Noorganik moddalar



Yüklə 12,02 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə223/283
tarix26.08.2023
ölçüsü12,02 Mb.
#140688
1   ...   219   220   221   222   223   224   225   226   ...   283
Noorganik moddalar va mineral o’g’itlar texnologiyasi Mirzaev F.M. va boshq.

250
4
3 150
50
0
20
40
60
P
2
O
5
, %
3. l-rasm .
Temperatura va fosfor
kislotasining cho‘kma tarkibiga
ta’siri.
338


Bu r e jim n i d ig id r a t re jim i d e b a ta la d i. Bu re jim b o ‘y ic h a fosfor 
k islo ta sin in g k o n se n tra ts iy a si (2 4 —28% P 20 3) va te m p e r a tu r a s i (7 0 — 
80 d a n ) past b o ‘lishi kerak . Y a rim g id ra t rejim ini y u q o ri t e m p e r a t u r a ­
d a v a k o n s e n t r a ts i y a d a olib b o r is h m u m k in . B u n d a y r e jim d a a p p a ­
r a tl a r k o r r o z iy a g a u c h r a s h i va y a r im g id r a tn in g q o tib q o lish i m u m -
k in lig i u c h u n y a r i m g i d r a t l i k r e jim d e y a r l i q o ‘l l a n m a y d i . K a lsiy
sulfatining kristallarini yirikligi eritm ad a g i S 0 4- va C a ++ ionin in g m iq ­
d o rig a h a m b o g ‘liq. K r is ta lla r n in g yirik b o ‘lishi u c h u n su y u q fa zad a 
S 0 3 : C a O ga nisbati d o im iy tu rish i va 1,5—4 ,0 ga te n g b o ‘lishi shart. 
E k strak siy a j a r a y o n i d a h a r a k a t c h a n su y u q m assa hosil b o ‘lishi kerak, 
c h u n k i f o s f o r itn in g p a r c h a l a n i s h d a v r id a j u d a k a t t a m i q d o r d a q a ttiq
fa z a — c h o ‘k m a hosil b o ‘ladi. F o s f o r itn in g b irlik m i q d o r i d a n hosil 
b o ‘lgan q u r u q f o s fo g ip s n in g m iq d o r in i gips s o n i d e b ay tilad i. G ip s
s o n i f o s f o r itla r n in g tu r ig a q a r a b 1,4— 1,7 t e n g b o ‘ladi. F o s fo ritn in g
su lfat kislo ta si b ila n a r a la s h tirils a q u y u q — h a r a k a t g a k e lm a y d ig a n
m a s s a hosil b o ‘ladi. M a s s a n in g h a r a k a tg a kelishi u c h u n s u y u q fa za- 
n in g q u y u q f a z a g a n isb a ti С : К 2,1 ± 3 , 5 — 1 ga t e n g b o 'lis h i kerak. 
Bu k o ‘rsa tilg a n fa z a la r n in g n is b a tin i m a r o m g a k e ltirish u c h u n re a k - 
sion m assa suyultiriladi. S uyultirish u c h u n filtrdan kelayotgan yuvindi 
suvi, E F K n i n g s u y u lib ketm aslig i u c h u n fo sfo r kislo ta si m a h s u lo ti-
d a n f o y d a la n ila d i. Bu e r it m a n i su y u ltirish e r it m a s i d e b a ta la d i.
F o s fo ritn in g p a r c h a la n is h j a r a y o n in i tezligi q u la y (m a q b u l) s h a r o - 
itlarda yu q o ri b o ‘lsa h a m j a r a y o n n in g ketish m u h la ti kalsiy sulfatining 
c h o ‘kishi va k ris ta lla rin in g y irik lash ish i b ila n a n i q l a n a d i. S h u n in g
u c h u n f o s fo r itla r n in g tu r ig a q a r a b p a r c h a l a n i s h j a r a y o n i 4 —8 s o a td a
ketadi. B u n d a y ja ra y o n n i jo riy qilish u c h u n m ax su s a p p a ra t-e k s tr a k to r 
q o 'lla n ila d i. Bu r e a k to r g a re a k s io n m assa u z lu k s iz ra v ish d a a r a la s h -
tirilg a n h o l d a s e k i n - a s ta b ir t o m o n d a n ik k in c h i t o m o n g a o q iziladi. 
M a z k u r re jim n i jo riy qilish u c h u n kaskad re a k to rla rd a n foydalaniladi. 
E F K ishlab c h iq a r is h n in g prin sip ial te x n o lo g ik sx em asin i 3 .2 -ra s m d a
b erilg a n .
P a r c h a l a n i s h j a r a y o n i 9 0 0 m 3 h a jm g a ega b o ‘lgan ikki bak li e k - 
s t r a k t o r d a (3) olib b o rila d i. E k s tr a k to r ik kita s ilin d r ik b a k d a n ib o rat 
b o ‘lib 
{d =
13m N = 5 ,3 ) x r o m n ik e l m o l ib d e n p o ‘la tid a n yasalgan. 
K o rr o z iy a g a u c h r a m a s lig i va sirti is h q a la n m a s lig i u c h u n b ir qavat 
re z in a yoki k islo ta g a c h i d a m l i g ‘isht b ila n q o p l a n g a n b o ‘ladi. H a r
b i r r e a k t o r m a r k a z iy p a r r a k lik va 8 ta tu r b i n a r a la s h tir g ic h la r b ila n
ji h o z l a n g a n . F o s fa t x o m a s h y o s i b u n k e r d a n (1) u lu s h la g ic h o rq a li 1- 
re a k to rg a y u b o rila d i. 1-r e a k to r g a nasos y o rd a m i b ila n a y la n m a fosfor 
kislotasi va su lfat kislotasi y u b o rila d i. E k s t r a k t o r d a t e m p e r a t u r a n i
b i r m e ’y o r d a u s h la b tu r is h u c h u n b ir q ism e r it m a v a k u u m - b u g ‘lat- 
g ic h g a (8) y u b o r ila d i va sovib q a y ta 1 -e k s tr a k to rg a tu s h a d i.
339


O J

Yüklə 12,02 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   219   220   221   222   223   224   225   226   ...   283




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin