Noorganik moddalar

( 9)
n i ng
yuqori gi q i s m i d a n c hi qa z i l i b , o ‘ta s ovt tgic h 
( 1 0 )
ga yu b or i l ad i ; u 
y e r d a t o z a az ot o ‘z sovuql igini ber ib, m i n u s 175°C g a c h a isiydi va 
b a r c h a , y a ’ni t o ‘r t ta r c g e n e r a t o r l a r — 
(1,
/ ' , 2, 
2')
n i n g i l o n s i m o n
q uv ur l a r ig a berilib, u y e r l a rd a o ‘z s ovuql igini be r ib , 298 К — 303 К
l a r g a c h a isib, h a v o n i ajratish q u r i l m a s i n i n g b u r e g e n e r a t o r l a r i d a n
tayyor m a h s u l o t sifatida chiqib, uni ng asosiy qi smi gaz kompressiyasi,
s o ‘ngra s i n t e t i k a m m i a k ishlab c h i q a r a d i g a n va b o s h q a sexlar ga or -
t i q c h a q i s m i esa g a z g ol d e r l a r (gaz s aq l ag i c h) l arga yubori ladi .
S u y u q k is lor od y u q o r i r ekt i fi ka ts ion m i n o r a ( 9 ) ning tag q i s m i ­
d a n o ‘z o q i m i b i lan k o n d e n s a t o r — b u g ‘l atgich 
( 8)
n i ng quvurli 
qi s mi ga y u bor i li b, u y e r d a bu j i h o z n i n g q u v u r l a r a r o q i s m i d a k o n -
d e n s a t l a n a y o t g a n a z o t n i n g k o n d e n s a t l a n i s h issiqligi hisobiga b u g ‘la- 
nadi . B u g ‘latilgan k is lor od y a n a y u q o r i re kt i f i k a ts i o n m i n o r a ( 9 )
ni ng p as tk i qi s mi ga qay t i b keladi; b u y e r d a b u g M an m ay q o l g a n kis­
l or od t o m c h i l a r d a n t o z a l a n i b , t ex n o l o g i k k i s l or od isitgichi 
( 6)
ga 
yubori li b, u y e r d a m i n u s 98 К g a c h a isib, ki slorodli r c g e n e r a t o r l a r
( 9 ) yoki 
( 2 ' )
d a n biriga kirib, u y e r d a isib, m u z h ol idagi ugl er od 
di oksidi va n a m l i k n i b u g ‘latib, t a s h q a r i g a olib c h i q i b ket adi . M a ’­
l um b i r vaqt 298 К — 303 К l ar da t e x n o l o g i k ki sl or o d ni i s t e’mol
qiluvchi — tabiiy gazni konversiya qiluvchi, sintetik a m m i a k d a n nitrat 
ki slota o l uv ch i va h o k a z o sexlarga y o ‘nal tiriladi.
«Iflos» a z o t isitgichi 
( 4)
va t ex n o l o g i k ki sl or od isitgichi 
( 6)
ga 
past ki r ekti fi ka ts ion m i n o r a ( 7 ) ga k e t a y o t g a n , r e g e n e r a t o r l a r d a n
108

---

sovib c h i q q a n h a v o n i n g b i r q is mi uni o ‘ta sovitish va s uyuql ikka 
o ‘t ka z i sh u c h u n issiqlik t a s h u v c h i sifatida ber il adi.
3 . 9 - r a s m d a kel tirilgan t ex n ol o gi k tasvirni s o d d a l a s h t i r i s h m a q s a ­
d i d a t o z a a z o t isitgichi va t ex n o l og i k kislorod o q i m i d a g i asetilen 
a d s o r b e r i k o ‘r sa ti lga n e ma s .
Hoz ir gi v a q t d a h a v o ajrat ish q u r i l m a l a r i d a s o v u q l i k d a n t ej aml i-
r o q f o y d a l a n i s h g a e r is hi s h m a q s a d i d a , a y n i q s a , h a v o n i n g yu qo ri
t e m p e r a t u r a l i k u n l a r i k o ‘p b o ‘l gan d a v l a t l a r d a x u s u s a n , b i z n i n g
R e s p u b l i k a m i z d a g i b o g ‘l an g a n az ot k o r x o n a l a r i d a h a v o n i a z o t - s u v
s i s t e m a s i n i q o ‘ll ab s o vi t is h q o ‘l l a n m o q d a . Bu s i s t e m a d a a z ot l i
r e g e n e r a t o r l a r d a n c h i q a y o t g a n «iflos» a z o t t e m p e r a t u r a s i 298 К — 
303 К d a boMgani u c h u n si st e ma ga ber ilgan suvni q i s m a n bugMatadi, 
n a t i j a d a suv b i r o z soviydi va bu sovigan suv t e m p e r a t u r a s i 318 К — 
323 К dagi a t m o s f e r a havosi bilan u c h r a s h i b , u n i sovitadi.
3.8. A K T - 1 5 HAVO A J R A T I S H Q U R I L M A S I N I N G
A S O S I Y J I H O Z L A R I
A m a l i y o t d a ke n g q o ‘llanilib k e l i n ay o tg a n h a v o ajratish q u r i l m a ­
l a r i d a n biri — bu A K t - 1 5 r u su ml i q u r i l m a bir q a t o r yirik, m e x a n i k
m u s t a h k a m qilib i s hl an g an j i h o z l a r d a n tashkil t o pg a n d i r .
3 . 8. 1. R e g e nc r at or l ar
Q u r i l m a d a ikki xildagi r egencr atorlar ishlatiladi: birinchisi azotli, 
ikkinchisi esa kislorodli regener at or l ar di r. R e g en e r a t o r l a r n i issiqlik 
a l ma s ht ir gi chl ar da n asosiy farqi issiqlik almashish j a r a yo n i d a b o ‘lib, 
regener at or l ar da issiqlik almashish re gener at orl arni ng ichiga j oylash- 
gan, oMchamlari 4 —8 m m keladigan bazalt yoki kvarsit d onac hal ar i ni
tashqi yuzalari orqali am a l ga oshiriladi; issiqlik almasht ir gi chl ar da esa 
uni ichiga o ‘r nati lgan devorlari m a ’l um qalinlikka ega b o ‘lgan quvurlar 
orqali amal ga oshiriladi. S h u n in g u c h u n h a m regener at or l ar da issiqlik 
uzatish koeffitsienti issiqlik a l masht ir gi chl ar niki dan a n c h ag i na katta 
b o ‘lib, bu esa havoni ajratish u c h u n sar flanadi gan elekt r energiyasini 
m a ’l um da r aj ada kamaytirishga, bu bilan esa ishlab chi qarilayotgan 
ma h su l ot la r t an na r xi ni pasaytirishga i m k o n yar at di .
Azotli r cgener at or l ar vertikal silindrik j i hoz b o ‘lib, uni ng diametri 
3,2 m va balandligi 9,75 m ga tengdir. Kislorodli r cgener at orlar esa 
di amet ri 2,2 m , balandligi 9,9 m. Regenc r at or l ar maxsus markadagi 
p o ‘lat X 1 8 H 9 T va shu kabi lardan tayyorlanadi. B ar c ha rcgeneratorlar 
ichiga issiqlik texnikasi hisoblariga b in oa n katta sondagi konsentrik,
109

---

parallel ul angan, diametri 12 m m b o ‘lgan m i s d a n yasalgan i lonsimon 
quvurl ar joylashtirilgan b o ‘lib, ular orqali d o i m i y ravishda t oza azot 
o ‘tib turadi. R e gene r at or ni ng t axmi niy o ‘rta qi smiga bir qism havoni 
«tugmali» havo sifatida chi qazi b turish u c h u n kollektor o ‘rnatilgan.
«Iflos» a z o t , t ex n o lo g i k ki sl or od va h a v o y o ‘n al is hi ni b el gi l an ga n
v a q t d a n s o ‘ng a v t o m a t i k t a r z d a a l m a s h t i r i b t u r i s h g a er ishi sh u c h u n
r e g e n e r a t o r l a r g a ma x s us k l a p a n l a r
0
‘r na ti ladi .
R e g e n e r a t o r l a r n i n g k a m c h i l i k l a r i d a n biri — u h a m b o ‘lsa, m o d -
diy o q i m l a r d a n bittasi h a v o q o l d i g ‘i b i lan i floslanib c h i q i b ketadi.
X u s u s an , t ex n ol o gi k kislorodli r e g e n e r a t o r d a k i s l o r o d n i n g b i r qismi 
h avoda gi ugl erod di oksi di va suv b u g ‘i b i l a n ifloslanib, a t m o s f e r a
havosiga t as hl ab yubori ladi .