Noorganik moddalar

Temperatura, К
293
373
473
573
Muvozanat doimiysi, Pa
-1
1,2 4- 10
13
1,8 2 - 
1 0 7
7,41 • 10
3
45,5
Temperatura, К
773
973
1173
—
Muvozanat doimiysi, Pa 
1
8 ,5 0 • 10
"2
2
,
1 2
- 
10"3
1,51 • 10
"4
—
Bu j a d v a l d a n k o ‘rinib t ur i bd i ki , 373 К g a c h a (9.6) re ak si ya n i ng
m u v o z a n a t i a m a l i y j i h a t d a n t o ‘liq a z o t d i o ks idi hosil b o ‘lish, y a ’ni 
o ‘ng t o m o n g a buri lgan. A k s i n c h a , n i s b a t a n y u q o r i r o q t e m p e r a t u r a ­
l ar da r e aksi ya m u v o z a n a t i c h a p t o m o n g a b u r i l g a n b o ‘lib, 973 К va 
u n d a n yuqori t e mp e r a t u r a l a r d a azot dioksidi a ma l i y j i h a t d a n u m u m a n
hosil boMmaydi. S h u tufayli a m m i a k n i o ks i dl as h k o n t a k t a p p a r a t i -
d a n c h i q a y o t g a n yu q or i t e m p e r a t u r a l a r d a g i n i t r o z a gazlari t a r ki bi d a
N 0
2
u m u m a n y o ‘q b o ‘lib, u ni hosil qilish u c h u n bu n i t r o za g az l a -
rini 373 К d a n p a s t r o q t e m p e r a t u r a l a r g a c h a sovitish kerak.
S h u n i t a ’ki dl ash ker akki , a z ot m o n o o k s i d i n i a z o t d i o ks i di g a c ha
oksidlash az ot kislotasi ishlab c hi qar i sh j a r a y o n i n i n g eng sekin ama l g a
o s hu v ch i b o s qi c h i b o ‘lganligi u c h u n h a m ( 9. 6) reaksiya b o ‘yi cha 
o k si d l a n i s h reaksiyasi tezligi a z o t kislotasi olish b u t u n j a r a y o n i n i n g
tezligi b o ‘lib h i s obl ana di .
N O va N O , o ks idl ar i ni j a r a y o n i tezligi n i t r o z a gazlari tarki bi dagi
O, ni ng k on se n t r a ts i ya si ga h a m d a N O ni ng k o ns e n t ra t s i ya s i k vad-
ratiga t o ‘g ‘ri p r o p o r si o n a l . U m u m a n o l g a n d a , bu tezl ikni oshirish 
u c h u n 0
2
va N O lar k o n se n tr a t si ya si va b o s i m i n i k o ‘t arib, t e m p e -
r a tu r a ni esa, d u n y o d a g i deyarli b a r c h a r e ak s iy a l a r d a n farqli o ‘laroq,
pasayti ri sh kerak. Buni t u s h u n t i r i s h b o ‘y i c h a b i r m u n c h a ilmiy gi- 
p o t e z a l a r m a v j u d b o ‘l sa - da , u l a r d a n k o ' p c h i l i k t o m o n i d a n t a n o l i n -
g a n l a r i d a n biri — b u oraliq m a h s u l o t — az ot m o n o o k s i d i d i me r i n i n g
hosil b o ' l i s h va uni oksi dl ash j a r a y o n i s ha r o i t l a r i bilan b o g ‘liqdir.
264

---

A z o t m o n o o k s i d i n i az ot di oksi diga oksi dl ash j a r a y o n i j u d a sekin 
a m a l g a o s h a d i g a n b o s q i c h h i s o bl a n i b, uni t ezl ati sh esa N O ni N 0
2 
ga o ks i dl as h j a r a y o n i v a qt ga b o g ‘liq, bu o m i l es a N O va N O , ning 
da s tl ab k i ga z a r al a s h m a s i d a g i k o n se n t r a t s i y a l a r i va u m u m i y b o s i m ­
n i n g o rt is hi , t e m p e r a t u r a n i esa pasayishi bil an ke c hi sh i 9 . 6 - j a dv al d a
kelt irilgan m a ’l u m o t l a r d a n k o ‘rinib turi bdi . Bu j a d v a l d a n y a n a shu 
h a m k o ‘r i nadi ki , a m a l i y o t d a a z o t m o n o k s i d i n i t o ‘liq oksi dl ashga eri- 
sh i b b o ‘l maydi .
9.6-jadval
A Z O T M O N O O K S I D I N I O K S I D L A N I S H V A Q T I N I N I T R O Z A
G A Z L A R I D A G I N O V A N 0 2 N I N G K O N S E N T R A T S I Y A S I ,
U M U M I Y B O S I M , T E M P E R A T U R A H A M D A N O N I N G
O K S I D L A N I S H D A R A J A S I G A B O G ‘L I Q L I G I