Noorganik moddalar

—
a m m i a k - h a v o l i v e n t i l a t o r ;
2
— a r a l a s h t i r g i c h ;
3 
—
k o n t a k t a p p a r a t i ;
4
— issiqlik a lm a s h t i r g i c h ;
5
— q o z o n - f o y d a l a n g i c h ;
6
— t e z - y u v g i c h ;
7 
— g a z li s o v itg i c h ; 
8 
—
v e n t i l a t o r ;
9 
—
o k s i d l o v c h i m i n o r a l a r ;
W
—
s u v li s o v i tg i c h ; 
1
1 
—
n a s o s l a r ; 
1 2
—
t o ' l i q o k s i d la s h m i n o r a s i ;
13
— tu z li s o v it g i c h ; 
14
— a b s o r b s i o n m i n o r a ; 75, 
16
— t u z l i s o v i tg i c h l a r ;
/7—
g a z - y u v g i c h ;
18 
—
o q a r t u v m i n o r a s i ;
19 
—
s o v i t g i c h ;
20 
—
y i g ‘g i c h ;
21 
—
d e f l e g m a t o r ;
22
— s o v i t g i c h l a r ;
23 
—
s e p a r a t o r ;
24
— a r a l a s h t i r g i c h ;
25 
—
a v to k l a v ; 
26
— o r a l i q b a l l o n ;
27
— y ig ‘g i c h ;
28 
—
k o m p r c s s o r .

---

{17)
g a be r il i b, u y e r d a n 4 0% li H N O , b o ' l i b , x o m a r a l a s h m a
ar al as ht i rg ic h i 
{24)
ga y u bor i ladi .
N i t r o z a gazlari gazli s ovi tgic h ( 7 ) d a n c h i q i b , yi g‘g i ch ( 2 7 ) d a n
ke l ay ot ga n n i t r oz a gazlari va avt okl av ( 2 5 ) d a n c h i q a y o t g a n p uf l a-
n u v c h i g a z l a r bilan q o ‘shilib, v e n t i l a t o r
{8)
o rq al i ikkita k e t m a - k e t
u l a n g a n b o s im i 0, 1842 M P a d a i s hl ovc hi o ks i d l o vc h i m i n o r a l a r ( 9 )
ga beriladi. Bu m i n or a l a r d a ni tr oza gazlaridagi a z ot m on oo ks i d i kislo­
r o d b il an q uy ida gi e k z o t e r m i k reaksi ya b o ‘y i c h a a z o t d i o ks i d i ga c ha
ok si dl an a d i :
2 N O + 0 2< = ± 2 N 0 2 + 124 kJ 
(9.6)
O k s i d l ov ch i m i n o r a l a r ( 9 ) d a suv b u g ‘l a r i d a n b i r qismi k o n d e n ­
s at lani b, hosil b o ‘l gan s u y u q suv esa a z o t di oksi di b i lan yutilib:
3 N 0 2 + H 20 < = * 2 H N 0 3 + N O + 136 kJ 
(9.7)
b i ri nc hi o k si dl ov ch i m i n o r a ( 9 ) d a 5 0 —55% H N 0 3, i k k i n c h i o k ­
si dlovchi m i n o r a ( 9 ) d a esa 6 0 — 62% H N 0 3 e r i t m a s i n i hosil qiladi. 
Bu ikkala (9.6) va (9.7) e k z o t e r m i k reaksiyal ar nat ij asi da hosil b o ‘la- 
y o t g a n i ssiqliklar m o s k o n s e n t r a t s i y a l a r d a g i a z o t k i s l o ta l a r b il an 
n as os l ar
{11)
orqali suvli sovitgich (
10)
ga u za ti li b, u n g a b e r i l a y o t ­
g a n suv or qa l i c h i q a z i b t a s h l a n a d i l a r . Bi ri nchi o k s i d l ov c h i m i n o r a
( 9 ) d a n 5 0 —55% li azot kislota e r it ma s i i kkinchi o ks idl ovchi m i n o r a
( 9 ) ga berilib, u y e r d a n o ‘r t a c h a 6 0 % li az ot kislotasi x o m a r a l a s h ­
m a ar al as h t i rg i c h i 
{24)
ga y ubor i ladi . H i s o b l a r g a q a r a g a n d a k un i g a
1 t az ot kislotasi ishlab c h i q a r i s h d a a z o t m o n o o k s i d i n i 9 3 % g a c h a
oksi dl ash u c h u n m i n o r a n i n g 11,5 m 3 h a j m t o ‘liq y e t a r ekan.
N i t r o z a gaz la ri dagi o k s i d l a n m a y q ol ga n a z o t m o n o o k s i d i t o ‘liq 
oksi dl ash m i n o r a s i (
12)
d a 9 8 % li az ot kislotasi b il an o k si dl an a d i ;
bu j a r a y o n nat ij asi da 98% li H N 0 3 k on s en t ra t s i y a s i p a s aya di ; shu 
bil an birga t a ’kidlash ker akki , t o ‘liq ok s id l as h m i n o r a s i (