N xolmatov. N. Im om ova makro va mikro



Yüklə 5,89 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə100/207
tarix02.10.2023
ölçüsü5,89 Mb.
#151480
1   ...   96   97   98   99   100   101   102   103   ...   207
Makro va mikro iqtisodiyot.pdf. Xolmatov N.

3) tovar belgilari 
- bu s a v d o belgilari, nishonlari, m a x s u s r am z - 
lari, nom i v a b o sh q a la r n i r o 'y x a t g a olish, huquqiy j i h a t d a n h i m o y a
qilish v a ula rd a n foydalanish b o 'y i c h a p a y d o b o 'l g a n m u n o s a b a t la r n i 
q o n u n iy ta rz d a tartibga solish shakli.
1114


S u n ’iy m onopoliya 
- m o n o p o l foyda olish m a q s a d i d a tashkil eti- 
luvchi b ir la s h m a l a r n in g shartli (tabiiy m o n o p o li y a la rd a n ajra tib tu rish
u chun) nom i. S u n 'i y m o n o p o li y a o ' z m a n fa atlari y o 'l i d a b o z o r muhiti 
tuzilishini atay la b o 'z g a r ti ra d i, y a ’ ni: - b o z o rg a y angi r a q ib la r n in g
kirib k e lis h ig a y o ' l q o 'y m a s l i k u c h u n turli t o 's iq la r hosil qiladi 
( x o m a s h y o v a e n e r g iy a m a n b a la rin i eg a lla b oladi; b a n k l a r n in g y angi 
k o r x o n a la r g a k re d it berishini t a q iq la s h g a h ara k at qiladi va boshqa lar);
- ishlab c h i q a r is h n in g e n g y u k s a k d arajadagi t e x n o lo g iy a s ig a
erishib, q o lg a n r a q ib la rin in g bu d a r a ja g a ch iq ish ig a im k o n b erm a y d i;
- ishlab c h iq a r ish m iq y o s i s a m a r a s id a n u n u m liro q f o y d a la n is h
im konini b e ru v c h i nisb a ta n yirik h a j m d a g i kapitalni q o 'lla y d i;
- o ‘z faoliyatini yuqori d a r a ja d a re k la m a qi 1 ish orqali b o s h q a
r aq o b a tch ilarn i b o z o r d a n siqib c h iq a ris h g a h ara k at qiladi.
S u n ’iy m o n o p o li y a la r kartel, sin d ik at. trest, k o n s o r s iu m , k o n se rn
kabi aniq s h a k lla rd a n a m o y o n b o 'la d i .
M o n o p o l i y a n i n g
salbiy tomoni 
sifa tid a q u y id a g i jix a tla rn i k o 'rs a -
tish m u m k in :
1) re s u rs la rn in g oqilona taqsimlanmasligi. 
B u h o la t rn o n o p o -
liya la rning y u q o ri f o y d a k etidan quvib, s u n ’iy r a v is h d a ishlab c h i q a -
rishni c h e k la s h v o sita sid a narx la rn i k o 'ta r is h i , m a h s u lo tl a r n in g u 
q a d a r y a x s h i b o ' l m a g a n turlarini, p ast te x n ik a v iy darajasini, past sifati 
h a m d a so ti s h n in g y o m o n sharoitlarini v u ju d g a keltirishi orqali n a m o ­
y o n b o 'la d i . N a tija d a , r a q o b a t sh a ro itid a am al q iluvc hi iq tiso d iy o t 
s a m a ra d o r lig in i b o z o r vo sita sid a ta rtib g a solish m e x a n iz m i ishdan 
chiqadi. M o n o p o li y a la r bilan b o g ' l i q b o ' l g a n iqtisodiy fa o liy a tla r e r ­
kin h a m d a o q ilo n a ta n lo v im k o n i y a ti d a n m a h ru m b o 'la d i , m o n o p o -
liy a la rn in g iq tisodiy j ih a td a n a s o s la n m a g a n s h a rt-sh a ro it v a narxlari 
ta zy iq ig a c h id a y o lm a y d i, ish faolligini pasaytirib, b a ’zi h o lla r d a
x o n a v a y r o n b o 'la d ila r .
O q ib a t d a ishlab c hiqarish q isqa rib, ishsizlik va inflyatsiya o 's a d i,
x o 'j a l i k n i n g izdan chiqishi ku ch a y ad i. J a m iy a t boyligi r e s u r s la rn in g
o q ilo n a r a q o b a tli- b o z o r taqsim oti s h a ro itid a q o ‘lga kiritilishi m u m k i n
b o 'l g a n m iq d o r ig a q a r a g a n d a k a m a y ib ketadi;
2) d a r o m a d la rd a g i tengsizlikning kuchayishi. 
B u h o la t ham
n a rx la rn in g m o n o p o l ta rz d a oshirilishi (p asa y tirilish i) h a m d a y u qori 
f o y d a o linishi bilan b o g 'liq b o 'lib , bu aholi q o lg a n qism i d a r o m a d -
larining n isb a ta n k a m a v is h ig a olib keladi:
I U 1


3) iqtisodiy t u r g 'u n l i k va fan-texnika taraqqiyotining sekinla- 
shuvi. 
B u n d a y h o la tn in g v u ju d g a kelishi m o n o p o li s lla r n i n g r a q o b a t-
ch ilar b o sim in i se z m a slik la ri h a m d a ak s a riy a t h o lla r d a > uqori foydani 
q o ' s h i m c h a u rin is h la rs iz o ' z l a r i n i n g b o z o rd a g i h u k m ro n lik la r i hisobi- 
ga olishlari m u m k i n . Bu e s a ularni ishlab c h iq a rish n i ra sio n a lla sh - 
tirish, u n in g s a m a ra d o r lig in i o sh ir ish im ko n iy atlarin i qidirish. m a h s u ­
lot sifatini o sh irish , u n in g as so rtim e n tin i k en g a y tirish , F T T n i rivojla n- 
tirish va x a r id o r la r m a n fa atlari t o 'g 'r i s i d a q a y g ' u r i s h kabi xatli- 
h a ra k a tla rd a n q ay tarad i;
4) iqtisodiyotda d e m o k ra tik h a r a k a tla rn in g to ‘sib qo'yilishi. 
M o n o p o li s tla r iq tiso d iy o td a g i erkin va halol r a q o b a tg a t o 's q i n l i k qilib, 
nisb a ta n k u c h s iz b o 'l g a n k o r x o n a la rn i o 'z l a r i g a b o 'y s u n d ir is h la ri . 
ja m i y a t g a o ‘z ish c h ila rin in g m e h n a ti g a pas ay tirilg an m i q d o r d a haq 
to 'la s h , past sifatli tovarlarni ishlab ch iq arish , o ' t a d a r a ja d a oshirib 
y u b o r ilg a n sotish narxlari (yoki p a s a y tirilg a n xarid narxla ri), o ' z
m a h su lo tin i i s t e 'm o l q ili s h g a b ilv o s ita usul orqali m a jb u r la s h kabi 
o 'z l a r i n i n g k a m s itu v c h i sh artlarini k o ' n d a l a n g q o 'y is h la ri m u m k in . 
B u n d a n k o 'r in a d ik i, m o n o p o listik fa o liy a t iqtisodiy r iv o jla n is h ig a an- 
c h a ji d d i y t a ’sir k o 'rs a tis h i , ta r a q q iy o t y o ' l i g a g ' o v b o 'l i s h i h am
m u m k in . S h u n g a k o 'r a , b u g u n g i k u n d a deyarli b a r c h a m a m la k a tl a r
iq tiso d iy o tid a m o n o p o liy a la rn i d a v l a t to m o n i d a n ta rtib g a solish c h o ra - 
tadbirlari q o ' lla n ilib , b u
monopoliyaga qarshi siyosat 
d e b ataladi. 
D a v la tn in g m o n o p o li y a g a qarshi siy osati asosini 
monopoliyaga 
q arshi qonunchilik 
tashkil e t a d i 1.
3. O ptim al ishlab chiqarish xajm ini t a n la b olish
M o n o p o li s t k o r x o n a yoki f irm a o ' z m a h s u lo ti n in g y a g o n a ishlab 
c h iq aru v ch is i v a sotuvchisi b o 'l s a h a m n arxlarni o ' z - o 'z i c h a belgilay 
o lm a y d i, c h u n k i b o z o r d a u y a g o n a is t e ’m olc hi ta labiga e m as, b o z o r
ta la b ig a d u c h keladi. B o z o rd a g i ta la b n arx ortib b o rav e rsa , pas ay ib
ketishi m u m k i n . S h u n in g u c h u n m o n o p o li s t firm a o p tim a l ishlab 
c hiqarish x ajm in i ishlab chiqishi lozim . Bu ishlab c h iq a ris h xajm i 
o 't g a n m a v z u d a t a ’k id la n g a n id e k , chekli d a r o m a d bilan chekli xarajat 
bir-biriga te n g b o 'l g a n d a f o y d a m a k s im a l q iy m a tg a erishadi. 
Л / г

MR
foydani m a k s im a lla s h tiris h sharti. B u holatni q u y id a g i ja d v a ld a
k o 'r i s h i m i z m u m k in .
1 S h . S h o d m o n o v . I ) . ( ’r a l i i r o \ . " I q t i s o d i y o t n a / a r i v a s i ” ( d a r s l i k ) . Г.. “ b’a n v a
l c \ n o l o g i \ a " n a s h r i y o l i . 21J05. 7 8 4 h. 2 J 8 h.
I l l


Narx, P
M iqdor, Q
Yalpi 
d a r o m a d , TR
Chekli 
d a r o m a d , M R
10
1
10
10
9
2
18
8
8
3
24
6
7
4
28
4
6
5
30
2
M o n o p o li s t firm a ishlab ch iq a rish x ajm in i f aq a tg in a u n g a b o 'l g a n
narxni pas ay tiris h e v a z i g a g in a oshirishi m u m k in , c h u n k i n a r x n in g
oshishi n atija sid a u n in g m a h s u lo tig a b o 'l g a n b o z o r talabi p a s a y ib
ketadi. S o f m o n o p o l i y a sh a ro itid a b o z o r d a g i narx x a r d o im ishlab 
c h iq arish x a j m id a n y u q o ri b o 'la d i . B u n i n g o q ib a tid a ishlab ch iq arish
oxiriga y e t k a z ilm a y d i, resursla r sa m arali ta q s im l a n m a y d i, i s t e 'm o l -
ch ila r n in g talabi y u q o r i d a r a ja d a q o n d ir ilm a y d i.
B u n d a y x o la tla rd a narx d is k r im i n a ts iy a s i d a n fo v d ala n ila d i, y a ' n i
tu rlic h a narx b e lg ila sh siyosati a m a lg a oshiriladi.
Narx diskrim inatsiyasi
A lo h id a m onopol firma ega b o 'lgan salmoqli bozor xukmronligi 
u nga narx va ishlab chiqarish xajmini belgilash shuningdek, narxli diskri- 
minatsiya deb nom lanuvchi narx siyosatini o 'tkaz ish im konini beradi.
“ Diskrim inatsiya” 
( lo tin c h a d a n o lin g a n boMib, d ic rim in a tio -
farqlanish, tu rla n ish ) tu sh u n c h a si texnik a t a m a h iso b lan a d i va salbiy 
m a ’n oga e g a em as.
N a r x li d is k r im i n a ts iy a - turli birlik larg a har xil n arx la r o 'r n a tis h
am aliyoti.
N arx li d is k r im i n a ts iy a n in g m a q sad i, u m u m i y x a r a ja tla rin in g o ' z -
g a r m a s d a r a ja d a u sh la b turgan h o la td a firm a n in g q o ‘sh ilg a n d a r o -
m a dlarini m a k s im a lla s h tir is h h iso b lan a d i.
U y o k i bu k o m p a n iy a n i n g narx strategiya sini tahlil q ila y o tg a n d a
h a r doim h a m n arx la rd a g i f a rqlanish narxli d isk rim i n a ts iy a n in g belgisi 
e m a slig in i, y a g o n a n a r x esa u n in g y o 'q l i g i da ra k c h isi em a slig in i 
x is o b g a olish m u h im d ir .
S h u n d a y qilib, m a salan . bir xil (bitta) tovarni tu rlic h a n arx la rg a 
turli m in ta q a la rg a , turli vaqt o ra liq la r id a (fasllarda), turli sifatlard a v a
h.k. y e t k a z ib berish narxli d is k r im i n a ts iy a h iso b la n m a y d i. S h u n in g
bilan b ir g a lik d a alo h id a ( o 'z i g a x o s) h o la tla rd a turli (har xil) y e r d a
112


j o y l a s h g a n x a r id o r la rg a bir xil (bitta) tovarni y a g o n a narx b o ' y i c h a
y e tk a z ib berish narxli d is k r im i n a ts iy a sif a tid a k o 'rilis h i m u m k i n .
M o n o p o li s t to m o n i d a n narxli d is k r im i n a ts iy a n in g a m a lg a oshirili- 
shi u c h u n b a 'z i s h a rtla r n in g bajarilishi zarur, hu su sa n . t o v a r g a b o 'l g a n
narxli ta lab e g i lu v c h a n lig i turli x a r id o r la r g a jid d i y ra v ish d a tu rlic h a
b o 'lish i v a x a r id o r la r n in g o ‘zi o s o n te n g la s h ish i, s h u n in g d e k , to v a rg a
q iz iq q a n sh a x s la rg a keyingi olib s o ti s h n in g im koni b o 'lm a s lig i kerak.
N a r x li d is k r im i n a ts iy a tu sh u n c h a sin i iq tiso d iy o t n a z a r iy a sig a
birinchi b o ' l i b in g liz iqtisodchisi A rtu r Pigu ( 1 8 7 7 -1 9 5 9 ) kiritgan. IJ 
u n in g 3 b o sq ic h i (daraja si) ni f arq las h n i t a k l i f etdi.
Birinchi d arajali n a r x d is k r im in a ts iy a s i (yoki m u k a m m a l narxli 
d isk r im in a ts iy a ) t o v a rn i n g har birligi firm a t o m o n i d a n u n in g talab 
bahosi b o 'y i c h a , y a ' n i x a r id o r t o 'l a s h g a ta y y o r b o ' l g a n m a k s im a l n arx
b o ' y i c h a so ti lg a n d a o ' z o ' r n i g a ega. B a ' z i d a b u n d a y siyosatni 
x a rid o r 
d a ro m a d la ri bo'yicha narxli diskrim inatsiya deb atashadi.
B u n d a n ta sh q a ri, Iste’mol h a j m ig a k o ' r a n ar x la r 
disk rim in a t­
siyasi, T o v a r la r kategoriyasiga k o ‘ra n arx diskrim inatsiyasi 
degan siyosatlar h am m avjud.
M o n o p o l l a s h u v n i n g y u q o r i d a r a ja d a sa q lan ib q o la y o tg a n l ig in in g
o b y e k tiv sa babla ri:
• Ishlab c h i q a r is h n in g kapital s i g 'i m i kattalig i;
• K a tt a q u v v a t g a e g a b o ' l g a n a g r e g a tla r d a n fo y d ala n ilis h i;
• T e x n o l o g i y a j a r a y o n l a r i n i n g uzluksizligi.
B u la r u s h b u ta rm o q la r d a r a q o b a tn in g rivojlanishini qiy in lash tirib
q o 'y m o q d a .

Yüklə 5,89 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   96   97   98   99   100   101   102   103   ...   207




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin