Noorganik moddalar

— tcrmojuftliklar; 
2 
—
h im o y a l o v c h i qatlam; 
3 
—
qobiq ; 4 — suvli ko'ylak;
5 
—
l o y - tu p r o q d a n qilin gan soqqalar; 
6 
—
g'ishtd an qilin gan teshikli y o y s i m o n
panjara; 
7 
— tay a n c h ; 
8
— narvon; 
9 
—
katalizator; 
Ю
— issiqlik y o 'q o l is h in i
kamaytiruvchi ichki qobiq atrofiga o'rnatilgan o ‘tga ch id am li bcto n; / / — ara-
la shtiruvchi kamera; 
12 
—
xizm at qilish yuqori m a y d o n ch a s i.
B os im 3,7 M P a b o ‘l g an d a q u v u r n i r uxsat e t i l gan qizdirish t e m ­
per at urasi 1203 К dir. Qu vu r l a r m a r k a z d a n q o c h m a kuyish usuli bilan 
t a r k i b i d a 2 4 — 28 % x r o m va 18—22% ni kel b o ‘lgan q o t i s h m a d a n
t ay y or l an ad i . Q u v u r l a r n i kol lekt or l ar ( 2 ) ga ul ani sh usuli ul arni qizi- 
shi nat ijasida e r ki n uzayishl ariga i m k o n ber adi . Radi at si ya k a m e r a s i ­
n i n g y u qor i gi q i s m i d a r e ak s i on q u v u r l a r
{6)
o r a s i d a ul ar ni isitish 
u c h u n 260 t a a l an ga t ipidagi i nj eksi on y o n d i r g i c h l a r (g andi r.
«П» s ha k l i da g i konveksi ya k a m e r a s i d a y u q o r i d a k o ‘r satilganidek,
t u t u n l i ga z la r b il an isitiladigan isitgich 
{4)
va y u q o r i bosi mli b u g ‘ni 
o ‘t a q i zdi rgi chi j oy la s ht i r i l ga n. T u t u n l i ga z la r b o s h l a n g h c h 1323 К 
t e m p e r a t u r a d a yi g‘m a t u t u n y o ‘li 
( 4)
or qa li r adia t si ya k a m e r a s i d a n
159

---

kelib, 433 К — 473 К d a quvur l i o ‘c h o q n i t a s h l a b c h i q i b ketadi .
T u t u n l i ga z la r h a j m i y sarfi 4 00 m i n g m 3/ s o a t n i t ashkil etadi. T u t u n l i
y o ‘l a k da k o n v e k s i y a k a m e r a s i d a va k a m e r a o l d i d a z a r u r boMgan 
t a q d i r d a q o ‘s h i m c h a issiqlik kiritishni t a ’m i n l a y d i g a n y o nd ir gi c h l a r i
bor.
I k k in c h i b o sq i c h m e t a n k o nv er t o r i ( 4 . 7 - r a s m ) ver tikal a p p a r a t ­
d a n iborat b o ‘lib, u n i n g yuqori gi q i s m i d a a r a l a s h t i r u v c h i k a m e r a
{11)
j o yl a s h ga n .
A p p a r a t n i n g pastki k o n u s s i m o n q i s mi da o ‘tga c h i d a m l i g ‘i s h td an
q i l i ng an teshikli y o y s i m o n p a n j a r a ( 6 ) o ‘r n a t i l g a n d i r . U n g a loy- 
t u p r o q d a n q il i n ga n s o q q a l a r ( 5 ) q o ‘yilib, u n i n g ust iga es a h a l q a
s hakl idagi u m u m i y h aj m i 38,5 m 3 b o ‘lgan nikelli k a t a l i z a t o r j o y ­
l a s h t i r i l g a n . A p p a r a t i c h i d a n i ssiqqa c h i d a m l i b e t o n
{ 10)
b i l a n
q o p l a n g a n . A p p a r a t n i n g t a s hq a r i s i da suvli k o ‘ylak 
{4)
o T n a t i l g a n
b o ‘lib, ichki q o b i q d a de f ek t p a y d o boMganda a p p a r a t k o r p u si n i o ‘ta 
xavfli qizishiga y o ‘l q o ‘ymaydi . K o n v e r t o r n i ng i chki di ame t ri 3,73 m,
ba l andl igi e s a ( t a y a n c h i bi lan) — 17,41 m e t r n i tashkil etadi.
4. 13. A GR EG A T N I A V T O M A T L A S H T I R I S H
Ag r e ga t ni b o s h qa r i s h ma r k a z i y pulti ( B M P ) d a n olib boril adi.
J a r a y o n n i b a r q a r o r qilish u c h u n k onve r siya ga b o r a d i g a n t abiiy gaz,
suv b u g ‘i, h avo va isitish u c h u n b e r i l a d ig an t abi iy g a z kabi asosiy 
o q i m l a r berilgan dar aj ada a v t o ma t i k ravishda u s hl ab turiladi. K o n v e r ­
siya u c h u n s ar f l a n a y o t ga n tabiiy gaz ga q a r a b j a r a y o n b o s hq a r i l a d i .
N i s b at t o ‘g ‘rilagichlar i y o r d a m i b il an a v t o m a t i k t a r z d a b u g 6, h a vo 
va y o n u v c h i gazlar berilgan o qi ml a ri o Tn a t i l a d i . Asosi y g az oqi mla ri : 
t abi iy g a z n i ol t i ng u gu rt l i t o z a l a g i c h g a c h a b u g 6- g a z a r a l a s h m a s i n i
qu v ur l i o ‘c h o q q a ber is h o l d i d a n va u n d a n c h i q i s h d a , b u g ‘- h a v o
a r a l a s h m a s i n i i kki nchi b o s q i ch m e t a n k o n v e r t o r i g a kirish o l d i d a n ,
t ut un li g a z la r n i quvurl i o 6c h o q n i n g ikkala k a m e r a s i d a , k o n v c r t i r ­
l a n g a n g a z n i b i r i n c h i va i k k i n c h i b o s q i c h u g l e r o d m o n o o k s i d i
konver tor lari ol di dan te mpe r at ur a l ar i avt om a t i k t ar z da ushlab turiladi. 
B u l a r d a n t a s h q a r i , a g r eg at ni xavfsiz t o ‘x t a t i s h g a i m k o n b e r u v c hi
h i m o y a b l o k i r o v k a l a r h a m b o r. M a s a l a n , t a b i i y g a z , b u g 6 yoki 
tex no l o g ik h a v o n i ber ish t o 6xtat il ganda.
Q u y i d a 1 t a m m i a k k a ni sb a t an m e t a n va u g l e r o d m o n o o k s i d i
b os q i c h l a r i b o ‘y ic ha sar flani shi koef fi tsi cntl ar i berilgan:
Ta b ii y gaz , m 3
.
Y ut gi c h G I A P - 1 0 , kg
1090
0, 54

---

K a ta l i z a t o r l a r , kg: k o b al t m o l i b d c n l i ...............................
Quvur l i o ‘c h o q u c h u n k o nver siya k a t al iz a tor la r i , kg 
I k k in c h i b o s q i c h m e t a n ...........................................................
Bi rinchi b o s q i c h ug le r o d m o n o o k s i d i
I k k in c h i b o s q i c h u g l e r o d m o n o o k s i d i