n i n g o ‘r t a l a ri d a j o y l a s h g a n t ar e l kal ar i
( 9)
d a t o ‘p l a n i b b o r i s hi da di r .
S h u n i n g u c h u n , a y r i m h avo aj ratish q u r i l m a l a r i d a bu a r g o n t o ‘p l a m i
s i f a t i da c h i q a z i b t a s h l a n a d i va u n d a n a r g o n i shlab c h iqar ila di.
S h u n i t a ’ki dl as h k e r ak k i, b i r v a q t n i n g o ‘z i d a y u q o r i tozali kdagi
a z o t va t e x n i k k i sl or o dn i m i n o r a
( 4)
d a n a r g o n t o ‘p l a m i n i c h i qa z i b
t a s h l a n m a y t u r i b i shlab c h i q a r i s h u m u m a n m u m k i n e ma s di r.
Y u q o r i m i n o r a
( 4 )
dagi b o s i m q a n c h a l i k k i c h i k b o ‘lsa, s h u n c h a
lik
yax sh i di r, c h u n k i b u v a q t d a h a v o n i ajratish u c h u n s ar f l an ad i g a n
e ne r g i y a n i n g m a ’l u m bir qismi tejaladi va ishlab c hi q a r i l a y ot ga n azot
va k i s l o r o d n i n g t a n n a r x i b i r m u n c h a a r z o n l a s h a d i . L e k i n y u q or i
m i n o r a
( 4)
dagi b o s i m b ir q a t o r o mi ll ar ga: g az va suyuql ik o ‘t k a -
z u v c h i q u v u r l a r , issiqlik a l m a s h g i c h l a r , r e g e n e r a t o r l a r , m i n o r a d a g i
t a r e l k a l a r va h a r xil b o s h q a r u v a p p a ra t l a r i qar shiligiga b o g ‘l i qdir va
a m a l i y o t d a b u b o s i m 0 , 1 3 —0 , 15 M P a ga t e n g d i r. B u n d a y b o s i m d a
yu qo ri r e kt i f i k a ts i on m i n o r a
( 4 )
d a hosil b o ‘l a y o tg a n s uy u q ki s l o
r o d n i n g q a y n a s h t e m p e r a t u r a s i 9 3 —94 К g a t e n g b o ‘ladi. D e m a k ,
b u g 1 h o l i d a g i a z o t n i k o n d e n s a t o r ( 2 ) d a k o n d e n s a t s i y a l a n i s h i g a
er i shi sh u c h u n past ki re kt i f i ka ts io n m i n o r a ( / ) v a k o n d e n s a t o r ( 2 )
ni quvur l i q i s m i d a s h u n d a y b o s i m
hosil qilish ke r ak ki , u b o s i m d a
a z o t n i n g k o n d e n s a t l a n i s h t e m p e r a t u r a s i 9 6 —97 К ( m i n u s 177 —
m i n u s 1 7 6 °C ) ga t e n g b o ‘lsi n, y a ’ni s u y u q k i s l o r o d n i q a y n a s h
t e m p e r a t u r a s i b i lan b u g 1 hol idagi a z o t n i k o n d e n s a t l a n i s h t e m p e r a
t ur al a r i o r a sida gi farq t a x m i n a n ( J ) g r a d u s g a t e n g bo' l i s h i t a ’m i n -
l ani shi l oz i m. G a z h ol idagi a z o t n i 9 6 —87 К t e m p e r a t u r a d a k o n -
d e n s a t l a n i s h i n i t a ’m i n l a y d i g a n b o s i m 0 , 5 —0, 6 M P a ( 5 —6 a t m ) ga
t e n g b o ' l i b , s h u n i n g u c h u n h a m h a v o n i aj ra t ish h a r q a n d a y qu r i l -
m a s i n i n g pastki rektifikatsion mi n or a l a r i xuddi s h u b o s i m d a ishlaydi,
c h u n k i b u n d a n past b o s i m l a r d a g a z holidagi a z o t y u q o r i d a k o ' r s a
t ilgan 9 6 —97 К t e m p e r a t u r a l a r d a u m u m a n k o n d e n s a t l a n m a y d i , bu
esa y u q or i t oz a l i k d a g i a z o t olishga y o' l q o ' y m a y d i .
3.5. HAVONI AJRATISH UCHUN ARALASHMALARDAN
TOZALASH
H a v o n i n g t a r ki b i da asosiy k o m p o n e n t l a r — a z o t ,
kislorod, ar gon,
i ne r t g a z l a r d a n t as hq a r i b i r q a t o r a r a l a s h m a l a r — c h a n g , suv b u g 'i ,
u g l e r o d d i ok s i di , a s e t i l e n l a r b o ' l i b , b u a r a l a s h m a l a r h a v o n i sovitib
s uy u q l i k k a a yl a n t i ri s h va u n i ajratish j a r a y o n l a r i g a a n c h a g i n a salbiy
t a ’sir k o' r sa t a d il ar . S h u n i n g u c h u n h a m h a vo bu a r a l a r m a l a r d a n iloji
b o r i c h a t o z a l a n m o g ' i shart.
95
3.5.1. Atmosfera havosini changdan tozalash
H a v o n i n g tarki bi dagi m a y d a c h a n g l a r ,
d a r ax t bar gla ri , q u s h p a t -
lari va h o k a z o l a r t u r b o k o m p r e s s o r l a r g a b or i b , u n i n g y o ‘nal t i r u v ch i
a p p ar a t i va ku ra kc h al ar i g a k a t t a m e x a n i k z a r b a l a r bilan t a ’sir etishga
olib ke l ad i , n a t i j a d a esa gi dr avl ik q a r s h i l i k n i n g o sh i s hi ga , u l a r ni
t ezroq chirishi va ishdan chiqishiga olib keladi;
u n d a n tashqari issiqlik
a l m a s h t i r g i c h l a r yuza sini i floslashga olib kel adi , issiqlik a l m a s h i n i -
shi ni y o m o n l a s h t i r a d i va q u r i l m a n i n g gi dr avl ik qarshiligini o s hi ra di .
C h a n g n i n g h a v o da gi m i q d o ri 0, 0 0 2 — 0 , 0 50 g / m 3 a t r o f i d a boMishi
m u m k i n . H a v o n i c h a n g d a n t o z a l a s h u c h u n h a v o n i s o ‘rish quvur i
at r o f id a o ‘r na t i l ga n moyl i filtrlar i shlatiladi. U l a r d a h a v o m o y bilan
i s hl an g an R a s hi g halqalari q a t l a m i d a n o ‘t kazi ladi . Hoz ir gi v a q t d a
yirik u n u m d o r l i k k a ega b o ‘lgan h a v o ajratish q u r i l m a l a r i d a h av on i
c h a n g d a n t o za l a s h u c h u n h a r a k a t l a n u v c h i filtrlovchi t o ‘rlar o ‘r natil -
g a n moyl i o ‘zi t o z a l a n u v c h i filtrlar ishlatiladi.
H a v o n i ajratish qu r i l m a s i g a iloji b o r i c h a t o z a r o q
h a vo kiri shini
t a ’m i n la s h u c h u n havo s o ‘rish q uv ur i n i m u m k i n q a d a r b a l a n d r o q
va y o ‘l y o q a s i d a n c h e t r o q q a h a m d a b o g ‘l a n g a n a z o t ishlab c h i q a r i s h
k o r x o n a s i q u r i l a d i g a n j o y d a g i s h a m o l n i n g yil b o ' y i c h a n i s b a t a n
us t u n l ik q i luvchi y o ' n a l i s h i n i e ’t i b o rg a ol ib o ' r n a t m o q za rur.
Dostları ilə paylaş: