Noorganik moddalar

( 15)
d a n s o ‘ng n i t r o z a gazlari o k si dl ovchi
a p p a r a t (
13)
ga yu b or i l ad i . Bu a p p a r a t n i n g ichi b o ‘sh boMib, u ni ng
t e p a q i s mi ga s h i s h a tolali filtr o ‘r n a t i l g an b o ‘lib, u p l a t i n a k a t a l i z a ­
tori z a rr a ch a l a r i n i us hl ab qol ish u c h u n xi zmat qiladi. N i t r o z a gazlari 
t a r k i b i d a g i a z o t m o n o o k s i d i n i q i s m a n ( 4 0 % g a c h a ) o k s i dl a n i s h i
q o z o n - f o y d a l a n g i c h ( 7 5 ) n i n g o ' z i d a y o q s o d i r b o ‘ladi. Ok si dl ovc hi
a p p a r a t
( 13)
d a esa oks i d la n i s h darajasi 85% g a c h a k o ' t a r i l a d i . Az ot
m o n o o k s i d i n i o ks i d l a n i s h j a r a y o n i (9. 6) r eaks iyaga b i n o a n e k z o t e r ­
m i k b o ‘lgani u c h u n n i t ro za gazlari t e m p e r a t u r a s i 443 К d a n 603 К — 
608 К g a c h a k o ‘tariladi. Bu r e ak si on issiqlik isitgich 
( 12)
d a a t ­
m o s f e r a h a v o s i n i va issiqlik a l m as h t i r g i c h
( 11)
d a t a s h l a n d i q g a z ­
larni isitish u c h u n foydlanil adi. N a t i j a d a n i t r oz a gazlari 423 К g a c h a
274

---

soviydi, t a s h l a n d i q gazlari esa 393 К — 403 К g a c h a isiydi. S o ‘ngra 
n i t r o z a g a z l a r i s o v i t g i c h - k o n d e n s a t o r ( 7 ) ga y u b or i l a d i , u y e r d a bu 
g a z l a r a y l a n m a suv bil an s ovut ila di, n a t i j a d a n i t r o z a gazlari t a r k i b i ­
dagi suv b u g ‘lari k o n d e n s a t l a n i b , k o n d e n s a t esa n i t r o z a gazlari t a r ­
kibidagi a z o t di oksi di b i lan q i s m a n r eaksiyaga kir i shi b, a z ot ki sl o­
t as i n i n g k u c h s i z e r i t m a s i n i hosil qiladi. N i t r o z a gazlari s e p a r a t o r
( 8)
d a k u c h s i z az ot k i s l o t a s i d a n - a j r a ti l i b , a b s o r b s i o n m i n o r a ( 9 )
ni ng e n g past ki t a r e l k a s i n in g tagiga ber il adi, k u c h s i z a z o t kislotasi 
esa a b s o r b s i o n m i n o r a
( 9)
ni ng 6 —7 t ar e l kasi ga ( y a ’ni, k is lota ning 
k o n s e n t r a ts i ya l a r i b i r - b i r i g a m o s kel gan t a r e l ka g a) y ubor i ladi . A b ­
s o r b s i o n m i n o r a
( 9)
n in g t e p a q i s mi ga suv b u g ‘i dan hosil q il inga n 
sovitilgan k o n d e n s a t ber iladi. Bu y e r d a hosil b o ‘lgan k u c h s i z azot 
kislota e r i t m a s i p a s t d a j o y l a s h g a n t ar e l ka l ar ga s e k i n - a s t a oq i b t u-
s ha v e ra d i . Bu t a r e l k a l a r d a a z o t o k si dl ar i ni yut ili shi hi sobi ga ku c h s iz
a z o t k i s lota sini ng ko n se n tr a ts iy a si or t ib b or a di va a bs or b s io n m i n o r a
( 9)
ni pastki q i s m i d a n c h i q i s h d a g i k on s en t ra t s i y a s i 5 5 —58% g a c h a 
y e t ad i, a m m o b u k is l o t a n i n g t a r k i b i da fizik er ig a n g az holidagi az ot
o k s i d l a r i n i n g m i q d o r i h a m k o ‘payib b or a di va u l a r m i q d o r i
1
% ga -
c h a n i tashkil etishi m u m k i n . Bu esa yaxshi e ma s , c h u n k i azot kislotasi 
o m b o r l a r d a s a q l a n g a n d a u n d a n azot oksi dlari d esor bsi ya la ni b, at r of - 
m u h i t n i ifloslaydi. S h u n i n g u c h u n h a m , a z o t kislotasi p uf i a n u vc hi
m i n o r a (
10)
g a y u b or i l a d i , u y e r d a issiq h a vo b i l an kislota p u f l a n i b ,
fizik er ig an a z o t oksi dlari ajratilib, m i n o r a
( 10)
n i n g t e p a q i s m i d a n
c h i qi b , a b s o r b s i o n m i n o r a
( 9)
ni n g pastki q i s m i ga ber iladi va bu 
o k s i d l a r q o ‘s h i m c h a a z o t kislotasi hosil q i l i s hd a isht ir ok et adi lar .
O q a r t i r i l ga n a z o t kislotasi m a h s u li y kislota sifati da m i n o r a
( 10)
d a n
kislota o m b o r x o n a s i g a y ubor i ladi .
Bu t e x n o l o g i k t i z i m d a a z o t o k si dl ar i ni a b s or b si y a l a n i sh darajasi 
9 9 % g a c h a y e t a d i . A b s o r b s i o n m i n o r a
( 9)
n i n g t e p a q i s m i d a n
c h i q a y o t g a n t a r k i b i d a 
0
,
11
% g a c h a az ot oksi dlari b o ‘lgan t a s h l an d iq
g a z l a r isitgich 
( 11)
d a 308 К d a n 41 3 К — 41 8 К g a c h a isib, az ot
o k s i d l a r i d a n k a ta l it ik t o z a l a s h q u r i l m a s i n i n g m e t a n y oqi sh uskunasi
( J ) ga y ub o r i l a d i . Bu u s k u n a d a t a s h l a n d i q n i t r o z a gazlari 663 К — 
723 К g a c h a qi zdi ri ladi . B u n i n g u c h u n ker ak b o ‘lgan issiqlik m e t a n
isitgichi 
( 4)
d a dast lab isitilgan tabiiy gaz — m e t a n n i yoqish hisobiga 
hosil qil inadi. Y u q o ri t e m p e r a t u r a d a g i t a s h l a n d i q n i t r oz a gazlari ikki 
q a t l a m l i kat al i za to rl i r e a k t o r
( 2)
n in g b i r i n ch i q a t l a m i b o ‘lib, sirti- 
ga palladiy berilgan a l um i ni y oksidi, ikkinchi q a t l ami boMib, a l umi niy 
o k s i d i n in g o ‘zi x i z m a t qiladi. T o z a l a s h quyi dagi r e ak s i ya l ar asosida 
a m a l g a oshi ri ladi .
T a b i i y g a z t a r k i b i d a g i m e t a n d a s t l a b t a s h l a n d i q n i t r o z a gazi 
t ar ki bi dagi o z o d ki sl or od bi lan t e z d a r eaksi yaga kirishadi:
275

---

C H 4 + 2 0 , = 2 Н ,0 + СО, + 802 kJ
(9.27)
S o ‘ngra m e t a n a z o t oksidlari b i l a n h a m r e aks iyaga kirishadi:
2 N 0
2
+ C H
4
= 2 H , 0 + C O , + N
2
+ 331 kJ 
(9. 28)
4 N 0 + C H
4
= 2 H 20 + C O , + 2 N
2
+ 443 kJ 
(9.29)
T o z a l a n g a n t a s h l a n d i q ga z la r t ar ki bi dagi a z o t oksidlari m i q d o r i
0 , 0 0 5 —0 , 0 0 8 % ni, u g le r o d dioksidi m i q d o r i es a 0 , 2 3 % ni t ashkil
etadi . T o z a l a s h j a r a y o n i 1033 К d a a m a l g a oshi ri ladi .
S h u n d a y qilib, t o z a l a n g a n t a s h l a n d i q g a z l a r 96 3 К — 97 3 К 
t e m p c r a t u r a d a gazli t u r b i n a ( / 7 ) ga y u bo r i l a d i . U y e r d a t a s h l a n d i q
g a z l a r n i n g issiqlik energi yasi va b os i mi ni k a m a y i s h i hi sobi ga hosil 
q i l i n a y o t g a n m e x a n i k e n er g i ya gazli t u r b i n a