Noorganik moddalar


Kuydirish jarayonida reagcntlardan birini gaz yoki suyuq hola t­



Yüklə 12,02 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə208/283
tarix26.08.2023
ölçüsü12,02 Mb.
#140688
1   ...   204   205   206   207   208   209   210   211   ...   283
Noorganik moddalar va mineral o’g’itlar texnologiyasi Mirzaev F.M. va boshq.

3. Kuydirish jarayonida reagcntlardan birini gaz yoki suyuq hola t­
ga keltirish.
Y u q o r i d a ayt ilganidek bu h o l a t d a reaksiyada sirt bir n e c h a b ar o b a r
os hi b, di ff uz iya j a r a y o n i t e z l a s h i b, ki my o vi y reaksiya past t e m p e r a ­
t u r a d a h a m tezl ashishi m u m k i n . Bu holat p e c h la r n i qizdirish zonasini 
qi sqar t ir i sh, e n e r g i y a n i sarfini k a ma y i s h i g a ol ib keladi. R e a g e n t a r a-
l a s h m a d a g i b i r o r t a s i n i s u yu q l a n i s h t e m p e r a t u r a s i d a n past t e m p e r a ­
t u r a d a s u yu lt i r i sh m u m k i n , u n i n g u c h u n a r a l a s h m a l a r g a m i n e r a l i -
z a t o r l a r q o ‘shi ladi . Q o ‘s h i m c h a l a r y o r d a m i d a e r u v c h a n - e v t e t i k a r a ­
l a s h m a l a r hosil qilinadi. Ma s a l a n , fosfaritni t e r m i k usul bilan olishda 
u n g a q u m q o ‘shiladi. SiO, ajr a l gan kalsiy o ks i di ni b o g ‘lab yengil 
e r u v c h a n s il ika tl ar t o s h qo l la r i n i hosil qiladi.
4. Reaksiyaga kirishuvchi moddalarning konsentratsiyasini oshirish.
Rudadagi asosiy mi ne r a l n i ng mi qd or i n i boyitish y o ‘li bilan oshirib,
ki my o vi y j a r a y o n n i m a ’l u m d a r a j a d a t ezlatish m u m k i n . A m m o b a ’zi 
b ir s h a r o i t l a r d a i ne r t ga z la r h a m ijobiy t a ’sir k o ‘rsatishi m u m k i n ,
u l a r a r a l a s h m a n i n g u m u m i y m i q d o r i n i k o ‘p a yt ir i b, massasini erib 
ketish hol at i ni sekinlashtiradi. Re a g e nt l a rn i konsent ra tsi ya si ni (qatt iq 
m o d d a l a r n i ) oshi ri sh m a q s a d i d a u l a r ni turli b i r i k m a l a r d a n t o za l a s h 
m u m k i n . P i s h i r i s h j a r a y o n i g a z l a r i s h t i r o k i d a k e t s a , g a z l a r n i n g
k o n s e n t r a t s i y a s i n i o s h i r i s h ( О , , H 2, C O va b o s h q a l a r i ) m a ’l u m
d a r a j a d a r e ak si ya tezligini o s h i r is h ni t al ab qiladi.

Yüklə 12,02 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   204   205   206   207   208   209   210   211   ...   283




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin