Noorganik moddalar

( 9)
d a ug le r o d m o n o o k s i d i fraksiyasi, s o ‘ngra esa 
a m m i a k l i sovi tgich 
( 8)
d a m i n u s 228 К d a q a y n a y d i g a n a m m i a k
bi lan sovi tiladi. Y u qo ri bosi mli az ot n a m a jr a tgic h, qu ri t gi ch va filtr 
( u l a r c h i z m a d a k o ' r s a t i l m a g a n ) l ar or qa li o ‘tib, issiqlik a l m a s h t i r ­
gi ch ( 7 ) d a ugl erod m o n o o k s i d i fraksiyasi hisobiga 89 К g a c h a sovib, 
2, 6 M P a g a c h a dro s se l l an i b, b u j a r a y o n n at ij as id a q o ‘s h i m c h a sovi- 
tilib, b u g ‘latgich ( 5 ) ni ng i lon si mo n qu v ur i orqali o ‘tib, t o ‘liq suyuq-
likka o ‘tib, yuv u vc h i m i n o r a 6 ning t arel kal ari ni yuvishga yuboriladi.
201

---

Yu v uv ch i m i n o r a ( 6 ) ni ng pastki q i s m i d a n c h i q a y o t g a n s uy u q 
ug le r o d m o n o o k s i d i 0 , 05 M P a g a c h a dro ss el l an ib , bugMatgich ( 5 ) d a
k o n v e r t i r l a n g a n gaz ni va a z ot ni sovitadi. B u g ‘l atgich ( 5 ) t ubi dagi
k o n de n s a t 0,05 M P a g a c h a drossellanib, n at i j a d a o ‘zi sovib, sovitgich 
5 d a n c h i q ay o t g a n ugl erod m on o o k si d i asosiy o q i m i fraksiyasi s ovug‘i 
( 7 - ) va 
( 9 - )
issiqlik a l m a s h t i r g i c h l a r d a r e k u p er a t s i y a l a n a d i . S t ex io - 
metrik, y a ’ni H 2: N 2 = 3:1 tarkibdagi a z o t - v o d o r o d ar al ashmasi ni hosil 
qilish u c h u n gaz a r al a s h m a s i g a 2,5 M P a b o s i m d a g i a z o t q o ‘shil adi.
Q u y i d a u n u m d o r l i g i 15000 n m 3/ s o a t a g r e g a t n i n g s uy u q az ot b i ­
l an yuvish b o s i qi c h i n i 1 t a m m i a k ishlab c h i q a r i s h u c h u n sar fl ani sh 
koef fi tsi entl ar i berilgan:
1. A z o t , m 3 .................................................................... 880
2. Suv, m 3......................................................................... 35
3. E l e k t r e n e r g i y a, k W / s o a t .................................... 230
4. A m m i a k s o v u g ‘i 
( T = 228 K), m J ....................85
C h i q i n d i sifati da 4 0 0 m 3 ug l er o d m o n o o k s i d i fraksiyasi ol inadi .
Hosil q i l i ng a n a z o t - v o d o r o d a r a l as h m a s i o ‘z i n i n g k a t t a tozaligi 
va u n d a i nert gazlari m i q d o r i kamligi b il an aj ra l ib t ur ad i. Bu usul 
b o ‘y i c ha t o z a l a s h n i n g k a m c h i l i k l a r i sifatida t e x n o l o g i k t i z i m n i n g
m u r a k k a b l i g i , s ar f l a n i s h koe f fi t s i e nt l a r i b a l a n d l i g i , yirik quvvatli
a g r eg a t la r n i y ar at ish qiyinligi va s u yu q a z o t b i lan t o za l a s h agr egatini 
e k s pl u at a ts i y a q il uvchi s ha x sl ar k o ‘p r o q tal ab et il ishi da dir .
6. 10. K O N V E R T I R L A N G A N G AZ N I K I S L O R O D L I
B I R I K M A L A R D A N M E T A N L A S H T I R I S H
U S U L I BILAN T O Z A L A S H
S i n t e t i k a m m i a k ishlab c hi q a r i s h b o ‘y i c h a u n u m d o r l g i k un i g a
1360 t b o ‘l gan hozirgi z a m o n q u r i l m a l a r d a k o n v e r t i r l a n g a n gaz ni ,
qolaversa, a z o t - v o d o r o d ar al ashmasi ni uglerod m o n o o k s i d i va uglerod 
d i o k s i d i d a n h a m d a j u d a oz m i q d o r d a q o l g a n k i s l o r o d d a n b u kislo- 
rodli b i r i k m a l a r n i m e t a n l a s h t i r i s h a g r e g a t i d a m e t a n g a c h a kataliti k 
gidridlash y o ‘li bilan t ozal anadi . Bu j a r a y o n l a r d a quyidagi reaksiyalar 
ketadi:
C O ( g ) + 3 H 2(g) <=^ C H 4(g) + H 20 ( b ) + 20 6, 4 kJ 
(6.5) 
C 0 2(g) + 4 H 2(g) <=> C H 4(g) + 2 H 20 ( b) + 165,4 kJ 
(6.6) 
0 , 5 O 2(g) + H 2(g) 
H 20 ( b ) + 2 4 1 , 6 kJ 
(6.7)
Bu j a r a y o n l a r 523 К — 623 К t e m p e r a t u r a d a k a t a l i z a t o r i sht ir o-
ki da ketadi. B u n d a y s h a r o i t d a yuq o ri da g i reaksi yal ar a ma l i y q a y t m a s
202

---

b o ‘lib, k a t t a m i q d o r d a r e a k si o n issiqlik c h i q i s h b i l a n o x i ri g ac h a
boradi. Me t anl asht ir i sh j ar a yoni katalizatori sifatida dastavval dan qay- 
t ar i lgan n i k e l a l u m i n i y kat al i za to ri i shlatilgan. Bu k a t a l i z a t o r issiqqa 
ch id aml i l i gi b i l a n ajralib t u r a d i va 873 К — 923 К l ar ga c ha b e m a l o l
c h i d ay d i. K a t a l i z a t o r n i n g b u xislati a y ni q sa , m e t a n l a s h t i r i s h j a r a y o ­
ni ni rejimi b u z i l g a n d a va ugl erod m o n o o k s i d i h a m d a ug le r o d dioksi- 
d i n i n g k o ns e n t r a t s i y a l a r i h i s o b d a g i d a n o s hi b k e t g a n d a k a t t a a h a -
mi y a t g a ega dir .
Me t an la sh t i ri sh katalizator ini o ‘l ch aml ar i 4 —5 m m d a n 8 — 10 m m
g a c h a b o ‘lgan t a b l e t k a l a r s h ak l i d a ishlab c h i q a r i l a d i. M e t a n l a s h t i ­
rish j a r a y o n i g a z n i n g h a j m i y tezligi 4 0 0 0 — 5 00 0 s o a r 1 l ar da olib 
bori ladi .
6 . 8 - r a s m d a a m m i a k ishlab ch i qa r ish b o ' y i c h a u n u m d or l i g i kuni ga 
1360 t b o ‘l gan b ir y o ‘nalishli q u r i l m a n i n g m e t a n l a s h t i r i s h j a r a y o n i
tasviri keltirilgan. 2 , 7 —2,8 M P a b o si mda gi ( 16 8000 m 3/ s o a t ) k o n v e r ­
t i r l a n g an g a z u g le r o d d i o k s i d i d a n t o z a l a n g a c h 368 К g a c h a issiqlik 
a l m a s h t i r g i c h ( / ) da , 573 К g a c h a issiqlik a l m a s h t i r g i c h
( 2)
da 
qizdiriladi. Bu issiqlik al ma s ht i rg i c h la r m o s ra vishda ikkinchi bosqich 
ugl erod m on o o k si d i konversiyasidan s o ‘ng va bi ri nchi bosqi ch uglerod 
m o n o o k s i d i k o n ve r s i ya s id a n s o ‘ng b u g ‘- g a z a r a l a s h m a s i bilan isi- 
tiladi va m e t a n l a s h t i r i s h r e a kt or i ( J ) ga kiradi. G a z m et a n l a s h t i r i s h