M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya

D avosi. 
O p e ra tsiy a yoMi bilan d av o la n a d i.
Q izlik pardasining bituv boMishi. 
O d a td a , bu h o la t qiz 
bola b a lo g ‘a tg a yetib, h ayz k o 'rish m u d d a ti b o s h la n g u n c h a
sezilmasligi m u m k in . Q iz h a y z k o ‘ra b o sh la g a n d a v r d a h a m
h a y z q o n i ta sh q a r ig a c h iq m a y , q in g a yigMla b o ra d i, n atijada 
q in k engayib ta ra n g la sh a d i. H a y z k o ‘rish d a v r id a qiz bola 
be Ida, q o r i n n i n g pastki s o h a s id a d a r d tu tg a n g a o ‘xsh ash o g ‘riq 
sez adi, lanj boMadi, k o ‘ngli ayniydi, y u r a k o ‘y n a sh i kuzatiladi. 
Q in kengayib, c h o ‘zilib, c h a n o q n i n g kirish s a th ig a c h a yetadi. 
T a sh q i t o m o n d a n k o ‘z d a n k e c h ir ilg a n d a qizlik pardasi q inga 
yigMlgan q o n b o sim i o stid a k o ‘k im tir boMib d o ‘p p a y ib c h iq a d i. 
H a y z q o n i a sta - se k in b a c h a d o n b o ‘yni k a n a lin i, b a c h a d o n n i ,
h a tto b a c h a d o n n a y c h a la rin i h a m toMdirishi m u m k in .
D avosi. 
Skalpel b ila n qizlik p a rd a sin i b u t s i m o n s h a k ld a
kesib, h a y z q o n i c h iq a rila d i va jin siy te sh ik n i o c h iq qo ld irib
u n i n g kesilgan c h e tla ri tikib q o ‘yiladi.
J in siy rivojlan m aslik
Bu p a tologiya g o n a d a la r n in g diskineziyasi o q ib a tid a r o ‘y 
be rib, jin siy b e z la rn in g rivojlanishi d a v o m i d a turli n u q s o n la r
kelib c h iq a d i, b a ’za n h a t t o t u x u m d o n t o ‘q im asi boMmasligi 
h a m m u m k in . Bu x r o m o s o m a d a g i n u q s o n la rg a bogMiq.
71

---

G o n a d a l a r d isk ineziyasiga h o m ila hali o n a q o rn id a lig id a , 
y a 'n i e m b r i o g e n e z v a q tid a o n a o rg a n iz m ig a zararli o m illa r, 
a s o s a n , z a h a r la n is h , infeksiya va b o s h q a la r salbiy t a ’sir qilishi 
sab a b b o i a d i .
G o n a d t o ‘q i m a j u d a sezgir b o ‘lib, salbiy o m i ll a r u n i 
za ra rla y d i va h a lo k a tg a u c h r a t a d i , o q i b a td a u q o ‘s h i m c h a
t o 'q i m a g a a y lan a d i. A y rim g in e k o lo g la r b e z h o la tn i b a c h a d o n
ic h id a h o m i la n in g yem irilishi d e b ta lq in qiladilar.
K o ‘p m u a llif la rn in g olib b o rg a n ta d q iq o tla rig a q a r a g a n d a , 
g o n a d a la r d isk in eziy asid a 80 % b e m o r d a jin siy x r o m a t i n yoki 
m e z o t s i n b o l m a y d i .
B u n d a n t a s h q a r i , u l a r d a x r o m o s o m
y i g l n d i s i h a m t o ‘liq b o l m a y d i (46 ta o ‘rniga 45 ta).
S h u n d a y qilib, g o n a d a la r rivojlanishi j a r a y o n i d a jin siy x ro - 
m o s o m a l a r n i n g e m b r i o g e n e z d a v r id a b o l i n m a s l i g i o q ib a tid a
u la r disk in eziy ag a u c h r a y d i, y a ’ni o rg a n iz m jin siy riv o jlan ­
m aydi.