O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s


-rasm. Chok turlari va tikish usullari



Yüklə 5,47 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə93/275
tarix16.12.2023
ölçüsü5,47 Mb.
#181108
1   ...   89   90   91   92   93   94   95   96   ...   275
N.A. Muslimov, Sh.S. Sharipov, mehnat talimi oqitish metodikasi kasb tanlashga yolash pdf

1-rasm. Chok turlari va tikish usullari: 
a
popop chok;
b
-
iroqsimon chok; 
d -
yo'rma chok.
124


yi ri kli gida o' ngi ga chiqariladi. U c h i n c h i va u n d a n keyingi qa- 
viqlarni t u sh i ri sh d a, u l a r n i n g o ' z i da n oldingi qaviq t ug ag a n joy- 
ga igna sanchi ladi . Q a y t m a c h o k n i qaviqlar orasida o c hi q joy 
qol dir ib tiksa h a m bo'ladi.
Suv chok
bir-birga zich j oyl as hga n qa tor qiya qaviql ardan i b o ­
rat b o ‘ladi. Bu c ho k ni c h a p d a n o ‘ngga t o m o n yoki o ' z i da n ol- 
d i n g a qarat ib yo ‘naltirib tikish m u m k i n . Suv c ho k ni tikayotganda 
ip d o i m o bir t o m o n d a ~ c h a p d a yoki o ‘n g da bo' lishi kerak. T i k a ­
y o t g a nd a ip y o' nali shini o ' zgart ir ib bo ' lmaydi , c h u n k i c h o k n i n g
s t r uk tu ra s i buzilib qoladi.
H o z i r d a tekis c h o kl ar j u d a keng t a r q a lg a n usuldir. Ko 'p gi na
ka s h ta l a r shu c h o kl ar bilan tikib bezatiladi. Bu c ho kk a ip k am 
ketadi, rangli iplar bir-biri bilan kirishib chiroyli k o ‘rinishga ega 
bo'ladi. G u l l a r tasviri tabiatdagi gullarga yaqin k o ‘r ini shda tikib 
bezatiladi.
Kashtuchilik sirlarini yoshlarga o'rgatish.
U m u m t a ’l im m a k ­
t a b l a r i n i n g 5 - s i n f o ' qu vc hi la ri u c h u n k a s h t a c h i l i k m a s h g ' u l o t l a r i
olib bor il adi. K a s h t a c h i l i k darsl ari t al abga j avob b era d ig an h o l ­
d a o ' t is h i u c h u n o 'q u vc h il a rg a qu l ay s h a ro i t l a r yaratib b e r i l a ­
di. C h i z m a l a r n i c hizi sh, nusxa k o ' c h i r i s h va yozish, ish qur ol-
l a r in i qo 'y ish u c h u n ish stollari s i n f x o n a s i n i n g qulay joyiga 
j oy la shti ri ladi . S i n f xonasi kasbga t aa ll uq l i h a r xil stend va k o 'r ­
g a z m a l i kashtal ar , g u r u h b u r c h a k l a r i , t e x n i k a xavfsizligi q o i ­
da la ri , k a s h t a c h i l i k tarixi, c h i z m a c h i l i k j ad v a ll ar i va k a s b - h u n a r
t o' g' ri si da gi xalq m a q o l l a r i d a n f oydal anib bezatiladi. Da r s l a r n i
z a m o n a v i y t al ab la r asosida olib b or il ad i, y a ’ni d id ak t ik , p si ­
xologik, m a ’naviy-axloqiy, gigiyenik, t e x n i k t al a bl ar n i darsga 
b og' lab, b ir -b ir i ni t o' ldi ri b o ' t is h ga h a r a k a t qi li nadi . M e h n a t
t a ’l imi d a rs i da c ho k t u r l a r i d a n «Tekis c h o k la r » m av z u s i n i o' tish 
u c h u n shu c h ok c h i z m a s i c h i z i l g a n j a d v a l d a n foydal anib, d os - 
kaga c hi zi la di , o ' q u v c h i l a r n i n g t a s a v v u r l a r i d a yaxshi saqlashlari
u c h u n tiki lgan b u y u m d a n n a m u n a ko'rsatib, ko'z o ' ng i la r id a
t iki b ko' rsat il adi, s h u n i n g d e k , o ' z l a r i n i n g must aq i l t iki shla-
rini, r a ng t a n l a s h l a r i n i kuzati b, k a m c h i l i k l a r i t uzat il adi. Test 
savollari t u zi lg an k a r t o c h k a l a r d a n foydal anib, g u r u h d a g i l a r ik- 
kiga b o' l in ib , o ' z a r o savol-javob t a r i qa si d a o ' ti l g a n m a v z u l a r n i
eslab, t ak r or la b , m u s t a h k a m l a b bor il adi. Yaxshi ishtirok etgan 
o ' q u v c h i l a r n i b a h o l a r bilan r a g' ba t la nt ir ib , qol gan o ' q u v ch i l a rn i
h a m s h u la r q a t o r i d a n o ' r i n olishlari k e ra k l ig i n i t a ’ki dlab d ars ni
125


olib b or is h yaxshi nati jal arni beradi. Uyga t o ps h i r i q qilib: «Tekis 
ch ok la r» m a vz u s i ni o ‘qib, t u sh u n i b , shu m a v z u b o ' y i c h a g a z l a ­
m a p arc ha si ga b i ro n gul e l e me nt i ni tikib kelishni, g u l n i k a s h t a -
l ar da t ik il is hi ni o ‘ylab, t opib kelishlari t opshi ril adi . M e h n a t
t a ’l imi m a s h g ‘u lotl ar ini olib b o r i s h da f an l ar ar o b o g ‘l a n i s h l a r
h aq id a h a m fikr bildiriladi. M a s a l a n , ge ome t ri ya fani ga as os-
lanib, u c h b u r c h a k , olti bu rc ha k, t o ' r t b u r c h a k s h a k l l a r i d a n t u -
z il gan n a q s h l a r n i b o ‘laklarga b o ‘lib c h i z i s h d a m a t e m a t i k a g a
b o g ‘liqligini, t a b i a t d a n o l in g an gullar, barg va c h o k l a r esa t a-
biat bi lan b o g ‘liqligini, qushlar , tovus, k a m a l a k , kiyik, x o ‘roz 
va s h u n g a o ‘x sh ash h a y v o n l a r n i n g t as vi ri ni t u sh i r i b t iki sh esa 
zoologiya fani bilan bog' l iql igi ni ko' rsat adi. B u n d a n t as h q a r i t a - 
b iat da gi r a n g l a r t o ‘g' r isi da t u s h u n c h a beriladi, c h u n k i b u g a z ­
l a m a va ip t a n l a s h d a kerak b o ‘ladi.
A m a l i y m a s h g ‘ulotlarni bajarishda ko 'pr oq tikish texnikasi, 
gigiyenik va t ex ni k talablarga rioya qilishni kuzati b borish kerak. 
Masal an: tikish u c h un ish joyi q ul aymi, y or ug ‘lik qaysi t o m o n ­
d a n t u s h m o q d a , kashta bilan tikuv oralig'i m e ’y or ida mi, buk- 
c h a y m a s d a n t o ‘g ‘ri o ' t ir ib d imi , bu n a r s a l a r n i n g h a m m a s i kishi 
o r g a ni z m i ga — k o ‘z, gavda tuzilishiga salbiy t a ’sirini t u sh u nt i ri b
o ‘tiladi.
T e x n i k a xavfsizligi q oi da la ri da : d a z m o l d a n f o yd al a ni sh q oi - 
d a l a r i n i , i gn a va q a y c h i d a n foydal anib, qayerda s a q l a n i s h i n i
t a k r o rl ab , h a y o t d a n m i s ol l a r keltirib t u s h u n t i r i l a d i va o ' q u v c h i ­
lar u l a r n i y o d d a t ut is hl ari kerakligi aytib o ‘tiladi. C h i z m a c h i l i k
d a rs i d a c h i z g a n n a q s h n i a m a l i y m a s h g ‘ulot d a rs i da b e m a l o l
o ' t i r i b tikadil ar. H a r bi r o ' q u v c h i n i n g a m a l d a d a r s n i q a n d a y
o ‘z la sh ti ri b b o ray o tg an li gi k u z a t i b b or il ad i , yo‘l q o ‘yi la yotga n 
k a m c h i l i k l a r i n i t u za t i b boril adi. O ' q u v c h i l a r t i k a y o tg a n k a s h t a -
l a r i n i n g or qa va y uz a q i s m i n i t e ks hi ri li b b a h o l a n a d i l a r . T i k i l ­
g a n k a s h t a n i n g or qa qi smi h a m t oza bo ' l is hi kerak. C h a q q o n ,
c h e v a r o ‘quvchi q i z l a r n i n g ishi b o s h q a qi zlarga n a m u n a qilib 
k o ‘rsatiladi.
O' qu vc hi qizlarga faqat kashta tikish sirlarini o ‘rgatish b i ­
lan che gar al ani b q o l m a s d a n , balki u y - ro ‘zg‘or ishlariga kerakli 
b o ‘ladigan narsa, ki yimlar ni b e z as hn i h a m o ‘rgatib borish kerak. 
Ma sal an: h a r xil g a zl ama p a r c ha l ar i da n foydalanib applikatsiya 
tikish. Applikatsiya h a r xil shakl va be z a k l a r da n iborat b o ‘lib, uni
k i y im -k e c h a k l a r n i va r o ‘zg' or b u y u m l a r i n i b e zas h u c h u n gazla-
12.6


m a , c h a r m p a r c h a l a r i d a n tekis chok, petlya chok, p o p o p cho kla r 
bilan yoki t u g m a , m u n c h o q bilan h a m tikib qo' yilishi m u m k i n .
Yirti lgan, kuyib t eshi lgan j oylar ni appl ika ts iyad a n foydalanib, har
xil s ha kl da b ez ak berib y a m a s h h a m m u m k i n . S h u n i n g u c h u n 
o ' quvchi qizlar o ' z qo'llari bi lan qalin g a z l a m a qol diql ar idan, eski, 
lekin hali m u s t a h k a m bo' lgan q a li n r o q g a z l a m a b o' l ak l ar ida n 
turli xil o s h x o n a va ro' zg' or b u y u m l a r i n i tikishlari orqali ul arda 
badii y did s h ak ll a ni sh i bilan birga iqtisodiy tarbiya h a m berib 
boriladi. G a z l a m a p a rc h a l a r i d a n yostiq u c h u n jild, c h o y na k po ' sh ,
c h o y n a k u c h u n taglik tikish, g a z et a - j u rn a l la r ni , uy hujjatlarini, 
qaychi, t ar oq, r u c h k a , q a la m, lineyka kabi n a rs a la rn i yosh bolalar 
qo'li yetma ydi ga n b a l a n d r o q devor yuzasiga osib qo' yish u c h u n 
h a r xil katt ali kdagi x a lt a ch a la rn i tikib, bezashl ar i s hular j u m l a -
siga kiradi.
N o a n ’aviy dars o' t ish us ul la ri da n foydalanib, o' qu vc hi la rni
kasbga havas va qi ziqishlarini oshiri sh, o ' t il g an m av z ul ar n i m us - 
t a h k a m l a s h va yaxshi t u s h u n c h a hosil qil ish lari uc hu n , tasav- 
vurlarini kengaytirish va ka shta da gi yangi li kl ar bilan t ani shib 
b o r is h la ri n i k o' zda tutib ish rejaga quyidagi m a vz u l ar n i kiritish 
m u m k i n :
— gi lam to' qish korxonasi ga sayohat va t as h ab b u s ko r i shchilar 
bilan s u h b at la r uyushtirish;
— tarixiy muzeyga sayohat (kasbga taalluqli na rs al ar ni ko'rish);
— yangi k e l i n c h a k sepini ko'rish ( k as ht al ar ni ko'rish);
— na vro'zga b a g' i s h l a n g a n ko' ri k- ta nl ov n a m u n a s i n i ko'rish 
( h ar xil kashta n a m u n a l a r i n i ko'rish);
— 8 - m a r t g a b a g ' is h l a n g a n ko'rik n a m u n a s i n i ko'rish: o n a x o n -
lar bilan s u h ba t (kasht a t ur la ri ni tikish haqida);
— m a h a l l a l a r n i n g chi qi shl ar in i ko' rish (kasht a n a mu na l ar i n i ) .
O ' q u v c h i l a r shu m av z u l a r b o' yi ch a u y us hti ril gan sayohat va
s uhbatl ari h a q id a o' z t aa ss uro tl ar in i referatga yozib, o'zlariga 
yo qq an b e z a k l a r d a n n a m u n a l a r c hizi b keladilar. Referatlar bir- 
biriga t a q qo s la n ib b ah ol an ad i.

Yüklə 5,47 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   89   90   91   92   93   94   95   96   ...   275




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin