta ll yoki r e z in a g re lk a la r 
c h o y s h a b u stid a n q o ‘yiladi.
O g ‘riq n i qold irish u c h u n q o rin sohasiga m u z toMdirilgan 
re z in a xalta q o ‘yg an m a ’qul. M uzli x a lta h a r 1— 2 so a td a
alm ash tirilish i kerak. M uzli xaltani b ir s o a t d a n u z o q u shlash 
y a r a m a y d i.
O p e ra ts iy a d a n keyingi d astlabki v a q td a h a m s h ir a b e m o r
karav o ti y o n id a oMirishi, b e m o r n i n g t o m i r u ris h in i, nafas 
olish in i va y u z in in g rangini k u z a tib turishi lozim .
O p e r a ts iy a d a n keyingi o g ‘riqlarni b a r t a r a f qilish b irin c h i 
navb a td a g i vazifadir. B e m o rla r a z o b to rtm a slik la ri u c h u n teri 
o stig a m o r f i n ( 1 % li e r i t m a s i d a n

m l) yoki 
p a n t o p o n
yu b o rish tavsiya etiladi.
B e m o r q a ttiq c h a n q a s a , o g 'z in i hoMlash va c h a y ish u c h u n
q a y n a tilg a n sov u q suv o z - o z d a n beriladi; b e m o r suvni tuflab 
tash lash i kerak. O p e ra tsiy a qilin g a n k u n i k e c h g a y a q in yoki 
ertasiga e rta la b b e m o r g a o z - o z d a n c h o y yoki q o r a kofe berish 
m u m k i n .
245


O p e ra tsiy a q ilin g a n b e m o r l a r k o ‘p i n c h a u y q u d a n q oladilar. 
U y q u sizlik sabablari: o g ‘riq, n o q u la y y o tish , c h a n q o v , k o rid o r 
yoki q o ‘s h n i p ala ta la rd a g i s h o v q in , ru h iy a tn in g q o ‘z g ‘alishi va 
s h u n g a o ‘x s h a s h l a r .
B u 
m a q s a d d a u x l a t a d i g a n d o r i l a r
b u y u rila d i.
O p e r a ts iy a d a n k eyin o g ‘iz b o ‘sh lig ‘iga q a r a b turish k erak 
c h u n k i b a ’zi k a sa llik la r ( m a s a la n , s t o m a t it , p a r o tit) o g ‘iz 
b o ‘sh lig ‘i d a n b o s h la n a d i. 
E rta la b va k e c h q u r u n b e m o r n i n g
tishlarini to z a la b , o g ‘zini c h a y ish za rur. Z a r u r a t b o ‘lsa, o g ‘iz 
dez in fek siy alo v ch i m o d d a l a r e ritm a si bilan chayiladi.
Terid a g i c h o k l a r 6 —8 - k u n i olin ad i. B e m o r b ir k u n o ld in
k e c h q u r u n surgi d o ri ich ad i, c h o k o lin a d ig a n k u n i e r ta la b
ic h i 
k e l m a g a n b o ‘lsa, 
t o z a l o v c h i
h u q n a q i l i n a d i .
C h o k
o lin g a c h , j a r o h a t g a yo d nastoykasi su rtib, y a n a d o k a b o y la m
y o p ishtiriladi. Q in o p c r a ts iy a la rid a k e tg u td a n c h o k solin g an
b o ‘lsa, b u c h o k k o ‘p i n c h a o lin m a y d i, c h u n k i k etg u t c h o k
s o ‘rilib ketadi. O ra liq terisidagi ip ak c h o k l a r 6 - k u n i olinishi 
kerak. O ra liq o p e ra ts iy a s id a n keyin j a r o h a t n i m u m k i n q a d a r
q u r u q tu tis h k erak , b u m a q s a d d a yuvinish va siy ish d a n keyin 
c h o k k a steril d o k a y o p ish zarur.
B e m o r la r n i e h t iy o t boMib o v q a t l a n t i r i s h z a ru r: o p e r a ­
tsiy a d a n keyin 2 - k u n i b e m o r g a c h o y yoki kofe ichiriladi, 3- 
k u n i b u l o n ,
kisel b e r il a d i,
5 - k u n d a n b o s h l a b s e k i n - a s t a
o d a td a g i o v q a tla r b erila b o sh la n a d i.
C h o k o l in g a n id a n k eyin b e m o r n i n g k a r a v o td a o ‘tirishiga, 
e rta si k u n i e sa o ‘r n i d a n tu r is h ig a ru x sa t b e r ila d i. Q o r i n
d e v o r in i o c h i s h l a p o r o t o m i y a o p e r a ts iy a s id a n keyingi d a v r
n o r m a l o ‘tg an t a q d ir d a b e m o r 12— 1 4-kuni uyiga j o ‘n atiladi. 
Q o r in d e v o rin i o c h ib o p e r a ts iy a qilin g a n b e m o r l a r n i n g yarasi 
bitib, j a r o h a t b i t g u n c h a 3 — 5 o y d a v o m i d a b a n d a j tu tib yurish 
tavsiya etiladi. B a n d a jn i fa q a t ish v a q tid a tu tib yurish kerak, 
c h u n k i d o i m b a n d a j tu t ib y u ris h q o r in d e v o r in i n g m u s -
kullarini b o ‘sh a s h tirib , atrofiyaga s a b a b boMadi.

Yüklə

Dostları ilə paylaş:
1   ...   192   193   194   195   196   197   198   199   ...   220




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin