Noorganik moddalar

t o z a l a s h n in g reaksiyalarini yozin g.
13. M eta n la sh tirish usuli bilan gazlarni to za la sh d a q o 'lla n a d ig a n katalizator,
te m peratura rejimi, kislo rodli biri kmalarn in g to z a la n a d ig a n gazdagi ruxsat
etilg an maksimal konscntratsiyasi va reaksion issiqlikdan foydalanish to'g'ri-
sida n im ala rni bilib o ld ingiz ?
205

---

7-BOB
GAZLARNI SIQISH
Hozirgi v a qt da a m a l i y o t d a a m m i a k sintezi j a r a y o n i n i as os an, 3 2 — 
35 M P a b o s i m d a olib bori ladi . Reaksi yaga k ir is huvc hi g a z l a r n i n g 
b os i mi ni kerakli m i q d o r g a os hi ri sh h a m d a u l ar ni t ex n ol o gi k a p p a -
ra tl ar o rq a l i o ‘t kazi sh u c h u n p o r s h e n l i va m a r k a z d a n q o c h m a gazli 
k o m p r e s s o r l a r ishlatiladi.
Siqish b o s i m i n i s o ‘rish b os i mi ga nisbat ini siqish darajasi deyiladi. 
O d a t d a , p o r s h e n l i k o m p r e s s o r n i n g s i l i nd r id a si qish dar ajasi 3 —3,5 
g a c h a yet adi . G a z l a r n i siqish j a r a y o n i u ni isib ketishi b i lan bor a di.
M a s a l a n , siqish dar ajasi 3— 3,5 g a e r i s h i l g a n d a g a z 363 К — 383 К 
g a c h a isiydi. O d a t d a , a m m i a k sintezi j a r a y o n i d a gaz ni 2,5 M P a d a n
32 M P a g a c h a s i qi shga t o ‘g ‘ri keladi. Bu v a q t d a siqi sh dar aj asi
3 2 / 2 , 5 = 12,8 ni tashkil etishi ker ak. B u n d a y k a t t a siqish darajasiga 
e r ishi sh k o ‘pl ab issiqlik hosil b o ‘lishiga oli b kel adi . Bu esa j u d a
xavflidir, c h u n k i b i r i n c h i d a n b u v a q t d a k o m p r e s s o r b a r c h a me t al l
q i smlari o ‘z m e x a n i k x us us iyat lar i ni o ‘z g a r t i ra d i , a n i q r o g ‘i metall 
y u m s h a b , k o m p r e s s o r o ‘z m e x a n i k m u s t a h k a m l i g i n i keskin k a m a y -
tiradi, bu esa uni ayrim holat larda port lashga olib keladi. I kki nchi da n,
b u n d a y y u q o r i t e m p e r a t u r a l a r d a p o r s h e n l i k o m p r e s s o r d a l ining 
s i l indr ik k o r p u s i b i l a n p o r s h e n o r a s i da gi q a r s h i l i k n i k a m a y t i r i s h
u c h u n q o ‘l la n a d i g an t ex ni k s u rk o v c h i m o y q u y i b , q i s m a n u g l e r o d -
s i m o n q a t t i q m o d d a hosil qilib, qarshilikni pasaytirish o ‘rniga orttirib, 
n a t i j a d a i s h q a l a n i s h n i o r ti shi n a t ij as id a q o ‘s h i m c h a issiqlik hosil 
qiladi. B u l ar nat ij asi da si li ndr ni kor pusi yori li b ket ib, avari ya h o l a -
tini keltirib chi qarishi m u m k i n . Bu salbiy h o la t la r ni oldini olish m a q -
s a di da g az l a r n i k o m p r e s s o r d a siqish dar aj asi 3 —3,5 d a n o s h m a g a n
h o l a t i d a b o s q i c h m a - b o s q i c h a m a l g a oshiriladi. B u n d a y siqish d a r a ­
j asini t a ' m i n l a s h u c h u n g az k e t m a - k e t , b o s q i c h m a - b o s q i c h siqiladi 
va s hu b i l a n bi rga g az h a r bi r b o s q i ch s i q i s h d a n s o ‘ng so v it g i ch l ar da
sovitilib, s e p a r a t o r l a r d a g a z t ar ki bi dagi b u g ‘ni k o n d e n s a t l a n i s h i d a n
hosil b o ‘l g a n s u v n i va p o r s h e n l i k o m p r e s s o r l a r d a i s h l a t i l a d i g a n
m o y n i n g t o m c h i l a r i n i ajratib oli nadi. K o n s t r u k t i v m u l o h a z a l a r g a bi- 
n o a n por s he nl i k om pr e s s or n i ng valining ayl ani sh soni mi nuti ga 3 00 — 
350 d a n o s h m a y d i , y a ’ni bu s o n n is b at a n k a t t a e m a s d i r . B u n d a y
206

---

p o r s h e n l i k o m p r e s s o r l a r n i n g u n u m d o r l i g i s oa t iga 2 5 0 0 0 —4 00 0 0 m '
g a z d a n o s h m a y d i va bu u n u m d o r l i k hozirgi z a m o n yirik t o n n a l i k
q u r i l m a l a r u c h u n yetarli e ma s d i r .
Oxirgi yi l la r d a m a r k a z d a n q o c h m a k o m p r e s s o r l a r k eng q o ‘l l a n - 
m o q d a , u l a r d a v a l n i n g ayl ani sh soni m i n u t i g a 2 0 000 ni tashkil etadi. 
Bu esa o ‘z n a v b a t i d a y u q or i u n u m d o r l i k k a ega b o ‘lgan i xc ha m k o m ­
p r e s s o r l a r y a r a t i s h g a olib k e l m o q d a . B u n d a y m a s h i n a l a r i shda m u s -
t a h k a m , ko n st ru kt i v j i h a t d a n s o d d a va ular t e z y u r a r elektr dvigatellari 
yoki t u r b i n a l a r i b i l a n h a r a k a t g a kelti riladi. Ishlatish va t a ’mi r l as h 
u c h u n m a r k a z d a n q o c h m a k o m p r e s s o r l a r p o r s h e n l i k om pr e s s or l a r g a
q a r a g a n d a a n c h a k a m x i z m a t c h i tal ab et adi . M a r k a z d a n q o c h m a
k o m p r e s s o r l a r i chi ni m o y l a s h t al ab qi l ma yd i . S h u n i n g u c h u n siqi- 
l adi gan g az m o y b i l a n i f l os lanmaydi .
R o t o r va s o ‘ruvchi h a m d a itaruvchi shtutserlari bilan korpus m a r ­
k a z da n q o c h m a k om pr e s s or n i ng m u h i m qi smlaridandir. Ma r k a z d a n
q o c h m a k o m p r e s s o r n i n g rotori valga kiygizilgan bi r yoki bir q a t or
g ‘ildiraklardan iborat b o ‘lishi mumkin; val esa elektr dvigatel yoki (bugMi 
yoki gazli) t u r b i n a orqali har akat ga keltiriladi. M a r k a z d a n q o c h m a
k o m p r e s s o r l a r d a gaz ni siqish va uni b os imini ort ti ri sh m a r k a z d a n
q o c h m a kuch hisobiga amal ga oshiriladi. Ishchi g ‘ildirak tez aylanganda 
gaz kiradigan tar a f da b o ‘shliq p ay do b o ‘lib, natijada gaz s o ‘ruvchi 
q u v u rd a n ishchi g ‘ildirakning kurakchalariga b e t o ‘xtov kelaveradi va 
bu k u r a k ch a l a r elektr dvigateldan olgan energiyani siqilayotgan gazga 
uzatadilar. G a z ishchi ghl dirakka lining o ‘qi t o m o n i d a n kiradi. Ma r k a z ­
d a n q o c h m a k u c h t a ’sirida gaz oqi mi ishchi g ‘ildirakning kurakchalari 
orasidagi ka n a ll ar b o ‘ylab ma r k a zd a n doira tevaragi t o m o n b e t o ‘xtov 
har akat qiladi; bu v a qt da gaz siqiladi, katta tezlikka ega b o ‘ladi va 
k om pr e s s or korpusi ichiga kiradi. Kor pus diffuzor, y a ’ni kengayuvchi 
kanal shaklida b o ‘lib, u n d a gazning tezligini kamayishi hisobiga gazning 
kinetik energiyasi, y a ’ni harakati energiyasi, potensial, y a ’ni bosim ener- 
giyasiga o ‘tadi va natij ada gazning bosimi ortadi.
Bir d o n a g ‘i ldir akda ni sbat an kat ta b o ‘l m a g a n siqish darajasiga 
erishiladi. M a r k a z d a n q o c h m a k ompr es sor da s hu n in g u c h u n gaz ket­
m a - k e t bir q a t o r g ‘ildirakl ardan o ‘tadi. G a z birinchi ishchi g ‘ildirak- 
l ardan o ‘tadi. G a z birinchi ishchi g ‘ildirakdan ( 7. 1-rasm) chiqib, teskari 
y o ‘naltiruvchi apparat ( / ) orqali ikkinchi g ‘ildirakning ishchi kurakchasi 
(2)
t o m o n har akat qiladi, s o ‘ng diffuzorlar ( J ) va 
( 4) ,
burilish g ‘ildiragi 
( 5 ) va y o ‘naltiruvchi a p pa r a t l ar ( / ) m a r k a z d a n q o c h m a kompressor 
ishlagan vaqt da har akat lanmay qoladilar. G a z oxirgi g‘ildirakdan chiqib, 
diffuzor orqali itaruvchi shtutserga, so‘ng sovitgichga keladi. Sovitgichda 
gazni siqi shda hosil b o ‘lgan issiqlik ajratib tashlanadi.
M a r k a z d a n q o c h m a k o m p r e s s o r l a r yu qo ri siqish dar ajasiga ega 
b o ‘lish u c h u n o ‘nl ab ishchi g ‘ildirak va bir q a t o r oraliq sovitgichlarga
207

---

Siqilad
sirkulat: