Noorganik moddalar

suv
III
99% -li
H N 0
3
b n £ 't
V-
kondensat
su v
75%-li
HN03
55%-li
HNOj
• - О
'>. -
bug
‘П
e o
I
A
T
A
kondensat
9 . 19-rasm .
 
K u c h s iz a z o t k is lo ta s in i m a g n i y n i t r a t i a s o s i d a q u y u ltir is h te x n o lo g ik
ta s v ir i : 
1 , 8 —
qa ynatg ichla r; 
2
— b ug'lati sh minora si; 
3 —
dis tilla tsio n m i ­
nora; 
4 —
kis lo ta k o ndensatori; 
5 —
baro met rik kondensator; 
6 —
nasos;
7 — vakuum-bugM atgich.
297

---

qi zdi ri lgan 7 2 —80% li m a g n i y n i t r a t i n i n g q u y u q 55% li M g ( N 0 3) 2 
e r it ma s i v a k u u m - b u g M a t g i c h ( 7 ) d a e r i t m a s i n i hosil qilib, t a r e l k a -
l ar i da n tashki l t o p g a n bugMatish m i n o r a s i ( 2 ) n i n g y u q o r i q i smi da gi
tarelkaga nasos ( 6 ) orqali beriladi. U n d a n bi r t arelka p a s t r o q q a k u c h ­
siz, quyultirilishi kerak boMgan, konsent ra t si ya si 55% a t rof ida b o ‘lgan 
a z o t kislotasi ber iladi. BugMatish m i n o r a s i ( 2 ) n i ng past ki q i s m i d a
t e m p e r a t u r a q a y n a t g i c h ( / ) or qa li 5 5 % li m a g n i y ni trat i e r it ma s i 
y o r d a m i d a 433 К — 453 К at ro fi da u s hl ab t ur i ladi . BugMatish m i n o ­
rasi ( 2 ) d a n c h i q a y o t g a n , t arki bi 87% H N 0 3 va 13% H 20 bugMa- 
r i da n i bo r at boMgan a r a l a s h m a d i st il lat si on m i n o r a ( J ) ga b or i b , u 
y e r d a 9 9 % H N 0 3 g a c h a k o n s e n t r l a n i b , k o n d e n s a t o r
{4)
ga bor i b,
k o n d e n s a t l a n a d i va 9 9 % li s u y u q az ot ki sl ota sini hosil qil adi. K o n ­
d e n s a t o r
{ 4)
d a n c h i q a y o t i b , 9 9 % H N 0 3 e r i t m a s i ikki o q i m g a boMi­
n adi ; u n i n g bir o q i m i f l eg ma si fat ida d ist il lat si on m i n o r a ( J ) ga 
q a y ta r i l ad i, q o l g a n i kki nchi o q i m i e s a m a h s u l i y 99% li a z ot k i sl o­
tasi si fat ida o m b o r x o n a g a y ubor i ladi .
BugMatish mi norasi ( 2 ) ni pastki q i s mi da n c h i q ay o t g a n 55% g a c ha
suyul ib q o l g a n m a g n i y ni trat i e r it m a s i h a m ikki o q i m g a boMi nadi,
u n i n g b i r i n c h i o q i m i q a y n a t g i c h ( / ) or qa li bugMatish m i n o r a s i ( 2 )
ni isitib t ur i sh u c h u n m i n o r a ( 2 ) ga qaytar iladi; ikkinchi oqi mi 55%li 
m a g n i y ni t ra t i e r i t m a s i n i k o n s e n t r l a s h u c h u n q a y n a t g i c h (isitilib, vakuu m - b u gMa tg i ch ( 7 ) ga y u bor i la di ; u ye r da m a g n i y nitrati 
e r i t m a s i d a n ajralib c h i q a y o t g a n suv bugMari b a r o m e t r i k k o n d e n s a ­
t o r ( 5 ) ga bor i b, u n i n g t e p a s i d a n b e r i l a y o t g a n s o v u q suv b i lan k o n ­
d e n s a t l a n a d i va t a s h l a b y ubor i ladi .
Distillatsion m i n o r a
( J)
ning pastki q i s m i da n u ye r da hosil boMgan 
75% H N 0 3 e r it m a s i o ‘z k o n se n t r a t si ya si ni os hi ri sh u c h u n bugMatish 
m i n o r a s i ( 2 ) ni ng t e p a q i s m i ga ber iladi.
S h u n i t a ’ki dlash ker akki , hosil b oMayot gan k u c h s i z m a g n i y n i t ­
rati e r i t m a s i k o ns en t r a ts i y asi 55% d a n k a m boMmasligini t a ’m i n l a s h
u c h u n m a h s u l i y k o n s e n t r l a n g a n m a g n i y ni t ra t e r it m a s i b i lan bugMa­
tish m i n o r a s i ( 2 ) ga k ir a y o t g a n k u c h s i z 5 0 — 5 5 % li a z o t kislotasi 
n i s b a t i 2 , 5 d a n k i c h i k boMmasligi k e r a k , h o l b u k i s ul f a t ki sl ota 
y o r d a m i d a k u ch s i z a z o t kislotasini q u y u l t i r i s h d a bu nisbat 3 , 5 —4,0 
ga t e n g boMib, bu es a s al bi y h o l a t n i v u j u d g a kel t i r a d i . B u n d a n
t as hqar i, m a g n i y ni trati qoMlab k u c h s i z a z o t ki slotasini k o ns e n t rl a s h
usuli q u r i l m a n i e k s p l u a t a t s i y a qi lish x a r a j a t l a r i n i ikki m a r o t a b a ,
kapi tal s ar fl arni e s a 30—4 0 % g a k a m a y t i r i s h g a olib keladi. A m m o ,
m a g n i y n i t r a t i n i qoMlab k o n s e n t r l a s h usuli h a m k a m c h i l i k d a n xoli 
e m a s , u h a m boMsa, j a r a y o n u c h u n h a m oxirgi yi llarda az ot k i s l o ta ­
s ini ng y u q o r i k o ns e n t ra t s i y a l i e r i t m a l a r i g a e r i s h i s h n i n g z a m o n a v i y
usuli — b u kuchl i a z o t kislotasini t o ‘g ‘r i d a n t o ‘g ‘ri s i n t e z qilishdir.
298

---

9.26. KONSENTRLANGAN AZOT K ISLO TA SIN I 
T O ‘G ‘RIDAN T O ‘G ‘RI S IN T E Z Q I L I S H
A z o t kislotasini t o ‘g ‘r i dan t o ‘g ‘ri si nt ez qilish s uy u q holdagi t et ra - 
o k si d a z o t g a s u y u q suv va g az h ol idagi k i s l o r od n i y u q o ri , y a ’ni 5 
M P a g a c h a b o s i m ostida, yu qo ri t e m p e r a t u r a d a , y a ’ni 353 К d a qu yi ­
dagi u m u m i y q a y t a r r e aksi ya b o ' y i c h a a m a l g a oshiriladi:
2 N 20 4 
(
s
) 
+ 2 H 20
(
s
) 
+ 0 2 ( g ) < = > 4 H N 0 3 (s) + 78,8 kJ 
(9.33)
Bu r e a k s i y a d a n k o ‘rinib t u ri b di k i, j a r a y o n g e t e r o g e n ( r e ak s i ya da
s uy u q va g a z fazalari isht ir ok e t g a ni u c h u n ) , h a j m tor ayi shi bil an 
k e t ya p t i (1 h a j m d a n nol h a j m g a o ‘t yapt i) va e k z o t e r m i k d i r ( r e a k ­
siya nat ij asi da issiqlik chi qayot ganli gi tufayli). Reaksiya amal iy qayt ar 
b o ‘lganligi m u n o s a b a t i bilan L e - Sh a t e l ye pr insipi ga muvof i q reaksiya 
m u v o z a n a t i n i o ‘ngga, y a ’ni k o n se n t r l a n g a n azot kislotasi hosil b o ‘lish 
t o m o n i g a b u r i s h u c h u n b o s i m n i os hi ri b, t e m p e r a t u r a n i pasayti ri sh 
kerak.
Y u q o r i d a g i (9. 33) r e ak s i y a d a n k o ‘ri nib t ur i b di ki , k o n s e n t r l a n g a n
a z o t ki slotasini t o ‘g ‘r i d a n t o ‘g ‘ri s i n t e z qilish u c h u n da s tl ab j a r a y o n -
n i n g a s o s i y x o m a s h y o l a r i d a n biri N , 0 4 ni s u y u q h o l d a o l i s h g a
e r i s h m o q ke r ak. N 20 4 ni esa t a r ki bi da a z o t oksi dl ar i b o ' l g a n n i t r oz a
g a z la ri da n ol inadi . N i t r o z a gazlari k i my o s a n o a t i d a ikki xil usul bilan 
ishlab chiqarilishi m u m k i n : 1) sintetik a m m i a k n i a t mo s fe r a havosidagi 
k i s l or od yoki t o z a kislorod b i lan oksi dl ash; 2) ni tr at li t u z l a r n i in- 
versiyalash.
A m m o , a m a l i y o t d a n i t r oz a gaz la r i ni o l i s h n i n g a s os a n , b i ri nc h i 
usuli, y a ’ni si nt et ik a m m i a k n i a t mo sf er a h avos ida oksi dl ab olish usuli 
k e n g t a r q a l g a n d i r . Bu usul ga b i n o a n , a m m i a k q u yi da gi reaksi ya 
b o ‘y i c h a
4 N H 3 (g) + 5 0 2 (g) = 4 N O (g) + 6 H 20 (b) + Q
(9.5)
p l at i na katalizatori ishtirokida 1123 К — 1173 К t e m p e r a t u r a d a h a v o ­
dagi ki sl or od b il an o k s i dl a n i b, t a r k i b i d a az ot oksi dl ar i 11 ( h a jmi y)
% d a n k o ‘p b oMma g a n n i t r o z a gazlari ol in ad i. A z o t m o n o o k s i d i
n i t r oz a gaz ida gi o r t i q c h a kislorod b i lan 423 К d a n past t e m p e r a t u r a ­
l a r d a o k s i d l a n i b , a z ot d i o k s i d i ni hosil qiladi:
2 N O (g) + 0 2 ( g ) < = * 2 N 0 2 (g) + 124 kJ 
(9.6)
M a ’l u m s h a r o i t l a r d a gaz holidagi az ot di oksidi s uy u q holdagi azot 
t o ‘rt o ks i di ga o ‘tishi m u m k i n :
2 N 0 2 (g) 
f=> 
N 20 4 
(
s
)
+ 202,7 kJ 
(9.34)
299

---

100% li az ot di oksi di 294, 5 К va a t m o s f e r a b o s i m i d a t o ‘liq s uyuq 
ho l at ga o ‘t adi. A m m o , si nt et i k a m m i a k n i h a v o d a g i ki sl or od bilan 
o ks idl ab o l i n g a n n i t r o z a gaz la ri dagi az ot oksi dl ar i m i q d o r i 11 (h) % 
d a n o sh ma s l i g i tufayli, b u n d a y a z o t ok si dl ar i n i a t m o s f e r a b o s i m i d a
s u y u q h o l a t i g a o ‘t k a zi b b o ‘l m a y di , c h u n k i u la r ni ulushli bosi mla r i
0,011 M P a b o s i m n i tashkil et adi ; v a h o l a n k i , u l a r n i n g s u y u q hol dagi
oksidl ari usti dagi b u g ‘lari b os i mi m i n u s 263 К d a 0 , 0 1 52 M P a ga 
t engdi r. N i t r o z a gaz la r i ni b u n i n g u c h u n 263 К d a n p a s t r o q t e m p e -
ra tu r al ar g ac h a sov i t mo q kerak, a m m o buni a m a l g a oshirib b o ‘l maydi,
c h u n k i 263 К d a n past t e m p e r a t u r a l a r d a a z o t oksi dl ar i kri st al lani b 
qolib, kat ta za ra r yetkazishi m u m k i n , c hu n ki b u v a qt da gazlar yur a di-
g a n q u v u r l a r a y r im h ol lar da berkilib qolishi m u m k i n . S h u n i n g u c h u n
h a m a z o t o k s i d l a r i n i s u y u q l i k k a o ' t k a z i s h u c h u n y u q o r i b o s i m
q o ‘llash k e r ak b o ‘ladi.
Quyidagi j a v a l da azot dioksidini s uyuql ant ir i sh dar aj asi ni ng bo si m 
va t e m p e r a t u r a g a b o g ‘liqligi keltirilgan.