Noorganik moddalar

Sulfat kislotasi
Piridinsiz eritma
Shlam
4.7-rasm.
A m m o n i y s u l f a t i n i n g s a t u r a t o r u s u l i b i l a n o l i s h s x e m a s i :
1 —
sulfat kislo ta si baki; 
2 —
koks g a z in i isituvchi; 
3
— saturator; 
4 —
k o ‘-
p ik lagic h (barbator); 5 — sirkulatsiya baki; 
6 —
kislo ta u sh lagich ; 7 — kristall
qabul qilgic h; 
8 —
qaytarm a eritm a qabul qilgich; 
9
— sentrifuga; 
10 —
q a y ­
n o v c h i q a t l a m q u r i t g i c h i ;
11 —
p i r i d i n d a n t o z a l a n g a n e r i t m a id i s h i ;
12 
—
n o r d o n la n g a n eritma idishi; 
/ 3
— qaytarma erit m a idishi; 
14, 15
—
nasoslar.
u c h u n issiq suv b i l an yuviladi. Y u v i nd i suv es a sulfat kislotasini 
suyul tir ish u c h u n ishlatiladi. S e n t ri f u g a d a n c h i q q a n 1—3% n a m l i k k a
ega b o ‘l gan a m m o n i y sulfati m a x s u s q u r i t g i c h d a (
10
) qur i ti la di va 
sovitiladi. M a h s u l o t m a y d a kristall h o l a t d a c h i q a d i , yirik d o n a c h a l a r
h o l a t d a o li sh u c h u n m a x s us p r e s sd a p re s sl a n a d i . A m m o n i y sulfatni 
s a t u r a t o r sxemasi bilan olish k o ‘p energiya s ar f qilishi u c h u n s a n oa t d a
s a t u r a t o r s i z s x e m a l a r h a m q o ‘l l ani la di . Bu s x e m a l a r d a s a t u r a t o r
o ‘r ni ga s k r u b e r l a r qoMlaniladi.
Ammoniy sulfatning gipsdan olinishi. 
A m m o n i y sulfati t abiiy gips 
yoki fosfogipsni a m m o n i y k a r b o n a t i b il an k o n v er s iy a qilish usuli 
b il an ol ish m u m k i n .
C a S 0
4
+ ( N H
4
)
2
C 0
3
^ ( N H
4
)
2
S 0
4
+ C a C 0
3
Bu re ak s i y a 5 0 —55°C t e m p e r a t u r a d a va 3 2 — 33% a m m o n i y k a r ­
b o n a t i e r i t m a s i d a ketishi m u m k i n , b u r e ak s i y a n i ng k et is hi ni asosiy
354

---

s aba bi C a S 0
3
ni ng e r u v ch a nl i gi C a S 0
4
ga n i s b a t a n ozligidir. A m m o ­
ni y sulfat e r i t m a s i 4 0 % g a y a q i n b o ‘lib kalsiy k a r b o n a t i d a n filtrlab 
aj ra t ib o l i n a d i . E r i t m a s o ‘n gr a b u g ‘latiladi va kristall h ol a t g a keltiri- 
ladi. A m m o n i y sulfatini g ips dan a m m o n i y k a r b o na t i o ‘rniga gaz la r — 
a m m i a k va k a r b o n a n g i dr i d i y o r d a m i b il an olish h a m m u m k i n :
C a S 0
4
4
- 2 N H
3
+ C 0
2
+ H
2
0 - » ( N H
4
)
2
S 0
4
+ C a C 0
3
Bu g az usuli k a r b o n a t a m m o n i y n i n g s i n t e z q il is hni t al ab q il ma y,
t exnol ogi yas i b i r o z s o d d a b o ‘ladi, a m m o c h o ‘k k a n kristal lar m a y d a
b o ‘lgani sababli f iltrlash j a r a y o n i a n c h a seki n ket adi .
4.3. SUYUQ AZOT 0 ‘G ‘ITLARI
S u y u q
0
‘g ‘itlar q a t t i q o ‘g ‘itlarga n i sb a t a n a r z o n va b a ’zi b ir ijobiy 
x us us i y at l ar ga ega b o ‘lgani sababli yer ga ber ish o s onl igi, m e x a n i z a -
t si ya qi l is h q u l a y l i g i, t u p r o q d a b i r xil t a r q a l i s h i t uf ayl i q i s h l o q
x o ‘j al i g i da s a m a r al i q o ‘llaniladi. S u y u q az ot o ‘g ‘itlari sifati da s uyuq 
a m m i a k , a m m i a k n i n g suvdagi er itmasi, a m i a k a t l a r — azot t uzlar ining 
s u y u q a m m i a k d a g i e r it m a s i ishlatiladi. S u y u q o ‘g ‘itlarni s a m o l yo t
y o r d a m i d a ye r ga sepi sh m u m k i n . A m m i a k n i n g va u n i n g suvdagi erit- 
ma s i n i o ‘g ‘it si fat ida q o ‘llash, a m m i a k n i a z o t kislotasi va a m m o n i y
selitraga q a y t a i shlash j a r a y o n i n i b a j ar ishga h oj at b o ‘l maydi . B u n d a
t e x n o l o g i k sikl a n c h a q i s q a r g a n b o ‘ladi. S u y u q az ot o ‘g ‘itlaridagi 
a z o t n i n g nar xi a m m o n i y selit radagi a z o t g a n i s b a t a n 35% g a a r z o n -
lashadi. S u y u q o ‘g ‘itlarni q o ‘l l as hn i ng ijobiy t o m o n l a r i d a n t ashqar i 
s albiy t o m o n l a r i h a m b or . M a s a l a n , a g a r d a s u y u q o ‘g ‘it yu qo ri
k o n s e n t r a t s i y a l i b o ‘lsa, t e m p e r a t u r a p as ay is hi b i l a n kristall hosil 
b o ‘ladi, sa q la s h u c h u n k a t t a r e ze r v u a r l a r k e r ak b o ‘ladi, t u p r o q q a
ber ish u c h u n m a x s us q u r i l m a l a r yasash l ozi m. B a ’zi s u y u q o ‘g ‘itlar 
t a ’si ri da m e t a l l a r k o rr o z i y ag a u c h r a y d i , s h u n i n g u c h u n q u r i l ma l a r ,
s aq l ov ch i r e ze r v u a r l a r q i m m a t b a h o m e t a l l a r d a n yasaladi. A m m i a -
k a t l ar a m m i a k b u g ‘iga ega b o ‘lgani sababli t u p o q q a ( 1 2 — 15 s m)
s ol i sh da m a x s us m a s h i n a l a r d a n f oyda la ni la di .
S u y u q a z o t o ‘g ‘i t la ri ni ng ishlab c h i q a r i s h n i n g t ex n ol o gi k s x e m a -
l a r i d a n e n g s o d d as i a m m i a k suvini ishlab c h i q a r i s h sxe ma s i hi so b-
l an ad i ( 4 . 8 - r a s m ) .
A m m i a k i shl ab c h i q a r i s h se x i da n 0 , 2 M P a b o s i m b il an qalpoqli 
t ar e l ka bil an j i h o z l a n g a n k o l o n na g a (3) yuboriladi. K o l o n n a n i n g past 
qi smi quvur l i issiqlik a l m a s h g i c h d a n iborat. Bu y e r d a a m m i a k erishi 
na t ij as ida aj ra l gan issiqlik suv b il an sovitiladi. Q u v u r orali g' idagi 
b o ‘s h l i q d a n suv yurib, b er il ga n a m m i a k er iydi, q u v u r b o ‘s h li g‘iga
355

---