O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

M u stah k am lash uchun savollar:
1. Ekskursiya darsl ari ni a ma lg a o s h i r i s h n i n g o ‘ziga xos xu- 
susiyatlari n i m a l a r d a ko' rinadi?
2. O' q u v c h i l a r korxonal arga o ' t k a zi l g an ekskursiya j a ra yon i da
n i m a l a r bilan t an i sha di lar ?
3. Ekskur si yalar d a r s d a n t ashqar i m as h g ' u l o tl a r d a qa nda y 
o ' r in t utadi?
207

---

4. Ekskursi yalar q a nd a y b os qic hl arda tashki l etiladi?
5. Ekskursi yalarni o ' tkaz is h m et o di ka s in i izohl ab bering.
6. O' qituvchi ekskursiya u c h u n obyektni q a nd a y tanlavdi?
7. Ekskursiyalar q a nd a y y a ku n la na di ?
4 .6 . M e h n a t ta ’lim i, k a sb ta n la s h g a y o ‘l!a sh d a r s la r id a y a n g i
p e d a g o g ik te x n o lo g iy a la r n i q o ‘lla sh
Reja:
1. Pedagogik t exnol ogiyal arni ng m a z m u n - m o h i y a t i .
2. Z a m o n a v i y p e dagogik texnologiya t urlarini t a ' l i m j a r a y o ­
nida qo' llanishi.
T ayanch iboralar: 
p e dagogik texnologiya, peda gog i k yon- 
dashuv, t a' l im texnologiyasi, keys stadi, baliq skeleti, nilufar guli, 
aqliy h u j u m , b u m e r a n g texnologiyasi, t a r m o q l a r met odi, o'yinli 
texnologiyalar, blits-so'rov.
1. P ed agogik texn ologiyan in g m azm un-m ohiyati. 
M a i u m k i har
q anda y kasbda faoliyat s amaradorli gi va muvafaqqiyatli kasb so- 
h i bl ar ini ng tayyorgarligi, m ah o r a ti , o'z o milkorligini t a k o m i l l a s h ­
tirish ustida n ec hog' li k qu n t va izchillik bilan ishlashiga bog'liq. 
O'qi tuvchi lik kasbida esa o' z bilimdonligi, zukkoligi, kasb m a ­
horati ni t ak omil las ht ir ish ustida u m r bo'yi m u n t a z a m ishl amay 
turib, el a rdoql agan, obr o' -e' tibor li pedagog bo'lish m u m k i n
emas. C h u n k i o'qituvchi j a m i y a t n i n g yosh avlod t a ’l im-t arbi ya - 
siga qo' ygan ijtimoiy b u y u r t m a s i n i n g asosiy ijrochisidir. Res pub-
l ika mi z Prezidenti l.A. K a r i m o v hozirgi pa ytda o' qi tuvchi lar ol- 
diga davlat va j a mi ya t qo ' yga n talablarni quyi dagi cha bayon qilib 
berdi:
«Tarbiyachi-ustoz bo' lish u c h u n b o s h q a l a r n i n g aql-idrokini 
o'stirish, m a ’rifat ziyosidan b a h r a m a n d qilish, haqiqiy f uqar o etib 
yetishtirish u c h u n eng avvalo, t a r bi ya ch in ing o'zi a y n a n sh un da y 
yuksak talablarga j avob berishi, a n a s hu n d a y b u v u k fazilatlarga 
ega bo'lishi kerak».
O'qi tuvchi lar ga axborot va peda go gi k texnologiyalar asosida 
yangi shakl va m a z m u n d a g i kasbiy m al aka berish ishi s h u n c h a -
lar keng qamrovli, ko' p qirrali, katta ko' l aml ar ga ega bo'lgan j a-
rayondir.
20 S

---

Oliy t a ’lim uzluksiz t a ’lim t i z i m i n i n g a lo h id a bosqichi sifatida 
o ' z oldiga yuqori mal akal i mu ta xa ssi sl ar tayyorlash m aq s a d i n i
q o ‘yadi, bu o ‘quv m as k a n l a r i o' quvchil ari c h u q u r u m u m i l m i y
bi li ml arg a va faoliyatning t a n l a b o l i ng a n sohasi da z a r u r kasbiy 
k o ' n i k m a l a r g a ega bo' ladilar, i lmiy va i lmi v- pe dagogi k kadrl ar 
t ayyorlash h a m ushbu t a ’lim bosqichi doirasiga kiradi. Bilish va 
voqeli kni qayta o ‘z l as ht ir is hn i ng qudr at li vositalarini olgan hol da 
m a x s u s fanlar as osl ari ni ng m u s t a h k a m b i l i m l a r i d a n foydalanib- 
g in a q o l m a s d a n , ishlab c h iq a r i s h ni tashki l etish, ijtimoiy a ma l i -
yotni rivojlantirish, t o m m a ’n o d a m o d d i v va m a ’naviy m ad a n i ya t -
ni o' z ijodiy m ah s ul ot la ri bilan boyitish i mkoni yat iga ega bo'ladi.
O ' zb e ki st on t araqqiyot ida x a l qn i ng boy m a ’naviy salohiyati va 
u m u m i n s o n i y qadriyatlariga h a m d a hozirgi z a m o n madani yat i,
iqtisodiyoti, ilmi, t exnikasi va t exnol ogiyas ining so'nggi yut uq l a-
riga aso sl an ga n m u k a m m a l t a ’lim t iz im in i b a r p o etish dol zar b 
a h a mi y at g a ega.
Ka dr la r tayyorlash milliy d a s t u r i d a ilg'or pedagogik texnologi- 
yalarni o'zlasht irish va a ma liyot ga j ori y qilish zarurligi ko' p kar- 
ra t akr or la na di. Ped a go gik t ex no lo gi ya la rn i ng o'zi n i m a va 
11 
a n ’anaviy t a ’lim m e t o d l a r i d a n n i ma s i bilan farqlanadi?
Hozirgi k u n d a pe dagogik adabiyot, t a ’lim m u a m m o l a r i g a oid 
m a ’ruzalar, rasmiy hujjatlarda «yangi peda gogi k texnologiya», 
«ilg'or pedagogik texnologiya», «zamonaviy pedagogik t e x n o l o ­
giya» iboralari keng q o ' l l a n m o q d a . «Pedagogik texnologiya bu 
b u t u n o'qitish va b i li ml a rn i o' zlasht irish j a r a y on id a o' z oldiga 
t a ' l i m sifati va s a ma r ad or li gi ni o sh ir ish vazifasini qo' yuvchi
t e x n i k h a m d a shaxs resurslari va u l a r n i n g o ' za ro aloqasini h i ­
sobga olgan holda, b i li m l a r m a z m u n i n i ishlab chiqish, qo' llash 
va be lgi las hni ng t izimli uslubidir». Bu t a ’rifdagi asosiy t u s h u n c h a
«tizimli uslub» ekanligi ravshan, qol gan b a rc h a so'zlar pe dagogik 
t e xn ol ogiya ni ng t izimi sifatidagi tarkibiy e le ment lar ini ifodalay- 
di. Ayni tizimli y onda shuv p e d ag og ik texnol ogiyani ng o' qitishda 
b os hq a y on da shu v l ar dan farqlovchi asosiy belgi hisoblanadi. 
T a ’l im maqsadl ari, u n i n g m a z m u n i , o'qitish va t a ’lim berish us- 
lublari, nazorat va natijalarni b a h o la s hn i o ' zaro aloqa va bir-biri 
bi lan bog'liqlikda l o yi ha la s hda n iborat. M a sa l a n, axborot ni eslab 
qolishga yo' naltirilgan, t a ’lim o l uv ch i ni ng bo'lajak faoliyati esa 
m u a y y a n ishlarni bajarish yoki t ashkiliv b o s h qa ru v va qarorlarni 
qabul qilish bilan bog'Iiq bo'ladi.
209

---

Pedagogik adabiyotlarda pedagogik t exnol ogiyani ng t a ’riflari 
(V. B e s p a l k o , N . N . A z i z x o d j a y e v a , V. G u z e y e v , V. S l a s t e n i n ,
I. Volkov, 0 \ K . To li po v, N . S . S a y d a x m e d o v , M.V. K l a r i n ,
1. L e r n e r va b o s h q a l a r ) h a m k e lt ir i la d i, a m m o u l a r n i n g b i r o n -
t asi Y U N E S K O t a ’rifi darajasiga ko‘tarila ol ma ga n. Aytib o'til- 
gan o l im la r orasida pedagogik texnologiya t o ‘g ‘risidagi axborot- 
ni M D H m a m la k at la r i, j u m l a d a n , 0 ‘zbe kis to nd a t arqalishida 
V. Bespalko va M.V. K l a r i n l a r n i n g t a ’siri kuc hl ir oq , M. V K l a r i n -
n i ng pedag og i ka da gi texnologik y o n d a s hu vi n i ng tarkibiy tuzilishi 
va m a z m u n i to' g' risida b i r m u n c h a t o' lar oq m a ’l u mo t la r berilgan.
Pedagogik faoliyatda b a ’zida «pedagogik texnologiya» t u s h u n -
chasi bilan foydali bo' lsada, avval o' zlashtirilgan va texnologik 
q u r i l m a g a n o'qitish uslublari ataladi. Aslini ol ganda, pedagogik 
t exnologiya bu o'qitishga o'ziga xos bo' lgan yangicha ( i n n o -
vatsiya) yondashuvdir. U pedagogikadagi ijtimoiy m uh a n d i s l i k
t a f a k k u r i n i n g ifodalanishi, t ex n ok ra ti k ilmiy o n g n i n g p e da g o -
gika sohasiga ko' chirilgan tasviri, t a ’lim j a r a y o n i n i n g mu ay y an
s ta nda rtl as huvi hisoblanadi.
Pedagogik 
texnologiya 
uslublari 
(o' zi ni ng 
bosh l ang 'i ch
ma' nos ida ) dastlab o' qi ti sh n i ng h a ra k at in i n a m u n a v i y vazi- 
vatidagi (bel gi langan qoida bo' yicha) o' zlashtirish talab e t i l a d i - 
gan m a h s u l d o r (reproduktiv) darajasi u c h u n ishlab chiqilgandi. 
Repr od uk ti v t a ’lim h a r qa n da y t a ’l i m n i n g z a r u r tarkibiy qismi 
hi sobl anadi, u insoniyat j a m g ' a r g a n tajribani a ni q o' quv fani 
doirasida o' zlasht irish bilan bog'liq. T a ’lim ol uvchi larda bilim va 
k o ' n i k m a l a r n i n g m a ’l um poydevori hosil q i l i n g an i d an kevingi- 
na, t a ’l i m n i n g natijali produkti v va ijodiy yonda shi sh uslublariga 
o'tish m u m k i n .
S a n o a t da «yuksak texnologiyalar» iborasi bor. Ular, od a td a , 
j u d a m u r a k k a b bo' ladi, katta s ar moy a la r s arf la ni sh in i talab qila­
di. F a n n i n g so'nggi yut uqlariga asoslanadi. X o d i m l a r d a n maxsus 
t ayyorgarl ikni talab qiladi. Sh u nd a y b o l s a d a , ular m a h s u l o t n i n g
yuqori sifati va r aqo ba tbar dos hli gi ni, pirovard natijada salmoqli 
foydani t a ’minlaydi. Pe dagogik texnologiyani o' qitishdagi «yuk­
sak» uslubiyat qatoriga kiritish m u m k i n , a m m o u n i n g joriy qilini- 
shi katta sarf-xarajatlarni talab qilmaydi. T a’lim sifatining kaliti 
pirovard o qi bat da alohi da o' quv yurti va a n i q o ‘qituvchi deydigan 
bo'lsak, peda go gi k t exnol ogiyani o' zlasht irish a sos an pe da gog-
l arni o' qi ti shni tal ab qiladi. Peda go gi ka da o ' q u v c hi la rn i ng t a ’lim
210

---

j ar ay on i da gi faolligini oshir ishga qarat il gan bir n e c h a o'qitish u su l­
lari ishlab chiqilgan: m u a m o l i o'qitish, ish faoliyatini ifodalovchi 
o' yi nla r, roll ar bajarish, mavzul i o'qitish va hokazo. A m m o ul ar 
u zluks iz t a ’l im t i z i m i d a keng qo'l lani ladi, deb bo' lmaydi . B i zn in g 
f ik r i m i z c h a , b u n i n g sababi h a r bir m as h g ' u l o tl a r g a tayyorgarlik 
p e d a g og i k i z l an is h ni ko' zda tutishi, y u k s a k kasbiy m a h o r a t n i ,
ijodiy y o n d a sh u v va ko' p vaqt s arf la sh n i tal ab qi lishida bo'Isa k e ­
rak. O d a t d a h a r bir b u n d a y m as h g' u l ot ssenariysi o'ziga xos xu- 
susiyatiga ega va betakrordir. T u b d a n farq qiluvchi t a ’lim t url ari ni
ko'rib c h iq a mi z: og ' za ki -k o 'r ga zma li , t exn o l og i k va i z l a nu v ch a n-
ijodiy. Og ' z a ki - k o' r g a z m a li (illyustrativ) y o nd a sh u v bu a n ’anaviy 
bo' lib va a so s an o' qi tu v ch i ni ng axborot berishi, o ' q u v c hi la rn i ng
b i l i m n i qabul qilishi, to' plashi va xotirasida saqlashi bilan belgi- 
lanadi.
M a ' l u m o t
berish 
t iz imi da t ayyor b i li m l a rn i
«o'qituvchi 
o'quvchilarga», bu bi li ml arga u l ar n i n g ehtiyoji va faollik darajasi 
bilan b og' liq b o ' l m a g a n holda, bevosita berish m u m k i n bo' lgan 
i m k o n i y a t d a n kelib chiqadi. S hu nga ko' ra o ' q i tu vc h in in g asosiy 
vazifasi z a r ur iy a xb o ro t ni m a ’l um qilish va u n i xot ir ada m u s t a h ­
k a m l a s h usti da ishlashdir.
B un d a y o 'quv j a r a y on id a o' quv f a n i n i n g s oatl ar miqdor i, l a b o ­
ratoriya va a ma l iy m a sh g' u lo tl a r or al ig' ida s oatl ar t aqsi mot i, dars 
o ' tis h joyi q a t ’iy belgilab olinadi.
P ed ag ogi k t ex nol ogiya ni ng o'ziga xos xususiyati s h u n d a n ibo- 
ratki, u n d a o' quv maqs adl ar iga e ri shis hni kafolatlaydigan o'quv 
j ar ayon i l oyihalashtiriladi va a ma lg a oshiri ladi. Texnologik y o n ­
dashuv, e ng avvalo, tasvirlash e mas , balki loyihalasht iril gan nati- 
j a l a rn i a ma l g a os hir ish i m ko n i ni b eruvchi a m a l i y ko' r sat mal i 
t u z i l m a d a o' z ifodasini topadi.
M a q sa d g a yo' naltirilganlik, oraliq natijalarni tashxisli t ekshirib 
borish, t a ’l i m n i alo hi da o'qitish, lavhalarga ajratish kabi usul- 
lar hozirgi k u n g a kelib q ay ta -q ay ta t akr or la sh m u m k i n bo' lgan 
t a ’lim texnologiyasi g'oyasida m u j as s am la n ga n .
U a s o sa n o' z ichiga quyidagi o m i l l a r n i oladi ( b u n d a qisqacha 
m a z m u n i berilgan):
— t a ’l i m d a u m u m i y m a q s a d n i n g qo' yilishi;
— t uzi lga n u m u m i y m a q s a d d a n a ni q m a q s ad g a o'tish;
— o ' q u v c h i l a r n i n g bilim daraj al ari ni dastl abki (tashxisli) b a ­
holash;
211

---

— bajariladigan o ‘quv t ad b i r la rn i ng maj muas i (bu b os qi ch da
o'quvchil ar bilan mul oqot asosida t a ’l imga j oriy t uza ti shl ar kiri- 
tilishi lozim);
— natijani baholash.
O' qu v j ar a yo n i ni p edagogik texnologiya asosida tashki l e ti s h­
ni ng rejalashtirish bosqichida, yetakchi uslubchi -o' qi tuvchi lar
g u r u h i ped ag og ik texnol ogiyani ng q o n u n - q o i d a va tamoyil lari
asosida uslubiy ashyolarni ishlab chiqish paytlarida yuqori roq 
ma la k a talab etiiadi. Loyiha tayyor bo' lgach, o'qituvchi asosan 
t ashkiliy va mas l ah at c hi (ijodiy q o ' s h i m c h a l a r kiritish i m k o n i n i
s aqlagan holda) vazifalarni bajaradi.
Pedagogik texnologiyani t u s h u n i s h n i n g asosiy vo'li a ni q b el ­
gilangan maq sa dl ar ga qaratilganlik, o' quvchi bilan m u n t a z a m
o ' z a ro aloqani o' rnat i sh , pedagogik texnol ogiyani ng falsafiy asosi 
hi sobl anga n o ' q uv c h i n i n g xatti-harakati orqali o'qitishdir. O' z a r o
aloqa p e da go gi k t exnologiya asosini t ashkil qilib, o' quv j ar ay on in i 
to'liq q a m r a b olishi kerak.
O 'z be ki st on 
Re spubl ika sini ng 
« Ka dr la r 
tayyorlash 
m i l ­
liy das tur i» da t a ’l i m n i n g yangi modeli, ya'ni yangi pedagogik 
texnologiya asosida dars m ez o n i n i boyitib borish zarurligi h a ­
qida nqtirib o'tilgan. O ' q u v j a r ay on in i texnologiyalashtirish, dars 
m a z m u n i n i yangi axborot texnologiyalari bilan boyitish, hozirgi 
z a m o n talabidir.
Pe dagogik texnologiya bu o'qituvchi faoliyatini vangilovchi 
o' quv j a r a y o n i n i n g belgilangan m aq s ad va m a z m u n asosida 
l oyihalangan, s h un in g de k , o' quvchi shaxsini s hakll anti ruvchi , 
t a ' l i m d a y a ku ni y natijani kafolatlaydigan om i l l a r yi g' indi sidan 
iboratdir.
Endi m e t o di k a ga kelsak, o' quv j ar a yo ni ni to'g'ri t ashkil etish 
(nazorat q i li s hn in g og' zaki, y ozma, savol-javob, aralash, test va 
hokazo) va o ' t kaz is h borasidagi tavsiyalar yig'indisidir.
Yangi ped a go gi k texnologiya d e g a nd a o'qitish m a qs a d l ar i n i
yo'lga qo' yish, o' quv j a r a yo n i ni tuzish va uni sama rad or li gi ni
o' zida q a m r a b olgan, o' quv j a r a y o n i n i n g to'liq b o s h q a r u v c h a n l i k
g' ovasidan iborat bo' lgan m a z m u n t ushuni ladi .
S h u nd a y qilib, ilgaridan l oyihalashtirilgan t a ’l im-t arbi ya j a ­
r ay on i ni n g pe dagogik texnologiyasi o ' z id a n m e t o d l a r t izimi - 
ni, t a ’l i m n i n g usull ari ni, o' qituvchi va o ' q u v c h i l a r n i n g faoliyat 
к о ' r sat ish i mk oni yat lar i va vositalarini, o ' q uv c h il a r n i n g ijobiy
212

---

shaxsiy sifatlarini rivojlantirish m aq s ad i n i, y a k u n i y natijalarga 
erishish m o h iy a t i n i muja ss amla sht ir adi.