M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya

J in s iy h ay ot
A y o ln in g h a y z
funksiyasi bilan ta n is h g a c h , 
lin in g
jin siy
h a y o td a b o ‘lganligi su rishtirila di. A g a r jin siy h a y o t d a b o ‘lgan
b o ‘lsa, qaysi y o s h d a n b o sh la n g a n lig i, m u n t a z a m yoki o n d a -
s o n d a y ash a g an lig i, jin s iy a l o q a la r n in g n o r m a l yoki b o s h q a c h a
o ‘tganligi su rishtirila di. J in siy a ’z o la rd a yalligNanish ja r a y o n la r i 
k o ‘p i n c h a jin siy h a y o t k e c h iru v c h i a y o lla r d a p a y d o b o ‘ladi. 
Jin siy a lo q a d a q o n kelishini bilish m u h i m a h a m iy a tg a ega, 
b a c h a d o n b o ‘y n id a e ro z iy a borligi h a m q o n ketishiga sab a b
b o ‘ladi. B a c h a d o n b o ‘yni raki b a ’z a n q o n k e tish in in g b ird a n
bir belgisi boNishi m u m k in .
26

---

B a c h a d o n o rtiqlarida va para m et riyda yalligNanish boMsa, 
ji n s iy a l o q a d a o g ‘riq s ez ila d i va i n f a n t i l i z m n i k o 'r s a ta d i.
I n f a n t i l i z m d a b o s h q a ji n s iy a ’z o l a r b ila n birga q in h a m
y e tilm a g a n boNadi. V aginizm yoki ora liq m u sk u lla rn in g spazmi, 
s h u n in g d e k , q i n n in g keskin torayishi va bitib qolishi yoki 
qin n in g b u tu n la y boMmasligi a lo q a qila o lm aslikka sab a b boNadi.
H o m ila d o rlik va uning q and ay o 4tg an ligi
t o 4g ‘risid agi m a lu m otla r
H o m ila d o rlik , t u g ‘u m q va ch illa ( t u g ‘u r u q d a n keyingi) 
d a v r id a b i r o n - b i r kasallik bilan o g ‘rish g in e k o lo g ik kasalliklarga 
sab a b boNishi m u m k in .
B e m o r h a y o tin in g s h u d av rig a ta alluqli savollar q u y id a g i- 
la r d a n iborat:
1. Ayol n e c h a m a r t a h o m i la d o r boNgan?
2. Jinsiy h a y o t b o s h la g a n id a n keyin b irin c h i m a r ta q a c h o n
b o 'y i d a boNgan?
3. H o m ila d o r lik va t u g ‘u r u q davri q a n d a y oNgan?
4. Q a y e rd a (u y id a, k a sa lx o n a d a ) t u g ‘g a n ?
5. T u g ‘u ru q v a q tid a o p e r a tiv y o r d a m k o ‘rsatilganm i?
6. C hillasi q a n d a y oNgan?
A y o ln in g t u g ‘m a g a n lig ig a b ir q a n c h a k asa llik lar (jinsiy 
a 'z o l a r n i n g y etilm aganligi, t u g ‘m a atre ziy alar, b a c h a d o n n i n g
n o t o kg ‘ri joylash g an lig i, b o s h id a n k e c h ir g a n yalligNanish j a r a ­
y o n la ri va h.k.) s a b a b boNishi m u m k in .
Bitta t u g ‘g a n d a n keyin t u g ‘m a y d ig a n boNib q o lish a y o l­
n in g s o ‘z a k bilan o g ‘rishi o q ibati boNishi m u m k in . Jinsiy 
h a y o t b o s h la g a n id a n keyin s o ‘zak b ilan o g ‘rigan ayol h o m i ­
l a d o r boN sa, s o ‘z a k infeksiyasi jin s iy a p p a r a t n i n g ichkari 
b oN im lariga hali z a r a r y e tk a z m a g a n boNadi. B a c h a d o n b o ‘sh- 
ligN h o m i la tu x u m i bilan b a n d boNgan v a q td a infeksiyaning 
ilgarilam a h a r a k a ti t o ‘xtaydi, a m m o t u g ‘u r u q d a n keyin s o ‘zak 
infeksiyasining b a c h a d o n b o ‘sh lig ‘iga kirishi u c h u n yoN o c h i-
ladi — koN ariluvchi s o ‘z a k d e b n o m l a n u v c h i kasallik avj oladi.
J a m i
h o m i l a d o r l i k d a n
n e c h t a s i d a b o l a t u s h i r i lg a n li g i ,
n e c h ta s id a esa b o la o ‘z - o ‘z id a n tu sh g an lig in i a n iq la s h h a m
m u h i m , c h u n k i b o la tu sh irtirish (a y n iq sa , s u n ’iy a b o r t) bir 
q a n c h a g in e k o lo g ik kasalliklarga s a b a b boNadi. Ayni v aq td a
b a c h a d o n n i n g y e tilm a g a n lig i, z a x m , b a c h a d o n shilliq p a r -
d a s i n i n g yallig N an ish i, f i b r o m i o m a l a r va s h u n g a o ‘x sh a sh
27

---

kasalliklar b o l a n i n g o ‘z - o ‘z id a n tu sh ish ig a ( s p o n t a n a b o r tg a ) 
sab a b boN adi. B a c h a d o n y e tilm a g a n d a b irin c h i h o m ila d o rlik
o d a t d a b o la tush ish i bilan tug ay d i, ta k r o r h o m ila d o rlik esa 
b o la n in g yeti lib tug'ilishi b ila n n ihoyasiga yetadi.
C h illa davri q a n d a y o ‘tg a nligini bilish u c h u n b e m o r n i n g
ta n a h a r o ra ti, isitm a q a n c h a d a v o m e tg a n in i, q a n c h a vaqt q o n
k e t g a n i n i , t u g ‘u r u q d a n k e y in q a c h o n o ‘r n i d a n t u r g a n i n i
a n iq la s h z a m r . S o ‘n g ra b e m o r n i n g b o la em izg a n lig i, b o ‘yida 
b o ‘lishdan saq la y d ig a n d o r ila r d a n fo y d a la n g an lig in i a n iq la s h
kerak.
N i h o y a t, b e m o r bu kasalligining ilgari o g ‘rigan kasalliklari 
bilan bogManishini a n iq la s h u c h u n avval b o s h id a n o ‘tk a z g a n
kasalliklar q a n d a y avj olgan lig in i a n iq la s h , s h u n in g d e k , a w a l g i
kasallikka q ilin g a n diivo usuli b o s h id a n k e c h ir g a n h a m m a
o p e r a ts iy a la r, su rish tirila d i.
G IN E K O L O G IK B E M O R L A R N I OBYEKTIV 
T E K S H IR IS H