Noorganik moddalar

( 20)
ni ng ar alashtirish ka- 
m e r a l a r i ( 9 . 1 5 - r a s m d a ikki nchi si k o ‘r s a t i l m a g a n )
( 22)
ga yubori ladi
va u k a m e r a l a r d a t ar ki bi da 9 , 6 — 10,0 ( h) % a m m i a k gazi b o r b o 'l g an
a m m i a k - h a v o a r a l a s h m a s i hosil qi lina di . Bu a m m i a k - h a v o a r a l a s h ­
masi k o n t a k t a p p a r a t i
( 20)
n i n g t e p a qi s mi ga o ‘r na ti lga n filtrda c h u -
q u r t o z a l a n i s h d a n o ‘tib, ikki q a t l a m l i ka t a l i z a t o r g a y ubor i ladi . Ka - 
t a l i z a t o r n i n g b i r i n c h i q a t l a m i p l a t i n a d a n y a s a l g a n u c h t a t o ‘r va 
i k ki nc h i q a t l a m i e s a p l at i na s i z q a t l a m d a n i bo ra t di r. B u n d a y katali- 
z a t o r l a r d a a m m i a k b il an h a v o da gi ki sl or od 1113 К — 1133 К d a
re aksi yaga kirishib, t a r k i b i d a a z o t m o n o o k s i d i b o r b o ' l g a n n i t ro za
gaz la ri ni hosil qiladi. Bu n i t r o z a gazlari k o n t a k t a p p a r at i
( 20)
ning 
pastki qi smiga o 6rna ti lgan q o z o n - f o y d a l a n g i c h ( / 9 ) ga boradilar. Q o ­
z o n - f o y d a l a n g i c h ( / 9 ) g a ki my o v iy t o z a l a n g a n d e a e r a t s i o n us t un si - 
m o n m i n o r a ( / 7 ) d a d e a e r a t s i y a l a n g a n suv ber il adi. Bu suv n i t ro r -
za gazlari sovi tgic hi
( / 6 )
d a 423 К g a c h a n i t r o z a gazlari issiqligi 
h is obi ga isitiladi va e k o n o m a y z e r (/( / 9 ) n i n g b a r b o t a j l i - k e n g a y t i r g i c h i
( 2 / )
ga y ub o ri l ad i . Q o z o n - f o y ­
d a l a n g i c h ( / 9 ) ni ng pastki i k ki nc h i seksi yasi da b a r a b a n l i - k e n g a y -
tirgich 
( 27)
d a n b er il ayotga n ki myoviy t o z a l a n g a n suv n it r o za gazlari 
reaksion issiqligi hisobiga isib, b u g ‘-suyuql ik emulsiyasini hosil qiladi. 
Bu e m u l s i y a b a r a b a n l i - k e n g a y t i r g i c h
( 27)
ga c h i q i b , u y e r d a n k e n -
gayi sh h is obi ga t o ‘y i ng an suv b u g 6i va s uy u q suvga ajratiladi. S uy uq
suv q o z o n - f o y d a l a n g i c h
( 79)
n i n g i kk i n c h i past ki seksiyasiga q a y t a -
283

---

rilaveradi, t o ‘y i ng an suv b u g ‘i esa b a r a b a n l i - k e n g a y t i r g i c h
{21)
ning 
tepa q i smi da n chi qib, q oz o n - f o y d a l a n g i ch
{19)
ning yuqorigi birinchi 
seksiyasiga berilib, n i t r o z a gazlari r e ak s i on issiqligi hi sobi ga bo si mi
4 , 0 M P a va t e m p e r a t u r a s i 713 К b o ‘lgan o ‘t a qi zi gan suv b u g ‘iga 
ayl ant ir i ladi va iste’m o l c h i g a yubori ladi .
N i t r o z a gazlari q o z o n - f o y d a l a n g i c h
{19)
d a n c h i qi b , e k o n o m a y ­
z e r
{ 18)
g a ki ri b, u y e r d a s ovi til ib, i s i t g i ch
{ 15)
d a k i m y o v i y
t o z a l a n g a n suvga o ‘z issiqligini ber ib, s o ‘ngra suvli sovitgich 
{14)
d a 403 К — 413 К d a n 328 К g a c h a sovitiladi. Bu sovi tishl ar n a t i j a ­
sida n i t r oz a gazlari t arkibidagi suv b u g 1 lari k o n d e n s a t l a n i b , 4 5 —47% 
li az ot kislotasini hosil qiladi va u n i t r o z a g az la r i b il an birga gaz 
yuvgichi 
{13)
ga beriladi.
G a z yuvgi chi
{13)
h a r biri u c h t a d a n t a r e l k a d a n i borat va p a r a l ­
lel u l a n g a n ikki s ek si ya d an tashkil t o p g a n . Y u q o r i d a g i ta r e lka l ar ga
a z ot kislotasi ber iladi. Bu az ot kislotasi k o n t a k t a p p a r a t i
{20)
da 
a m m i a k - h a v o a r a l a s h m a s i d ag i b i r qi sm a m m i a k n i t o ‘liq o k s i d l a n -
m a y q ol ga n s h a r o i t i d a k a t a l i z a t o r orqali o ‘tib k e t g a n a m m i a k b il an 
n i t ro z a gazlari k o m p o n e n t l a r i o ‘z a ro re aksi yaga kirishishi nat ijasida 
hosil b o ‘la d ig a n a m m o n i y nitriti va a m m o n i y ni t ra t i t uzlar ini yuvish 
u c h u n x i z m a t qiladi. G a z yuvgichi 
{13)
d a n i t r o z a gaz l a r i ni yuvish 
b il an bir v a q t d a ul ar ni sovit ish va b u n i n g n a t i j a s i d a a z ot kislota 
b u g ‘larini k o n d e n s a t s i y al a n i s hi h a m d a v o m etadi .
G a z yuvgi chi
{13)
n i n g pastki q i s m i d a n 4 5 —4 7 % li a z o t kisl o­
tasi nasos ( 9 . 1 4 - r a s m d a k o ‘r s a ti l ma ga n) or qa l i a b s o r b si o n m i n o r a
{10)
ning xuddi s h un d a y konsentratsiyadagi a z ot kislotasi b o r b o ‘lgan 
tarelkasiga beriladi. T o z a l a n g a n va ni s b a t an sovitilgan ni t ro z a gazlari 
k o m p r e s s o r
{12)
ga yu b or i l ad i, u y e r d a n i t r o z a gazlari 1,10— 1,26 
M P a b o s i m g a c h a siqilishi hi sobi ga 483 К — 503 К g a c h a isiydi va 
428 К — 4 38 К g a c h a sovitish u c h u n n i t r oz a gazlari sovitgichi