Noorganik moddalar

( 4)
d a n o ‘t g a n d a n s o ‘ng t u r b o -
k o m p r e s s o r i
{10)
d a 0 , 3 2 —0 , 34 M P a g a c h a siqilib, o ‘z tarki bidagi 
a z o t m o n o o k s i d i n i o ks i dl a s h u c h u n ichi b o ‘sh o ks i d l o vc h i m i n o r a
{14)
ga y u b or i l a d i . Bu m i n o r a d a az ot m o n o o k s i d i n i a z o t d i oks idi-
g a c h a o k s i d l a n i s h i issiqligi h is obi ga n i t r o z a g a z l a r i t e m p e r a t u r a s i
383 К — 393 К d a n 593 К g a c h a or t ad i . O k s i d l a n i s h reaksiyasi n a ­
ti jasida ajralib c h i q a y o t g a n b u issiqlik a z o t d i o ks i d i ni a b s o r b s i y a ­
lash m i n o r a s i
{8)
n i n g t e p a q i s m i d a n k el a y o tg a n va o ‘z tarki bidagi 
qol di q az ot oksi dl ari ni e l e m e n t a r a z ot g a c h a katalitik qaytar i sh u c h u n
y u b o r i l a y o t g a n t a s h l a n d i q n i t r o z a gaz la r i ni isitish m a q s a d i d a foyda -
lani ladi . B u n i n g u c h u n o ks idl ovchi m i n o r a
{14)
d a n c h i q a y o t g a n
n i t r o z a gazlari t a s h l a n d i q n i t r oz a gazlari isitgichi 
{15)
ga y ubor i la di
va u y e r d a 593 К d a n 308 К — 310 К g a c h a sovitilib, u m u m i y soni 
50 t aga y a q i n t a r e l k a l a r d a n ibor at abs or bsi on m i n o r a
{8)
n i n g pastki 
q i s mi ga y o ‘n a l ti ri ladi . A b s o r b s i o n m i n o r a (u n i n g y uqor i gi t ar e l kasi ga b u g ‘li k o n d e n s a t ber il adi . Bu k o n d e n s a t
a b s o r b s i o n m i n o r a (lari b i l an u c h r a s h i b (9.7) reaksiyaga b i n o a n az ot ki slotasining dastl ab 
k u c h s i z e r i t m a s i n i hosil qiladi. Bu k u c h s i z a z ot kislotasi y u q o r i d a n
p a s t g a q a r a b t a r e l k a d a n t a r e l k a g a o ‘tib b o r g a n i s a y i n k u c h l i r o q
k o ns e n t r a t s i y a d a g i a z ot dioksidi bilan u ch r a s hi b, o ‘z k o n s e n t ra t s i ya -
sini oshirib b o r a d i va nat ij ada b u azot kislotasining absor bsion m i n or a 
{8)
d a n c h i q i s h d a g i k on s en t ra t s i y a s i 4 7 —50% g a c h a yet adi . T a r k i ­
b i da 2 5 —3 0% a z o t kislotasi b o r b o ‘lgan az ot kislotasi k o n d e n s a t i
279

---

n i t r oz a gaz la r i ni s o vi t gi ch - yu v gi ch i 4 d a n a b s o r b s i o n m i n o r a
( 8)
n i n g x u d d i s h u n d a y k on se n t r a t s i y a d ag i az ot kislotasi b o r b o ‘lgan 
t arel kasi ga yubori ladi .
A b s o r b s i o n m i n o r a
( 8)
ni pastki q i s m i d a n a z o t kislotasi o ‘z t a r ­
ki bi da fizik er iga n az ot oksidlari b o r b o ‘lgani u c h u n o q lo vc hi m i ­
n o r a
( 16)
g a yuboriladi . Bu m i n o r a
( 16)
ga isitilgan a t mo sf er a havosi 
h a m berilib, u az ot kislotasi tarki bi dagi a z ot ok si dl ar i n i ajrat ib, u la r
e s a s o v i t g i c h - y u v g i c h
( 4 )
d a n k e l a y o t g a n n i t r o z a g a z l a r i b i l a n
q o ‘shi lib, g a z - t u r b i n a l i va k e y i n ch a l i k bu a z o t oksidlari q o ‘s h i m c h a
m i q d o r d a g i a z ot kislotasi olish u c h u n x i z m a t qi ladi. O qa r t i r i l g a n 
a z ot kislotasi o ‘z ioqa r lik b i lan m a h s u l o t o m b o r x o n a s i g a y ubor i ladi .
A b s o r b s i o n m i n o r a
( 8)
n i ng yuqori gi q i s m i d a n chi qi b k e t a y o t -
g a n t a s h l a n d i q ga z la r t a r ki bi da az ot, kisl orod, suv b u g ‘i, a r g o n , u g ­
l erod d i o k s i d i d a n t a s h q a r i m a ’l u m m i q d o r d a q o l d i q a z o t oksidlari 
h a m b o ‘l adi, c h u n k i (9.7) r eaksiyaga m u v o f i q a z o t d i o k s i d i d a n azot
kislotasi o l i n g a n d a d o i m o az ot m o n o o k s i d i h a m b o ‘lib, u g az faza- 
siga a j r a l i b c h i q a d i . B u a z o t m o n o o k s i d i n i y a n a d a k a m a y t i r i s h
m a q s a d i d a a b s o r b s i o n m i n o r a
( 8)
dagi t a r e l k a l a r s o n i n i y a n a d a
k o ‘pay t i ri s h t al ab etiladi. A m m o bu usul bir t o m o n d a n , i qtisodiy 
j i h a t d a n n o m a q b u l b o ‘lib, i kki nchi t o m o n d a n a b s o r b si o n m i n o r a
( 8)
ni u m u m i y b al an dl i gi ni o rt is hi ga , b u esa uni b o s h q a r i s h n i m u -
r a kk a b l as hi s h i ga olib keladi.
S h u n i n g u c h u n , t a r k i b i d a az ot oksidlari m i q d o r i 0 , 1 6 % d a n k o ‘p 
b o ‘l m a g a n t a s h l a n d i q ga z la r t a s h l a n d i q n i t r o z a gaz la r i ni a r a l as ht i - 
r uvc hi a p p a r a t