O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s



Yüklə 5,47 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə97/275
tarix16.12.2023
ölçüsü5,47 Mb.
#181108
1   ...   93   94   95   96   97   98   99   100   ...   275
N.A. Muslimov, Sh.S. Sharipov, mehnat talimi oqitish metodikasi kasb tanlashga yolash pdf

Birinchi band.
N a m u n a v i y s h a r t n o m a n i n g bu b a n di d a asosiy 
e ' ti bor 5—9 - s i n f o ' qu v c hi la ri ni ng m e h n a t t a ’limi, ijtimoiy-foyda-
li, u n u m l i m e h n a t i n i tashkil qilish masalalariga qaratiladi. Uni 
t o' ldi ri shda o'quvchil arga faqat kor xonal ar emas, balki, m a k t a b
yoki m a k t a b l a r a r o t exni k ijodiy m a r k a z l a r n i n g ishlab chiqar ish 
doirasidagi korxona va t a s hk i lot la r ni ng ehtiyojiga m os kasb va 
ixtisoslikni o ‘rgatishga alohi da e 'ti bor berish zarur.
M a z k u r ba ndd a gi jiddiy a ha mi y at berish z a r u r bo' lgan ik­
kinchi m u h i m masala, bu ijtimoiy-foydali va u n u m l i m eh na t di r.
Bu m a s a l a n i n g m u h i m birinchi tamoyil i s h u n d a n iboratki, o'quv 
rejada ijtimoiy-foydali, u n u m l i m eh n a t g a ajratilgan h a r bir soatda 
biror i shni bajarish yoki mu ay y an tovar ma hs u lo ti n i tayyorlashga 
qaratilishi lozim. B u n i n g u c hun m e h n a t o'qituvchilari korxona 
vakillari bilan birga har qaysi o' quv yilida h a r bir s i n f hisobiga 
ijtimoiy-foydali u n u m l i m e h n a t u c h un n a za r d a tutilgan soatlar 
ha jmini hi soblab chiqishlari, o ' q u v c hi la rn i ng yosh xususiyatlarini 
hisobga olgan holda ish obyektlarini belgilashlari kerak. So'ngra 
h is ob -k i to b m a ’l umot la rini m a k t a b n i n g ishlab c hiqa ris h rejasiga 
kiritish, uni tegishli baza kor xon al ar bilan kelishish, tasdiqlash 
va q a t ’iy bajarish yuzasi dan aniq t adbi rlarni ishlab chiqish zarur. 
A ga r baza korxona ijtimoiy-foydali, u n u m l i m e h n a t u c h u n n a z a r ­
da t utilgan soatlar hajmiga muvofiq ish obyektlariga ega b o ' l ma s a,
boshqa korxonalar, tashki lot lar bilan q o ' s h i m c h a s h a r t n o m a t u-
zishga yoki b os hqa m a k t a bl a r a ro m a r k a z l a r n i n g ishlab chiqar ish 
rejasiga qo' yilishiga ijozat beriladi.
142


Barcha hollarda 
0
‘qu v chil arni ng ijtimoiy-foydali, un umli m e h ­
natini t ashkil etishda ikkinchi tamoyili, s h a r t n o m a majburiyatlari- 
ni bajarish va ishni u n i ng sifatiga q o ‘yiladigan q a t ’iy talablar asosi­
da bajarishga, s huningdek,
0
‘q u v chil arni ng ijtimoiy-foydali, un uml i 
mehnat iga doir boshqa tamoyillarga h a m rioya qilish kerak.
M e hn at va kasbiy t a ’l i mn i a ma l ga o s hir ishda ijtimoiy-foydali
u n u m l i m e h n a t tashki l qi li nad i ga n j oyni t a nl a sh h a m m u hi m di r .
Shuni hisobga olib, baza kor xona bilan s h a r t n o m a t uzi shd a o ‘quv 
ishlab c hiqa ris h m as hg' ul ot la ri u c h u n joy t an l as h masalasini h a m
a ni q hal qilish kerak. Bu joylar: baza korxona, m a k t a bl ar ar o t a ’lim 
mar kazi , k a s b - h u n a r kollejlarining ustaxona, sex, uchastkalari, 
o'quv c hil ar ishlab c hiqa ris h b r ig a da la r in i ng yer uchastkalari, har
bir ixtisoslik t a ’limi b o' yi ch a o' quv sexi yoki ustaxona, nazariy 
t a ’lim va laboratoriya ishlari o ' t kaz is h u c h u n xonalar mavjud 
boshqa joylar bo'lishi m u m k i n . U l a r n i n g h a r birida t a ’l i m n i n g
frontal m et od i ni a ma l g a os hir ish u c h u n yetarli ish o' rinlari t a s h ­
kil qilish lozim, o' quvchi ish lash i kerak.
S h a r t n o m a t u z i s h d a o ' q u v c h i l a r m e h n a t va kasbiy t ay yo r - 
g a r l i g i n i n g m a q b u l v a r i a n t l a r i n i q o i l a s h u c h u n n a za r i y t a i i m
b o ' y i c h a o ' q u v x o n a n i , h a r b i r l a b or a t o r i y a , sex, u s t a x o n a n i z a ­
r u r m i q d o r d a g i a s b o b - u s k u n a l a r , j i h o z l a r k o m pl e kt i , m o s l a m a ­
lar, t e x no l og ik hujjatlar, yer u c h a s t k a s i , t e x n i k a h a m d a b o s h q a
n a r s a l a r bi la n t a ’m i n l a s h i g a h a m e ’t i b or b e ri s h l ozi m.
M e h n a t va kasb t a i i m i n i a m a l g a o s hi ri sh , ijtimoiy foydali, 
u n u m l i m e h n a t n i t as h k i l etish u c h u n i n j e n e r - p e d a g o g va b o s h q a
k a d rl a r bilan t a ’m i n l a s h m a s a l a s i n i s a m a r a l i hal qilish s h a r t n o -
m a da g i b i ri nc hi b a n d n i n g m u h i m t ar ki biy qismi h i so bl a na d i.
S h a r t n o m a d a
o' qu vc hi la rd a 
ular 
o ‘r ganadi gan 
kasbdagi 
texnologik operatsiyalar sikli b o' yi cha tegishli m e h n a t va kasbiy 
k o ' n i k m a h a m d a m a l a k a n i tarkib toptirish i m ko ni n i beradigan 
ishlab chiqarish t o ps hi r iq l ar i ni ng obyektlari to'la aks etishi lozim. 
Ishlab chiqar ish t o ps h i r i g ' i n i n g h a r bir t uri ni bajarish u c h u n
s h a r t n o m a d a materiallar, ya ri mfa bri ka t materi all ari ni o'z vaqtida 
yetkazib berish, j a m l a n a d i g a n b u y u m l a r va boshqa mat eri all arni
tayyorlash na za rd a t uti lmog' i lozim.
S h a r t n o m a d a o ' q u vc h i l a r n i n g ovqatl anishi ni tashkil etish h a m
n a za r d a tutiladi.
S h a r t n o m a n a n i n g bi ri nchi bandiga o ' rgan ad ig an kasbi b o ' ­
yicha attestatsiya va m al a ka razryadi berish h a m d a g u v o h n o m a
143


topshirish masal al ari h a m kiritiladi. S h a r t n o m a d a m a k t a b n i
bitiruvchilar olgan m ak a l a r a / r y a d i darajasi ishga qabul q i li n a d i ­
gan darajaga m os kelish-kelmasligi ko'rsatiladi. Bitirish i m t i h o n -
larini m a z k u r mas a la b o' yi ch a a ma ld ag i n i z o m g a muvofiq kor- 
x o n a l a r n i n g m as 'ul xo di ml ar i. kollej vakillari ishtirokida qabul 
qiladi. B u n i n g u c hu n m a k t a b yoki m a k t a b l a r a r o texni k m a r k az
bo' yi cha ha r yili yanvar o ' y i n i n g b os hi da b az a k or xona bilan birga 
ma xs us b u y r u q c h iq a r i l a d i .

Yüklə 5,47 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   93   94   95   96   97   98   99   100   ...   275




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin