Noorganik moddalar

A langa qurilm asiga
Baypas
S u v
qozon -foydalangichga
IAN
Qozon -foydakm gichlarni
oziqlantiruvchi su v
Suv
degeneratsiyalashga
Suv
6 .8 -r a sm .
A z o t-v o d o r o d a rala shm asini qoldiq uglero d m on ook s id i,
uglero d dioksidi va kis lo roddan m eta n la sh tiris h usuli bilan
to z a la sh te x n o l o g ik tasviri:
1 , 2 —
issiqlik alm ashtirgichlar; 
3 —
m etanla shtir is h reaktori; 
4 —
yuqori
b o sim li suv isitgichi; 
5 —
past b osim li suv isitgichi; 
6 —
havoli sovitg ic h;
7 — t o m c h i ajratgich.
203

---

r e akt or i ( J ) n i ng y u q o r i d a n pa s tga q ar a b , k a t a l i z a t o r or qa l i o ‘tib, 
m e t a n a t o r
( J )
d a u g l e r o d m o n o o k s i d i va u g l e r o d d i o k s i d i d a n
t o z a l a n a d i h a m d a k i s l o ro d d a n . T o z a l a n g a n a z o t - v o d o r o d a r a l a s h ­
masi t a r k i b i d a ug le r o d m o n o o k s i d i m i q d o r i 20 s m 3/ m 3 d a n , ug l er o d 
d i o k s i d i n i n g esa 5 s m 3/ m 3 d a n o s h m a y d i . R ea k s i o n issiqlik hi sobi ga 
623 К g a c h a qizdirilgan t o z a l a n g an a z o t - v o d o r o d a r al ashmasi k e t m a -
ket yuqori bosi mli suv isitgichi 
( 4) ,
past b os i ml i suv isitgichi ( J ) va 
havoli sovitgich 
( 6)
orqali o ‘tib, o ‘z issiqligini ber adi . S h u n d a n s o ‘ng 
gaz t o m c h i ajrat gich ( 7 ) orqali o ‘tib, u y e r d a sovitish nat ij asi da 
k o n d e n s a t s i y a l a n g a n suv t o m c h i l a r i d a n ajratilib, a z o t - v o d o r o d l i a r a-
l a s h m a 308 К d a siqish u c h u n yu qo ri bos imli m a r k a z d a n q o c h m a
k o m p r e s s o r g a ( r a s m d a k o ‘r s a t i l g a n e m a s ) , s o ‘n g r a e s a a m m i a k
si nt ezi ga y ubor i ladi .
Y uq or i bosi mli suv isitgich 
( 4)
d a 573 К g a c h a isib, yu q or i b o ­
simli suv b u g ‘i olish u c h u n b u g ‘li q o z o n l a r g a y ubor i ladi .
A g r e g a t n i n g asosiy a p p a r a t l a r i d a n biri bu — m e t a n a t o r b o ‘lib, u 
diametri 3,8 m va balandligi 7,66 m b o ‘lgan vertikal silindrik idishdan 
iborat b o ‘lib, o ‘zida 40 m 3 katali zator ni j oylashtir ishi m u m k i n . G a z n i
met anl asht ir i sh y o ‘li bilan t ozalash o ‘zining soddaligi, bos hqar is hni ng 
yengilligi, a vt oma t l as ht i ri sh ni t o ‘liqligi, katta b i r l a m c h i quvvat ga ega 
b o ‘lgan q u r i l m a yaratilishi m um ki nl i gi bilan ajralib tur adi . T o z a l a s h ­
ning bu usuli a m m i a k ishlab c h i q a r i s h n i n g e n e r g o t e x n o l o g i k t izimi 
bil an u y g ‘u n l a s h i b ket adi.
Leki n s h u b i lan birga, a z o t - v o d o r o d a r a l a s h m a s i t a r ki bi da m e -
t a n n i n g konsent ra tsi ya si ni ng oshib ketishi, b u n i n g oq i b a t i da esa a z o t-
v o d o r o d a r a l a s h m a s i n i a m m i a k k a ayl an i s h d ar aj as ini kamayi shi m e ­
t anl asht iri sh usuli bilan gazlarni t o za l a s h n in g asosiy ka mc hi l i k l a r i d a n 
birini t ashki l etadi.
6.11.