M. F. Ziya yeva, G. X. Ma VL yano va ginekologiya


səhifə74/220
tarix16.08.2023
ölçüsü
#139571
1   ...   70   71   72   73   74   75   76   77   ...   220
Зияева М.Ф. Гинекология. 2-нашри

Davosi. 
B em orning yoshi, kasallikning kelib chiqish sabablari
p ato g en e zi va b o s h q a a ’z o la r faoliyatining izdan c h iq q an lik
darajasini hisobga olib, har taraflama kompleks davolash tadbirlari 
qoMlaniladi. 
D avolashdan asosiy m aqsad: b e m o rn in g u m u m iy
ahvolini yaxshilash, q o n ketishini t o ‘xtatish, uning takrorlanishi- 
ning oldini olish, tu x u m d o n faoliyati va gipotalamus—gipofiz— 
t u x u m d o n —b a c h a d o n n i n g o ‘z a r o b u z ilg a n
m u n o s a b a t l a r i n i
tiklashdan iborat. Klimakterik yoki m cnopauzaga yaqin b o lg a n
d avrda t u x u m d o n faoliyatini s u n ’iy vositalar orqali s o ‘ndirish 
masalasi q o ‘yiladi.
B D Q K ni d a v o l a s h d a u m u m i y a h v o l n i y a x s h i l o v c h i ,
s i m p to m a t i k d a v o la s h usuli va g o r m o n l a r h a m d a ja r r o h lik
usullari qoMlaniladi.
U m um iy davolashda
b e m o r g a salbiy t a ’sir e tu v c h i o m illa r 
b a r ta r a f etilad i, a qliy va j i s m o n a n d a m olin ad i. Bu m a q s a d d a
p r c p a r a t l a r d a n b io p a s s it, n o t t a va fiz io te r a p e v tik u su lla rn i 
qoMlash m a q s a d g a m u v o fiq . M a s a la n , e n d o n a z a l e le k tr o fo re z
v ita m in B, b ila n yoki e le k tr o f o r e z b r o m va kalsiy bilan 
S h e rb a k o v y o q asi k o ‘r in is h id a q o ‘yiladi. B a c h a d o n b o ‘y n in i 
e le k tr s tim u lla s h usullari b a c h a d o n - g i p o f i z refleksini q o ‘z g la- 
tishga y o r d a m b eradi.
S im p to m a tik davolashda
b a c h a d o n n i q is q a r tir u v c h i v o ­
sitalar (o k sito tsin va b o s h q a la r ) , q o n t o ‘x ta tu v c h i vo sitalar 
(kalsiy x lorid, vikasol, d i ts in o n ) , k a m q o n lik k a q a rsh i vo sitalar 
(g lobeks, ta rd if e r o n , ak tife rrin , f e r r u m - l e k ta b le tk a la ri), v ita ­
m i n la r ( С , E, 
В g u r u h i, d u o v it, p re g n o v it, oligovit) d a n
foydalaniladi.
0 ‘s i m li k l a r d a n t a y y o r l a n g a n m a s t o d i n o n , r e m e n s d o ri 
vositalari h a m s a m a ra li t a ’sir k o ‘rsatadi.
D a v o la s h n in g aso sin i g o r m o n l a r tash k il e ta d i. G o r m o n l a r
ikki xil: g e m o s ta tik v a t u x u m d o n l a r fa oliyatini ta rtib g a solish 
x ususiyatiga ega:
G orm onal gem ostaz
— y o sh q iz la r va tugMsh yoshidagi 
a y o lla r d a q o n ketish in i t o ‘xtatish m a q s a d id a qoMlaniladi ( k o ‘- 
p i n c h a b a c h a d o n n i d ia g n o stik qirish u s u lid a n keyin):
• e s tr o g e n — q o n t o ‘xtatish m a q s a d id a fo llikula r g o r m o n -
d a n fo y d a la n ila d i. U b a c h a d o n shilliq qavati regeneratsiyasini 
te z la sh tira d i. G ip o f iz d a F S G n i n g o r t i q c h a ishlab c h iq arilishini 
k a m a y tir ib , F S G v a L G l a r n in g o ‘z a ro m u n o s a b a t i n i n o r-
99


m allash tirad i. E s tr o g e n la r 3—4 k u n d a v o m id a n is b a ta n katta 
d o z a d a beriladi;
• e tin ile s tra d io l, p r o g e s te r o n , n o r k o lu t, d y u fa s to n ;
• e s tr o g e n la r va p r o g e s te r o n b irgalikda sin te tik p ro g e s tin la r 
k o brin ish id a q o l l a n i l d i . A sosiy m a q s a d g ip o fiz n in g g o n a d o t r o p
faoliyatini t o ‘x tatish d ir.
Y uvenil q o n k etish id a x o r io n ik g o n a d o t r o p i n 4 h a y z sikli 
d a v o m id a : 
1-oy 1500 T B d a n m u s h a k orasiga 
12— 15 kun;
2 - o y — 1000 T B d a n , 3 - o y — 500 T B d a n m u s h a k orasiga 
y u b o rila d i. S in te tik p ro g e s tin la r 1 ta b le tk a d a n h a y z n in g 5- 
k u n i d a n 25- k u n ig a c h a 3 o y m o b a y n id a beriladi.
S i k l i k g o r m o n a l tera p iy a
h a m m a y o s h d a g i a y o l l a r d a
f o l l i k u l a l a r
a t r e z i y a s i
k u z a t i l g a n d a
v a
e s t r o g e n l a r
y e tish m o v c h ilig id a q o ‘llaniladi.
K lim a k te rik d a v r d a , 4 8 —5 0 y o s h d a n keyin, yuza ga kelgan 
B D Q K d a
t u x u m d o n l a r
f a o l i y a t i n i
t o ‘x t a t i s h
u c h u n
a n d r o g e n l a r q o T l a s h
( t e s t o s t e r o n
p r o p i o n a t )
m a q s a d g a
m uvofiq.
A n d r o g e n l a r n i q o ‘ll a s h g a
m o n e l i k l a r : g i p e r t r i x o z ,
g ip e r to n iy a kasalligi, ji g a r xastaliklari.
B D Q K d a qoM laniladigan z a r u r c h o r a l a r d a n biri b a c h a d o n
b o ‘sh lig ‘ini d ia g n o s tik a m a q s a d id a qirishdir. B u n d a n a fa q a t 
tashxis q o ‘y ish , balki q o n ketishini t o ‘x ta tish g a h a m erishiladi. 
Bu u su ln i qoN lash yosh q iz la r d a oxirgi c h o r a b o l s a , 3 0 — 
40 yosh d ag i a y o lla r d a qoM laniladigan b ir in c h i c h o r a d ir. A gar 
gistologik te k s h iru v d a rakoldi ho latlari kuzatilsa (a tip ik g ip e r ­
plaziya, a d e n o m a t o z p o lip la r p roliferatsiya b ila n ) , ja r r o h lik
usuli qoMlaniladi.
K a t t a
y o s h d a g i
a y o l l a r d a
k l i m a k t e r i k
q o n
k e t i s h i
k u z a tilg a n d a , b a c h a d o n e n d o m e tr iy s in i qirish u s u lid a n keyin 
t a r k i b i d a e s t r o g e n b o ‘lg a n p r e p a r a t l a r n i q o T l a s h ta v s iy a
etilm a y d i, c h u n k i u l a r y u r a k - q o n to m ir la r faoliyatini, jig a rn in g
su ru n k a li xastalik larin i, o ‘t pufagi kasalliklarini q o ‘z g ‘atish i, 
q o n b o s im in i koMarishi, g ip e rx o le ste rin c m iy a , g ip erg lik em iy a 
h o la tla rin i keltirib c h a q ir ish i m u m k in .

Yüklə

Dostları ilə paylaş:
1   ...   70   71   72   73   74   75   76   77   ...   220




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin