Noorganik moddalar

9 .1 5. 
AZOT KISLOTASI ISHLAB
C H IQ A R IS H TEXNOLOGIK T IZIM LA R IN IN G
TURKUMLARI
K o n s e n t r l a n m a g a n a z o t kislotasini s i n t e t i k a m m i a k d a n ishlab 
c h i q a r i s h y u q o r i d a t a ’k i dl ani b o ‘t ilg an id ek , a s o s a n , q u yi da gi u c h
b o s q i c h d a n i bor at , y a ’ni b i r i n ch i b o s q i c h d a a m m i a k n i a t m o s f e r a
havosidagi kisl orod b i lan o ks idl ab, az ot m o n o o k s i d i n i (9. 5) reaksiya 
b o ‘y i c h a olish; i kki nchi b o s q i c h d a azot m o n o o k s i d i n i (9.6) reaksiya 
b o ‘y i c h a n i t r o za gazlari t arki bidagi kisl orod b i l a n az ot d i o ks i d i ga c h a
oksidlash; u c h i n c h i b o s q i c h d a az ot di oksidini (9. 7) reaksi ya b o ‘yi cha 
suv b il an a bs or bsi ya la sh j a r a y o n l a r i a m a l g a oshiriladi.
K u c h s iz ni t ra t kislotasini ishlab c h i q a r i s h t e x n o l o g i k t i z i ml ar i , 
asosan, y u q o r i d a b ay on etilgan b o s q i ch l a r d a q o ‘l laniladigan b os i ml ar
h a r xilligi b i l a n t u r k u m l a n a d i .
S h u n d a y qilib, ku ch s i z az ot ki sl ota ishlab c h i q a r a d i g a n q u r i l m a ­
l ar t e x n o l o g i k ti zi ml ari u c h t u r d a n i borat dir:
1. A t m o s f e r a b o s i m i d a i shlaydigan t i zi ml ar . B u n d a a z o t kislotasi 
o l i s h n i n g u c h a l a b o s q i c h i d a h a m a t m o s f e r a b o s i m i q o ‘llanadi ;
2. Y u q o r i b o s i m d a i shl aydi gan t i z i ml ar . B u n d a u c h a l a b o s q i c h ­
d a h a m y u q or i b o s im qoNl an a di ;
3. Q o ‘s h b o s i m d a i shl aydigan tizi ml ar. B u n d a b i r i n ch i b o s q i c h ,
y a ’ni a m m i a k n i oksi dl ash b o s q i c h i d a a t m o s f e r a b o s i m i , q ol g a n ikki 
b o s q i c h , y a ’ni az ot m o n o o k s i d i n i az ot d i o k s i d i g a c h a o k si dl as h va
268

---

a z o t d i ok s i d in i suv b i l an absor bsiyasi b o s q i c h l a r i d a yuqori bo s i m 
qoMlanadi. A yt i b o ‘tish ke r ak ki , bu t e x n o l o g i k t i z i m l a r t ur l ar i d a n
k u c h s i z az ot kislotasi olish n a z a r i y asosl ar iga e n g t o ‘g ‘ri kel adi ga n 
q o ‘sh b o s i m d a i shl aydi gan t e x n o l o g i k ti zi ml ar i di r .
Ho z ir gi v a q t d a a t m o s f e r a b o s i m i o s t i d a i s hl aydi ga n t exn ol og i k
t i z i m l a r deya r l i q o ‘l la n i l m a y d i , c h u n k i u l a r u n u m d o r l i k l a r i ki chik 
b o ‘l ganliklari, a p pa r a t l ar i b a h a y b a t va sh u sababli k a t t a kapi tal m a b -
lag‘lar sar fl ani shi, sezilarli d a r a j a d a a m m i a k y o ‘qol is hi va t as hl an d i q
ga z la rn i az ot o ks i d l ar i da n sa ma r as i u n c h a yu qo ri b o ‘l m a g a n ishqoriy 
t oz a l a s h usuli q o ‘llanishi bilan salbiy t o m o n g a q a r ab ajralib turadilar.
B u n d a y q u r i l m a l a r n i n g , a s o s a n b i rgi na afzalligi — bu h a m b o ‘lsa 
p l a t i n a k a t a l i z a t o r i n i n g n i s b t a n k a m sarfidir.
Ho z ir gi z a m o n a z o t kislota q ur i l m a l a r i a s o s a n , yu qo ri b os i ml i — 
0 , 7 3 — 1,00 M P a va q o ‘sh b os i ml i — a z o t d io ks idi absor bsiyasi 1,1 
M P a g a c h a bosi ml a r ni q o ‘llaydigan t exnologik tizi ml ar asosida ishlay- 
dilar. B u n d a y t exnologik t i z i ml ar e ne r got exnol ogi k s istemal ar prinsip- 
lari as os id a y ar at ilga n b o ‘lib, u l a r d a t a s h l a n d i q ga z la r ( u l a r n i ng t e m ­
p e r a t u r a va b o s i m l a r i ba l an d li g i tufayli) e ne r g iy as i va a m m i a k n i
o k s i dl a s h reaksiyasi issiqligi a t m o s f e r a havosi va n i t r o z a gazlarini 
siqishga h a m d a t ex n o l og i k b u g
6
olish u c h u n ishlatiladi. S h u n i n g d e k ,
b u t e x n o l o g i k t i z i m l a r d a past p ot en si al l i k issiql ikl ardan h a m iloji 
b o r i c h a t o ‘l i qr oq f oy d al an ish k o ‘z d a t ut il ga n d ir .
Y e v r o p a m a m l a k a t l a r i d a q o ‘sh b o s i ml i , A Q S H d a esa y u q o r i
bosi mli t e x n o l o g i k t i z i m l a r k e n g q o ‘l laniladi. 0 6z b e ki s t o n R es p u b -
li kasi da esa u n u m d o r l i g i yirik — k un ig a 
1100
t a z o t kislotasi ishlab 
c h i q a r a d i g a n z a m o n a v i y q o ‘s h b o s i m d a ishl aydi gan, y a ’ni a m m i a k n i
ok s id l as h 0 , 4 5 M P a , a z o t di ok s i d in i absor bsiyasi 1,1 M P a b o s i m d a
a m a l g a o s h i r i l a d i ga n ku c h l i a v t o m a t l a s h g a n A K - 7 2 rusuml i kuchsi z 
a z o t kisl ota q u r i l m al a r i k e n g t a r q a l g a n d i r . U l a r d a ishlab c h iq ar i la -
digan a z ot ki slotasining k ons ent ra ts iya si 65% g a c h a borishi m u m k i n .