Noorganik moddalar

= k ( x 0 - x )
b u ye r da : N — e r i y d ig a n m o d d a n i n g konse n t r a ts iy asi ;
F — kr i st al lar s ir t ining m a y d o n i ;
d N / F d r — er ish tezligi, y a ’ni m o d d a n i n g vaqt birligida
k am ay i sh i ;
к
— er ish tezligi koeffitsiyenti;
x 0 — t o ‘y i n g a n e r i t m a n i n g b er il ga n t e m p e r a t u r a d a g i k o n ­
sent ra tsi ya si ;
x — s u y u q fa zada gi m o d d a n i n g kon se n tr a ts iy asi .
Erish j a r a y o n i d a h a r a k a t l a n t i r u v c h i k u c h b o ‘lib (x0 - x) h i s o bl a ­
n a d i , er i sh j a r a y o n i n i n g tezligi j a r a y o n b o s h i d a y u q or i b o ‘lib, e r i t ­
m a n i n g t o ‘yinishi b i l a n tezl ik k a m a y a bcradi.
E ri sh t ezligini o s h i r i s h n i n g asosiy t a d b i r l a r i d a n biri t e m p e r a t u r a ,
k o ‘p h o l l a r d a t e m p e r a t u r a n i n g os hi shi b il an e r u v c h a n l i k o sha di .
H a r o r a t 10°K o ‘s g a n d a e r u v c h a n l i k t a x m i n a n 1,5— 2 b a r a va r oshadi.
H a r o r a t n i n g oshishi y o p i s h q o q l i k n i k a m a y t i r a d i , n a t i j a d a diff uz i on 
q a t l a m i n i n g qalinligi k a m a y a d i va u n i n g qarshiligi susayi b 
«к»
ning 
q i y ma t i o s h a d i . B u n d a n t as hq ar i t e m p e r a t u r a n i n g os hi shi b i lan x0 
n i n g q i ym at i o sh ib h a r a k a t l a n u v c h i k u c h , y a ’ni x 0 - x n i n g h a m
q i y ma t i o s ha d i . Erish tezligi h a r q a n d a y g e t e r o g e n j a r a y o n l a r kabi 
f a z a l a r n i n g y u z a s i ga F ga b o g ‘liq, sh u sababli m a y d a kristall ar t ez 
eriydi.
K i m y o v i y e r is hg a kelsak bu j a r a y o n turli k i n et i k q o n u n i y a t l a r g a
b o ‘ys unadi . M a s a l a n , a g a r d a reaksiya faqat q a t t i q m o d d a n i n g sirtida 
ket sa va r e aksi ya n at ij as ida hosil b o ‘l gan m o d d a e r i t m a g a diffuziya- 
l ansa, e r u v c h a n l i k tezligi e r it uvc hi m o d d a n i n g kons en t ra ts i y a si ga (s) 
p r o p o r s i o n a l b o ‘ladi:
- d N / F d r
= k c
317

---

Aga rda reaksiya sirtidan t as hqar i e r it m a va e r u v c h a n m o d d a o ‘rta- 
sida ket sa ki ne t i k t e n g l a m a q u yi da gi k o ‘r i ni sh g a ega b o ‘ladi.
- d N / F d r
= k ^ + k 2c
bu yerda: 
k, k r k 2 —
t e m p e r a t u r a , g i d r o d i n a m i k a va b o s h q a s h a r o -
itlar b il an b o g ‘l a n g a n koef fitsientlar .
B a ’zi b i r ki my ov iy erish j a r a y o n l a r i j u d a m u r a k k a b b o ‘lib, ul ar 
m u r a k k a b k i n e t i k q o n u n i y a t l a r g a b o ‘y su n is h i m u m k i n . M a s a l a n ,
ki s l ot ad a q a t t i q m o d d a l a r n i n g erishi. Bu h o l a t d a erish tezligi kislo- 
t a n i n g k on s en t ra t s i y a s i faolligiga b o g ‘liq b o ‘ladi. A g a r d a reaksiya 
n at ij as ida e r i t m a d a t u z hosil b o ‘lsa, tezlik k e s ki n pasa ya b os hl ay d i,
v o d o r o d i o n i n i n g faolligi p as ayadi . Rea k s i y a n i t ezl at i sh u c h u n hosil 
b o ‘lgan t u z n i n g bir q is mi ni ajratib olish m a q s a d g a m u v o f i q b o ‘ladi.
Erish tezligi t engl ama s ida gi erish tezligi koef fi tsi ye nti ni ng qiymati 
er i t ma d a gi i on la r va m o l c k u l al a r diffuziyasi tezligiga, kristallik p an ja -
r a n in g energiyasi t i z i m n i n g fizik va kimyoviy xususi yat iga b o g ‘liqdir. 
Ayniqsa 
«к»
ning qiymati t e m p e r a t u r a g a va diffuzion q a t l am qalinligi- 
ga b o g ‘liq b o ‘ladi. Bu hol at ni g i dr od in am i k sharoitl arga, erish usuliga, 
a p p a r a t l a r n i n g t u ri ni o ‘zga r t ir i sh b i l a n a m a l g a o sh i r i s h m u m k i n .
E r i t m a n i n g y op i s hqoql igi k a m b o ‘lsa, di ff u z io n q a t l a m n i n g qalinligi 
ki ch ik b o ‘lib, di ff u z io n qar shil ik k a m a y a d i ,
«к»
ni ng q i y ma t i esa 
oshadi .
Erish tezligi a y n i qs a s u y u q fazani q a t t i q f a zaga ni s b at an ha r aka t i,
u n i n g yuz a si ni yuvib er ishiga b o g ‘liq. U n i n g u c h u n erish j a r a y o n i
va a r a l a s h ti r i s h usuli k at t a a h a m i y a t g a ega. F a z a l a r n i n g bi r- bi ri ga 
n i s b a t a n h a r a k a t i n i u l t r a t o v us h , past c h a s t o t a l i pul sat si ya usullari 
b il an t ez l a t i s h m u m k i n .
Erish j a r a y o n i gaz ajralishi b il an ketsa, g az p u f a k c h a l a r i diffuzion 
q a t l a m d a k o n v e k s i y a j a r a y o n i n i tezl ati b, e r i t u v c h i m o d d a n i q a t t i q
m o d d a b i l a n u c h r a s h i s h i g a y o r d a m be r ad i va er ish j a r a y o n i n i t e z ­
latishi m u m k i n .
K o ‘p h o l l a r d a ki my o vi y erish j a r a y o n i d a ya n gi q a t t i q m o d d a — 
faza hosil b o ‘lishi m u m k i n . M as a la n , fosfor kislotasini sulfat kislotasi 
b i l a n e k s t ra k s i y a u s ul i da olish d a vr i d a k o ‘p m i q d o r d a gips hosil 
b o ‘ladi. N a t i j a d a yangi hosil b o ‘lgan q a t t i q m o d d a asosiy r e ag e n t ni
sirtini q o p l a b q o ‘yib diffuziya j a r a y o n i n i qi yi nl as ht i r i sh m u m k i n .
Ya ng i ho si l b o ‘lgan q a t t i q m o d d a r e a g e n t n i s ir t ini t a m o m i l a
q o pl a b , e r i s h j a r a y o n i n i t o ‘x t at ib q o ‘yishi m u m k i n . S h u n i n g u c h u n
j a r a y o n n i s h u n d a y olib b o r i s h ker akki , bu s h a r o i t d a yangi q a t t i q
faza asosiy e r u v c h i m o d d a n i q o p l a m a s i n , kristallari y u m s h o q , yirik 
b o ‘lsin, e r i t u v c h i m o d d a o s o n l i k b i lan q a t l a m d a n c h i q i b ketsin.
318

---

T e x n o l o g i y a d a t u z q o t i s h m a l a r i d a n kerakli t u z l a r n i ajratib olish 
j a r a y o n i h a m m a v j ud . U n i n g u c h u n kerakl i m o d d a n i eritish qobi li-
yatiga ega b o ‘lgan e r it uvc hi m o d d a l a r d a n f oydalaniladi. Bu j a r a y o n n i
q a t t i q m o d d a n i n g s u y u q m o d d a b il an ek s tr a ks iy a qilish ( в ы щ е л а ­
ч и в а н и е ) desa k b o ‘ladi. Qa t t i q m o d d a n i n g ekstraksiya tezligi m o d d a ­
ni ng t uzi l is hi , g ‘ovakligi, g ‘o v a k l a r n i n g oMc ha mi , qattiqligi, e r uvchi
va e r i t u v c h i k o m p o n e n t l a r n i n g ni s b at i ga b o g ‘liq boMadi. M o d d a
q a n c h a g ‘o v a k b o ‘lsa, s h u n c h a t ez p a r c h a l a n a d i . G ‘o v a k l a r i chi da 
e r i m a g a n m o d d a n i n g mi qd or i k am qolishi u c h u n uni maydal ash m a q ­
s ad g a mu vo f i q di r .
1.3. SUV ER ITM A SID A N M ODDALARNI KRISTALLASH
Suv e r i t m a s i d a g i m o d d a l a r n i kri st al larga ayl an t i ri sh t e x n o l o g i y a ­
d a k a t t a a h a m i y a t g a ega. O d a t d a kristall ar o ‘t a t o ‘y i n g a n e r i t m a l a r -
d a n ajaralib c h i q a d i va c h o ‘k m ag a tushadi . E r i t m a n i n g o ‘t a t o ‘yinishi 
o ‘t a t o ‘y i n g a n e r i t m a n i n g ko n se n tr a ts i ya si (x), t o ' y i n g a n e r i t m a n i n g
k o ns e n t r a t s i y a s i (x°) a y i rma si ( x - x°) b il an a n i q l a n a d i .
E r i t m a n i o ‘t a t o ' y i n t i r i s h usuliga q a r a b kristallizat siya qilish bir 
q a n c h a xil b o ‘ladi. E r u v c h a n l i k t e m p e r a t u r a n i n g os hi shi, kr i st al la­
nish esa e r i t m a n i n g sovishi bilan osh a d i . Bu usul ni p o l i t e r m i k , s u v ­
n i n g m i q d o r i k a m a y m a g a n l i g i sababli izogidrik usul d e b ataladi.
A g a r d a t u z n i n g s uv da e r u v c ha nl i gi t e m p e r a t u r a n i n g o ‘zgarishiga 
k a m b o g ‘l a n g an b o ‘lsa, u ho ld a kristallash suvni b u g ‘latish y o ‘li bilan 
olib b or i l ad i . B u g ‘l at is h d o i m i y t e m p e r a t u r a d a b o ‘lganligi sababli 
b u usul ni i z o t e r m i k kri st al lani sh deyil adi .
Su v ni t e z r o q y o ‘q o t i s h u c h u n kristall anish j a r a y o n i n i q ay na ti s h
usuli b i l a n olib b o r i s h m u m k i n .
T u z l a r n i k ri st al las hni t o ‘y i n g a n e r i t m a g a t u z n i n g er u v ch an li g i ni
k a m a y t i r u v c h i m o d d a l a r q o ‘shish b il an h a m olib bo ri sh m u m k i n .
B u n d a y q o ‘s h i m c h a l a r b o ‘lib bir jinsli i onga ega b o ‘lgan t uz l ar xizmat 
qiladi. Bu u su l ni « в ы с а л и в а н и е » d e b atal adi .
Kr i st al la ni sh d a v r i d a m o d d a o ‘ta t o ‘y i n g a n e r i t m a d a n o z e ne rgi - 
yaga ega b o ‘lgan q a t t i q fazaga o ‘t adi, s h u n i n g u c h u n o r t i q c h a e n e r -
gi ya issiqlik ene rg iy as ig a a y l ani b, o ‘t a t o ‘yinish j a r a y o n i n i p as ayti - 
rishi m u m k i n .
Kristall hosil b o ‘lish j a r a y o n i ikki b o s q i c h d a n ibor at boMadi:
1. 0 ‘t a t o ‘y i n g an e r i t m a d a kri st al lani sh m a r k a z i p a y d o b o ‘lib, 
kri st al lning «kurt agi » hosil b o ‘ladi.
2. Hosi l b o ‘l gan «kurtagi» as os id a k r i s ta l lning o ‘sishi.
0 ‘ta t o ‘y i n g an e r i t m a l a r b a r q ar o r , yani met ast abi l h o l a t d a b o ‘lishi 
b a ’zi bir v aqt lar da o ‘z - o ‘zi dan tushmasligi h a m m u m k i n . Kristallanish
319

---

j a r a y o n i n i b o s h la n is h in i te z la tish u c h u n e r it m a g a s u n ’iy k u r t a k — 
m o d d a n i n g m a y d a k ris ta lla ri — t o m i z g ‘i ( з а т р а в к а ) q o ‘s h ila d i. 
T o m i z g ‘in in g te m p e r a t u r a s i va k r is ta lla rn in g oM cham i m a ’lum m e -
y o r d a b o ‘lishi k erak , a g a rd a m a y d a b o ‘lsa erib ketishi m u m k in . Y i­
rik k rista lla r olish u c h u n to m iz g 'i n i n g soni k o ‘p boMishi k e ra k em as.
T e x n o lo g iy a d a k rista lla n ish j a r a y o n ig a k a t t a a h a m i y a t b e rila d i. 
K rista lla r o s o n filtrla n ish i u c h u n u la r yirik, t o z a boMishlari kerak. 
K ris ta lla r n in g oM cham i k u r ta k la r n in g p a y d o b o ‘lishi va k ris ta lla r ­
n in g o ‘sish tezligiga b o g ‘liq. A g a rd a k u r t a k l a r hosil b o ‘lishi tezligi 
y u q o ri b o ‘lsa, hosil b o ‘lgan k rista lla r m a y d a b o ‘ladi.
K u rta k hosil boNish tezligi se k in b o ‘lsa k ris ta lla r yirik h o l a t d a
hosil b o ‘la d ila r. K r is ta lla r n in g yirik o M c h a m d a hosil b o ‘lishi u c h u n
e r i t m a n i n g o ‘ta t o ‘y in g a n lik darajasi y u q o ri boMishi k e r a k em as. 
P o lite r m ik u s u ld a kristallash d a v r id a e r i t m a n i sekin so v itish , iz o ­
te r m ik u s u ld a suvni sekin bugMatish tavsiya e tila d i.
K ris ta lla r n in g o ‘lc h a m i va s h a k li- g a b itu s ig a t e m p e r a t u r a n i n g va 
eritm a d a g i b eg o n a a ra la sh m a la rn in g t a ’siri boMadi. Kristallash davrida 
a r a la s h tir is h kristallarn i m a y d a h o l a t d a t u s h is h ig a olib keladi.
T o z a k ris ta lla rn i olish u c h u n o lin g a n m a h s u l o t q a y ta k ristallash
j a r a y o n i g a y u b o rila d i. A g a rd a a r a l a s h m a l a r k ris ta lla r o ra s id a b o ‘lsa 
u h o l a t d a k ris ta lla r suv bilan yuvilib y u b o rila d i. B a ’zi h o ld a a r a l a s h ­
m a la r asosiy kristallar bilan c h o ‘k m a g a — kristallga tushishi m u m k in ,
y a ’ni kristall p a n ja r a g a i z o m o r f iz m o rq a li kirib qolishi m u m k in .
T o z a kristallarn i olish u c h u n e r itm a n i k ristallash j a r a y o n i d a avval 
a r a l a s h m a l a r kim yoviy y o ‘l bilan c h o ‘ktirib o lin a d i. M a s a la n , m etall 
io n la rin i i s h q o r ish tir o k id a g id ro k sid k o ‘rin is h id a c h o ‘ktirish tavsiya 
etiladi.