Noorganik moddalar



Yüklə 12,02 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə181/283
tarix26.08.2023
ölçüsü12,02 Mb.
#140688
1   ...   177   178   179   180   181   182   183   184   ...   283
Noorganik moddalar va mineral o’g’itlar texnologiyasi Mirzaev F.M. va boshq.

M elon
Suv
Ammiak'
- F
H avo
Kislota
om borga
9 . 13-rasm .
 
Azot kislotasining 0 ,7 1 6 M P a bosimda k o m p res s o rn i gazli 
tu rb in a d a n h a r a k a t g a keltirish bilan ishlab chiqarish te xnologik chizmasi:
/ — havo filtri; 
2 —
tashla ndiq gazlarni nitroza gazla ridan katalitik tozalash
rcaktori; 
3 —
m e t a n n i yoqis h uskunasi; 
4 —
m e t a n isitgichi; 5 — a m m ia k
isitgichi; 
6 —
a m m ia k va h avon i poro lit filtrli aralashtirgichi; 7 — so v i tg ic h -
k ondensator; 
8 —
separator; 
9 —
absorbsion minora; 
1 0 —
pu fi anuvchi minora;
11 —
tash la ndiq gazlar issiqlik almashtirgichi
12 —
havo isitgichi; 
13 —
nitroza
gazlarini o k sidla sh apparati; 
14
— konta kt apparati; 
15 —
q o z o n - f o y d a l a n ­
gich; 
16,
/ j 1— ikki bosqichli turbokompressor; / 7 — tashlandiq gazlar turbinasi.
1 8 -
273


Siqi lgan a t m o s f e r a h a v o s i n i n g asosiy qismi h a v o isitgich (
12)
d a
n i t r oz a gazlari issiqligi h i sobi ga 523 К — 543 К g a c h a isitiladi va 
a m m i a k b i l an a r al as ht ir i sh u c h u n a r a l a s h ti r g ic h (
6
) ga y ubor i ladi .
S u y u q a m m i a k n i b u g
1
b il an b u g ‘l atish h is obi ga hosil q i l i ng a n gaz 
hol idagi a m m i a k h a m n a m l i k , m o y va t e m i r ka t a l i z a t o r i c h a n g l a r i ­
d a n t o z a l a n g a c h , isitgich ( 5 ) orqali 423 К t e m p e r a t u r a g a c h a isib, 
a r a l as ht ir gi ch (
6
) g a yubori ladi . Ar a la s ht ir gc h
( 6)
porolitli filtr bilan 
b irga b i r a p p a r a t ichi ga j oy l as ht i r i l ga n. Bu y e r d a t o z a l a s h d a n o ‘tib, 
hosil q i l i n g a n , t a r k i b i d a 
10
(h) % d a n a m m i a k gazi k o ‘p b o ‘l m a g a n
a m m i a k - h a v o a r a l a s h m a s i a m m i a k n i k o n ve r s i ya qilish, y a ’ni o k s i d ­
lash u c h u n k o n t a k t a p p a r a t i (
14)
ga yub or i l ad i.
A m m i a k n i ok s id la s h j a r a y o n i d a a s os a n , a z o t m o n o o k s i d i n i olish 
m a q s a d i d a k o n t a k t a p p a r a t i
( 14)
d a p l a t i n a - r o d i y l i q o t i s h m a d a n
yasa lga n t o ‘r s i m o n k a t a l i z a t o r ishlatilib, u n d a e k z o t e r m i k j a r a y o n
1143 К — 1173 К l ar da a m a l g a oshi ri lib, a m m i a k n i n g oks i d l an i s h
d ar aj as ini a n c h a g i n a yu q or i m i q d o r , y a ’ni 9 6 % g a c h a ye t ka z is hg a 
er ishi ladi .
Hosi l b o ‘lgan n i t r oz a gazlari ( a so sa n, a z o t , ki sl or od, a z o t m o ­
n o o ks i di , s uv b u g ‘lari, a r g o n va ug l er o d d i o ks idi ( a t m o s f e r a havosi 
b i l an k i r a d i ) ) , o k s i d l a n m a y q o l g a n j u d a o z m i q d o r d a g i a m m i a k
( o ks i dl an i s h s har oit lar i b u z i l g an t a q d i r d a ) va h. k. ga z la r a r al a s hm as i
issiqligidan u n u m l i r o q f oyda la ni sh u c h u n k o n t a k t a p p a r a t i
( 14)
ning 
pastki qi smiga j oyl asht ir il ga n q o z o n - f o y d a l a n g i c h
( 15)
ga yuboriladi.
U y e r d a n i t r o z a gazlari 1163 К — 1183 К d a n 443 К t e m p e r a t u r a ­
g a c h a sovitiladi. B u n d a y s ovi tishga er ishi sh u c h u n q o z o n - f o y d a l a n ­
gi ch (
15)
ga ki myoviy t o z a l a n g a n , d e a e r a t s i y al a n t i r i l g an b o s i m os- 
tidagi suv ishlatiladi.
B u n d a y sovitish n at ij as id a suv bo si mi 1,5 M P a va t e m p e r a t u r a s i
523 К d a boMgan o ‘ta qizi gan suv b u g ‘iga a y l ana di va u i ste’mo lc h i g a 
y ubor i ladi .
Q o z o n - f o y d a l a n g i c h

Yüklə 12,02 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   177   178   179   180   181   182   183   184   ...   283




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin