Noorganik moddalar

9 .1 2 . AZOT M O N O O K S I D I H O S I L B O ‘L ISH IG A
B O S I M N I N G TA’SIR I
A m m i a k n i h avoda gi ki sl or od b il an o k s id l ab , a z o t m o n o o k s i d i — 
N O ni hosi l qilish (9. 5) reaksiyasi g o m o g e n , h a j m t or a y i s h i b il an 
ket gani va a m a l i y q a y t m a s b o ‘lgani u c h u n n a z a r i y j i h a t d a n N O ning 
c h i qi s h i ga b o s i m deyarli t a ’sir k o ‘r satmasl igi ke r ak. A m m o , a m a l i ­
y o t d a (9. 5) reaksiya u c h u n b o s i m n i os hi ri sh a m m i a k n i a z o t m o n o -
o k si d i g a c h a oksi dl ash d ar aj asi ni k a m a y i s h i g a ol ib kel adi. B u n d a y
salbiy t a ’sirni b i r o z b o ‘l s a - d a k a m a y t r i s h g a e r i s h is h u c h u n t e m p e -
r a t u r a va t o ‘rlar soni h a m m o s r a vis hda o sh i ri la d i . B uni quyi dagi
j a d v a l d a k o ' r i s h m u m k i n .
9.4-jadval
A Z O T M O N O O K S I D I N I C H I Q I S H I G A T E X N O L O G I K
O M I L L A R T A ’ S I R I
B osim , Pa
Temperatura, К
Platinali t o ‘rlar
soni
A zot monooksidi
chiqishi, %
1 - 1 0 5
1093
2
9 7 - 9 8
4 - 10
5
1 1 5 3 - 1 1 7 3
12
9 5 - 9 6
8 - 9 - 10
5
1 1 7 3 - 1 1 9 3
1 6 - 2 0
9 4 - 9 5
Bu j a d v a l d a n yaqqol k o ‘rinib t ur i bdi ki, a m m i a k n i o ks i dl as h j a r a ­
y o n i d a b o s i m n i oshi ril ishi N O ni ng c h i q i s h i n i k a m a y i sh i ga , y a ’ni 
b o si m 1 a t m o s f e r a d a n 8 —9 a t m o s f e r a g a c h a o s h i r i l g a n d a az ot m o n o ­
oksidi c h i q i s h i 3% g a c h a k a m a y m o q d a . Bu e s a n i s b a t a n salbiy h o l a t
b o ‘lib, i shlab c h i q ar i l a y o t g a n a z o t kislotasi t a n n a r x i n i n g o sh i b k e t i ­
shi ga olib kelishi m u m k i n .
Le k in i k k i n c h i t o m o n d a n (9.5) reaksiya b o ‘y i c h a a m m i a k n i o k ­
sidlash j a r a y o n i d a b o s i m n i n g oshiri lishi az ot kislotasi q u r i l m a s i n i n g
un u md o rl i g i ni oshirib, undagi a p pa r a t l ar o ‘l ch a ml ar i n i kichraytirishga
262

---

olib keladi, g a r c h a n d b u v a q t d a a p p a r a t l a r t a s h q i devor la r i qalinligi 
bir oz o s h s a - d a , b o s h q a t o m o n d a n , b o s i m va t e m p e r a t u r a n i n g ortishi 
bilan, afsuski, q i m m a t b a h o platinali k at al iza tor lar ni ng y o ‘qolishi h am
o r t a r e k a n . A t m o s f e r a b o s i m i d a i s h l a y d i g a n q u r i l m a d a p la t i na l i
k a t a l i z a t o r n i n g y o ‘qolishi b i r t o n n a ishlab chi qa r i l ay ot ga n a z ot kislo- 
t ag a n i s b a t a n h i s o b l a n g a n d a 0 , 0 4 5 —0, 0 5 0 g r a m m n i t ashki l etsa, 7,3 
a t m o s f e r a b o s i m i d a is hl ay d ig an q u r i l m a d a bu m i q d o r 0 , 3 5 0 —0, 400 
g r a m m n i t ashki l et ib, b u y o ‘qol ish 8 —9 m a r o t a b a d a n k o ‘p r o q ortib 
k et is hi ni k o ‘rsatyapt i. Bu o m i l h a m a l b a t t a i shlab c h i q ar i l a y o t g a n
a z o t kislotasi t a n n a r x i n i n g ort i sh i g a o li b keladi. A m m o , b u n d a y n o -
m a q b u l h ol at t a ’sirini k a ma y ti ri sh m a q s a d i d a kuni ga 3 50 —500 t o n n a
az ot kislotasi i shlab c h i q a r u v c h i o ‘rta u n u m d o r l i k d a g i q u r i l m a l a r
faoli ya ti ni t ahl il qilish a s o si d a a z o t kislotasi q u r i l m a s i n i n a f aq a t
a m m i a k n i o ks i dl as h b o ‘l i mi da , balki u n i n g a bs or bsi ya la sh b o ‘l i mi da 
h a m b o s i m n i q o ‘llash m a q s a d g a muvofi ql igi k o ‘rsatilgan. U n u m ­
dorl igi a z o t ki sl ot a b o ‘y i c h a k u n i g a
1000
t o n n a va u n d a n o r t i q 
b o ‘lgan q u r i l m a l a r d a u m u m a n o l g a n d a , yu q o ri b o s i m n i q o ‘llash ka- 
pi tal m a b l a g ‘lar sarfini va p i r o v a r d n a t i j a d a a z o t kislota t a n n a r x i n i
k a m a y i s h i g a olib kelishi i s bot la nga n.