M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


G o n a d a la r d is g e n e z iy a s i


səhifə51/220
tarix16.08.2023
ölçüsü
#139571
1   ...   47   48   49   50   51   52   53   54   ...   220
Зияева М.Ф. Гинекология. 2-нашри

G o n a d a la r d is g e n e z iy a s i
G onadalar
y u n o n c h a s o ‘z b o l i b , „jinsiy b e z la r“ , 
disgene-
ziya
esa „ r iv o jla n ish n in g b u z ilis h i14 m a ’n osini an g lata d i.
B a ’z a n t u x u m d o n t o 'q im a s i u m u m a n boMmasligi ( g o n a d a ­
la r a p l a z i y a s i )
h a m
m u m k i n .
G o n a d a l a r d i s k i n e z i y a s i d a
a m e n o r e y a holati k o ‘p u c h r a y d i. B irlam ch i 30—43 % g a c h a
a m e n o r e y a g o n a d a n u q s o n ig a bogMiq boMadi.
E tiop atogen ezi. 
Bu tu rd ag i p ato lo g iy a x r o m o s o m a l a r n u q ­
so n ig a bogMiq. G o n a d a d isg e n e z iy a sin in g v u ju d g a kelishiga o n a
o rg a n iz m ig a salbiy t a ’sir q ila d ig a n o m illa r — infeksiya va 
in to k sik a tsiy ala r s a b a b boMadi. Bu h o la t, aso sa n , jin siy b e z la r ­
n in g sh a k lla n ish d avriga t o 'g 'r i keladi.
Jin s iy x r o m a t i n b o M m a g a n d a jin s iy x r o m o s o m a te k s h i ­
riladi. X r o m o s o m a l a r y i g l n d is i toMiq boMmaganligi k o 'r in a d i 
(46 ta x r o m o s o m a o brniga 45 ta). X r o m o s o m a n i n g m ito z
j a r a y o n i d a b o l i n m a s l i g i yoki e r k a k h a m d a ayol tu x u m in i n g
q o 's h ilis h ja r a y o n id a g i a n a f a z boM inishda b ir o rta s in in g tu s h ib
q o lis h i o q i b a t i d a x r o m o s o m a y i g l n d i s i toMiq bo M m ay d i. 
G o n a d a d isg e n e z iy a sid a o n a d a g i b itta g in a jin siy x r o m o s o m a
X d a n turli h o la tla r, x u s u sa n , rang k o 'r lik belgisi k u zatiladi 
va bu h o la t faqat o n a d a boMadi. S h u n d a y qilib, o n a t o m o -
n i d a n jin siy x r o m o s o m a l a r n in g b o l i n m a s li g i rivojlanish (o v o -
72


g e n e z va s p e r m a t o g e n e z )
n in g e r t a m u d d a t l a r i d a u la rn i 
d iffe re n siy a qilish v a q t i d a t o ‘x tash i g o n a d a disk in eziy asig a 
sab a b b o i a d i .
G o n a d a l a r disgeneziyasida „ t u x u m d o n " t o m o n i d a n g o n a -
d o tr o p in g a ja v o b reaksiyasi boM magani u c h u n , g o n a d o tr o p in
ishlab c h iq a r ish k u ch a y ad i. H a m m a b e m o r l a r d a h a m g o n a d o ­
tr o p in konsen tra tsiy a si y u q o ri b o l a v c r m a y d i .
K linikasi. 
K lin ik a d a g o n a d a d isk in e z iy a sin in g 3 xil sin ­
d ro m i kuzatiladi:
1) S h e r e s h e v s k i y - T e r n e r s in d r o m i;
2) g o n a d a la r d isg en ez iy asin in g , ,to z a “ turi;
3) a ralash turi.
H o z ir c h a g o n a d a la r disgeneziyasi h a r xil klinik tu rla rin in g
sabablari a n iq la n m a g a n .
S h e re s h e v s k iy - T e r n e r s in d r o m i g e n e tik n u q s o n l a r y i g l n ­
disi b o l i b , ulardagi ay rim t o ‘q im a la r n in g rivojlanish xususiyati 
b o l m a y d i ( m e z o d e r m a l q a v a tla rd a n b o s h la n g a n m u sk u l va 
te r in in g e m b r i o n a l d a v r d a z a ra r la n is h i), 
,,to z a “ t u r id a esa 
m u sk u l, suyak va b o s h q a s is te m a la rn in g n o r m a l rivojlanishida 
g o n a d a l a r m a ’l u m d a r a j a d a z a r a r l a n g a n b o i a d i . G o n a d a
d is k in e z iy a s in in g a r a la sh t u r id a h a r ikki belgilari u c h r a s h i 
m u m k in .

Yüklə

Dostları ilə paylaş:
1   ...   47   48   49   50   51   52   53   54   ...   220




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin