Noorganik moddalar

5.2. V O D O R O D N I BIOLOGIK U S U L BILAN O L IS H
Bir hujayralik bakt er iyalarni, xususan, yashil, x o m bakter iyalarni 
h a y ot faoliyatini o ‘rga nil ga nda o ‘z i d a n k eyi nc ha lik v o do r o d chi qar ish 
y o ‘li bilan ok si d l an a d i g a n or g an i k b i r i k ma l a r s i n t e z qilinishlari a n i q -
langan. Bu j ar a y o n l a r ketishini tezlatadigan va b o s hq a r a d i g an biologik 
kat al iza tor lar — f e rm e n t l a r yaratildi. S h u m u n o s a b a t bilan quyosh 
radiatsiyasi intensiv b o ‘lgan j oyl ardagi s u n ’iy tashki l etilayotgan suv 
hav z al ar i da energiya m a n b a l a r i d a n biri sifatida foydalani sh m a q s a-
di da yetarli m i q d o r d a v o d o r o d olish u c h u n y u q o r i d a b ay on etilgan 
ba kt er iya l ar ni yetishtirish h a q i d a t a x m i n l a r o l g ‘a surilgan edi. Bu 
m u a m m o hozirgi vaqt da uni o ‘rganishning dastlabki bosqichida turibdi.
V o d o r o d ishlab c h i q a r i s h n i n g b o s h q a c h a b i ol o g i k usullari h a m
o ‘r g a n i l m o q d a . M a s a l a n , o z o d v o d o r o d a j ra li b c h i q i s h i m u m k i n
b o ‘lgan o ra l i q b o s q i c h d a o ‘s i ml i k l ar da k e t a d i g a n f ot os i nt c z j a r a y o -
nini t o ‘x t at is h i m k o n i m a ’l u m e ’t i b o rg a mo l ik d i r .
5 .3. KOKS GAZIDAN A Z O T -V O D O R O D A RA LA SH M A SINI
ISHLAB C H IQ A R IS H
U z o q yillar d a v o m i d a e n e r g e t i k y oq il g‘i v a ki my o vi y x o m a s h y o
sifatida neft va tabiiy gazni m ak si m a l q o ‘llash nat ij asi da q a t t i q yoqil - 
g ‘ini y a r i m koksl ash j a r a yo n i r ivoj lanmay qol di . B unga asosiy s ab ab -
164

---

l a r d a n biri — y a r i m koksl ash j a r a y o n i m a h s u l o t l a r i n i n e f t n i n g narxi 
b il an r a q o b a t d a b o ‘la o l ma ga nl i gi da di r .
A m m o , neft va tabiiy ga z ni ng narxlari k u n d a n k u n g a q i mma tl a s hi b 
b o r a y o tg a n l i g i tufayli ularga a l t e r n a t i v boMgan e n e r g i y a m a n b a l a r i n i
qi di ri b t o p i s h ishlari olib b o r i l a y o t g an hozirgi d a v r d a ni sb a t an a r z on
koksl ash va y a r i m k o ks la s h j a r a y o n l a r i y a n a q a y t a d a n rivoj t opishi 
va k a t t a a h a m i y a t kasb etishi k u t i l m o q d a . Bu h o l a t a yni qs a, q a t ti q 
y o q i l g ‘ini y o q i s h b il an t ex n o l og i k x o m a s h y o i shl ab c h i q a r a d i g a n j a ­
r a y o n l a r b i r g a olib b o r i l a d i g a n e n e r g o t e x n o l o g i k q u r i l m a l a r d a k a t t a 
a h a m i y a t g a ega dir .
E l e k t r s t a n s i ya l a r yoki s a n o a t q oz on la r i bilan bi rl ashtirilgan k o ks ­
lash, y a r im koksl ash q u r i l ma l a r i o ‘c h o q l a r d a y oqi sh m u m k i n boMgan 
koks ya r im koks va kokslash va yar im kokslash j a r a y o ni gazlari h a m d a
s mol a asosida g a z s i m o n va s uyuq yoqilg‘i, s h un i n g d e k kimyoviy x o m ­
a s h y o h a m i shlab c h i qa r i sh l a ri m u m k i n . Koksl ash va y a r i m kokslash 
j a r a y o n i q a t t i q t o s h k o ' m i r h a m d a n i s b a t a n a r z o n va p a s t r o q sifatli 
k o ‘m i r l a r a s o s i d a k e l g u s i d a i stiqbol li di r . Bu b o r a d a R e s p u b l i k a -
mi zn i n g eng yirik k o ‘m i r ko n la r i da n biri — O h a n g a r o n k o ‘m i r havzasi 
k at t a a h a m i y a t kasb etadi.
5.3.1. Koks gazini ishlab 
chiqarish
Q o i l a n a d i g a n x o m a s h y o , y a ’ni a s os a n , q a t t i q y o q i l g ‘i — k o ‘mi r-
n i n g sifatiga q a r a b , koksl ash j a r a y o n i y a r im k oks las h, o r a li q k o k s ­
lash va k o ks la s h kabi u c h t u r ga b o ‘linadi. Bu t u r l a r q o ‘l la n ad ig an
t e m p c r a t u r a l a r b i l a n b i r - b i r i d a n farq qiladi.
Y a r i m k ok s l as h j a r a y o n i d eb , t as hq i yoki i chki isitish o ‘c h o q l a -
rida past navli q a t t i q y oq i l g‘ilar ( q o ‘n g ‘ir k o ‘mi r, sl anes) ni havosi z 
s h a r o i t d a 773 К — 853 К t e m p e r a t u r a l a r d a q i zdi ri b, ya r im koks, 
s mo l a va k i my o s anoa ti u c h u n kerak b o ‘lgan gazlar aral ashmasi ishlab 
c h i q a r i s h g a aytiladi.
Yarim kokslash jara yoni da hosil b o ‘luvchi mahsul ot la r o ‘rtacha miq- 
dorlari, massali ulushdagi foizlar: yarim koks 54, 6—62,0; smola 8,4— 
17,1; yarim kokslash gazlari 19,0—24,0; pirogenetik suvlar 5, 6—9,3.
O r a l i q k oks la s h j a r a y o n i 973 К — 1073 К t e m p e r a t u r a d a , k ok s­
lash j ar a yoni esa 1173 К — 1353 К t e m p e r a t u r a d a olib boriladi. Koks­
lash j a r a y o n i d a yu q or i sifatli t o s h k o bmi r l a r ishlatiladi. Koks gaz ini ng 
c hi qi shi (1 t o n n a y oq i l g‘iga n i s b a t a n ) kokslash j a r a y o n i d a o ‘r t a c h a
350 m 3 ni; y a r i m koksl ash j a r a y o n i d a esa 165—25 4 m 3 ni tashkil 
etadi . G a z l a r n i y oqi sh issiqligi: koks gaz ini ki 16— 17 M j / m 3; y ar im 
koksl ash ga z in i ki esa 15,5— 16,5 M j / m 3 ni tashki l etadi.
165

---

Koks gazlari az ot s a n o a t i d a a m m i a k s int ezi u c h u n z a r u r b o ‘lgan, 
n is b at a n a r z o n b o ‘lgan v o d o r o d - a z o t a r a l a s h m a s i ishl ab c h i q a r i s h
u c h u n q o ‘llaniladi.
Kokslash va y ar im kokslash j a r a yo nl a r i o ‘c h o q l a r i d a n c h i q a y o t ­
gan gazlar tarkibi (5.1-jadval) quyidagi asosiy k o m p o n e n t l a r d a n iborat.