O 'z b e k I s t o n r e s p u b L i k a s I o L iy va o 'r t a m a X s u s

M u stah k am lash uchun savollar:
1. Kasb ta n l a s h d a u m u m iv o 'r ta t a ’lim m uassasasi rah b a rla - 
r in i n g roli n i m a la r d a n iborat?
2. O 'q u v m u as s a s ala rid a kasb ta n la s h g a y o 'lla s h n in g q a nday
s hakl va m e to d la r in i bilasiz?
3. K asb ta n la s h g a yo'Ilash b o 'y ic h a q a n d a y m e to d ik ishlarni 
ta s h k il qilish m u m k i n ?
4. Kasb ta n la s h g a yo‘llashda o 'q u v c h ila r bilan ishlash.
5. K asb ta n la s h g a yo‘lla sh d a o t a - o n a l a r b ilan is h la s h n in g a h a ­
m iyat i.
9 .3 . Kasbga yo‘naltirishning tarbiyaviy yo‘nalishi
Reja:
1. K asblar x a rakteristikasi — p ro fe ssio g ra m m a.
2. K asbga y o'naltirish ishlariga q o 'y ila d ig a n talablar. M a k ta b -
lard a tash k ilo tla rg a eksku rsiyalarn i tash kil qilish, o m m a v iy ax- 
b o r o tl a r n i n g a ham iy ati.
T ayanch iboralar: 
kasb xarak teristik asi, p ro fe ssio g ra m m a, b o- 
z or iqtisodiyoti, m e h n a t n in g tu ri, qo'l m e h n a ti, m exanizatsiy a- 
lashtirilg a n , a v to m a tla sh tirilg a n m e h n a t, m e h n a t p red m e ti va 
m a h s u lo ti, m e h n a t tartibi, sh a x sn in g irodaviy kasbiy o'sish is- 
tiqbollari, t u rd o s h kasblar.
359

---

1. Kasb xorakteristikasi
—
professiogramma.
T o‘g ‘ri kasb tan la sh m e h n a t n i n g m a z m u n i, x a ra k te rin i iloji 
b orich a ko 'p ro q bilishni h a m d a b o ‘lg‘usi m e h n a t faolivati j a r a -
yonidagi m u n o sa b a tla r xususida iloji b orich a t o 'la r o q m a ’lu m o tga 
ega b o ‘lishni taq a z o etadi. 0 ‘quv m a s h g ‘ulotlari, sin fd a n t a s h q a ­
ri olib b o rila dig a n turli ish fo rm alari, ijtimoiy foydali, ishlab 
c h iqarish m eh n a ti, m utaxassislar bilan b o ‘ladigan u ch ra sh u v va 
suhb atlar, ad abiyotlarni m ustaqil ravishda o 'rg an ish va bo sh qa 
shu singari tadbirlar kasb to 'g 'risida tegishli bilim ga ega bo' 1 ish 
m an b a id ir.
K asb to'g'risidagi eng m u h im m a n b a la r d a n biri professio- 
g r a m m a hisoblanadi. Profe ssio g ra m m a - kasbga berilgan xarak- 
teristik a bo'lib, o 's h a kasb o d a m n i n g shaxsiy fazilatlari: aqliy, 
psixologik, jism o niy va bo shq a fazilatlariga q o 'y ila d ig an asosiy 
tala b la rni o'z ichiga oladi.
B a rc h a p ro fe ssio g ra m m ala r t a x m i n a n q uyidagicha sxem a a s o ­
sida tuziladi:
• k a sb n in g nom i;
• k a sb n in g b ozor iqtisodiyoti sharoitidagi a h a m iy ati va o 'rn i;
» m e h n a t n in g turi: qo'l m e h n a ti, m exanizatsiy alashtirilg an,
a v to m a tla sh tirilg a n m eh n a t;
® m e h n a t predm eti va m ah su lo ti;
• ish bajarish u c h u n z a r u r b o 'lg an bilim va m ah o ra t;
» ish sharoitlari, ish joyi;
» m e h n a t tartibi (sm enalilik, bir xillik va shu kabilar) va d a m
olish tartibi;
• k a s b n in g sog'liqqa to 'g 'ri kelmasligi haq id a tibbiy xulosa;
® s h a x sn in g irodaviv. ish c h a n lik va b oshqa fazilatlariga q o 'y i ­
ladigan talablar;
• k asb n in g shaxsga: u n in g u m u m iy m ad a n iy at d a ra jas in in g
sh a k lla n is h ig a , aqliy q o b iliy atlarin in g rivojlanishiga, xarakteriga 
va shu kabi sifatlariga k o 'rsa ta d ig a n t a ’siri;
• kasb o'rgan ish yo'llari, t a ’lim m u a s s a s a la rin in g xarakteristi- 
kasi va ularga kirish shartlari;
• kasbiy o'sish istiqbollari;
• tu rd o s h kasblar.
H a r bir o 's m i r o 'z m e h n a t yo'li q a n d a y b o s h la n is h i to'g'risida 
o 'y la r e k an , o'zi u c h u n m o'ljallan ay o tg an k a s b n in g profes- 
sio g ra m m a s in i tuzib chiqishi foydali bo'ladi. B u n d a y ish unga
?60

---

o ‘z in in g bo'lajak kasbi to 'g 'ris id a ko ‘p ro q n a rs a la rn i bilib olish, 
o 's h a kasbga o ‘z in in g kasb j i h a t i d a n qay d a ra ja d a m o s kelishini 
b a h o la s h im k o n in i beradi. P ro fe s s io g ra m m a tuzish siz o 'z in g iz d a
sh a k lla n tiris h n i yoki riv o jla n tirish n i z a r u r deb hisoblayotgan 
kasb jih a ti d a n m u h i m sifatlarn i belgilab olishga yo rd am beradi 
(ular professional rejaga asos qilib o lin m o g 'i kerak). P rofe ssio­
g r a m m a tu zay o tgan v a q tda «K asb lar olam i» e nsiklope diya sid a n
o lin g a n m a q o la la r d a n , h a r xil s o ‘ro v n o m a n a s h rla rid a n foydala­
n ish m u m k i n . A m a liy x a ra k terg a oid b a ’zi m a ’lu m o tla r n i b u y u rt- 
m a c h i ko rx o na m utaxassislari b ilan yoki kasbiy m a s la h a tc h i bilan 
o 'tk a z ila d ig a n s u h b a tla rd a n olish m u m k in .
M a sa la n : « S t a n o k la r va a v to m a t lin i y a l a r i n i n g sozlovchisi», 
s o z lo v c h ilik kasbi e n g y a n g i va istiqbolli k a s b la r d a n b irid ir. U 
s a n o a t d a m u r a k k a b a v to m a t va y a rim a v to m a t u s k u n a l a r bilan 
b ir va q td a p ay d o b o 'ld i. A v t o m a t la s h t ir il g a n ish la b c h iq a r is h
s h a r o itid a bu k a s b n in g a h a m i y a t i d o im iy ravishda o r tib b o r- 
m o q d a .
S o z lo vch in ing ishlab c h iq a ris h d a g i asosiy vazifasi s ta n o k la rn i 
va a v to m a t lin iyala rini m a ’lu m bir tu rdagi m a h s u lo tla rg a ishlov 
b erish ga tayyo rlash d a n iboratdir. Sozlovchi detallarga sinov tari- 
qasida ishlov berish ta d b ir in i a m a lg a o sh ira d i, a s b o b -u s k u n a la r -
n in g ishini kuzatib boradi. Berilgan o 'l c h a m la r d a n q a n d a y d ir 
c h e k in is h n i sezganda sozlovchi m a s h i n a n in g qayeri b u zilg an ligi- 
ni aniqlaydi h a m d a o 'z b ilim i, m a h o ra ti va m ala k ala rig a taya n g a n
ho lda k a m c h ilik la r n i yo'qotib, m a s h i n a n i tu za tad i. S h u n in g d e k , 
u turli xildagi rem o n t ish la rid a , u s k u n a la r n i sinash tad b irla rid a
q a tn a s h a d i, h a r xil tipdagi s ta n o k la rn i, kontrol a v to m a tla rn i, av­
to m a t lin iy a la rin in g t r a n s p o r t q u r il m a l a r i n i sozlab beradi. ro b o t- 
larn i sozlaydi. S ta n o k la rn i sozlash bilan bog'Iiq bo'lgan tegishli 
h iso b -k ito b ishlarini bajaradi.
S ta n o k la r va a v to m a t l in iy a la rin in g sozlovchisi y u k s a k d a r a ­
j a d a tex n ik bilim ga va yaxshi xotiraga ega bo'lishi kerak.
T u r li- tu m a n tex n ik v a z ifala rn i hal qilish z a ru riy a ti bilan 
b o g ‘liq b o'lg an ishlarni b a jarayo tg an sozlovchi u c h u n m an tiq iy
ji h a t d a n to'g'ri o 'y lash va ijodiy fikrlash g'oyat m u h i m a h a m i -
yatga egadir. U s k u n a la rd a g i b u z u q lik
ko'zga yaqqol ko 'rin ib
tu rm a slig i sababli o d a td a k u z a tu v c h a n li k va hushyorlik b ila n ish 
y u rita d ig a n sozlovchilar o 'z ish id a ijobiy natijalarga erishish lari 
m u m k i n . S h u n in g d e k , o g 'i r vaziyatlar vujudga kelib q o lg an d a
361

---

sabr-toqatli bo'lish, p uxta ishlash va o'zin i yo‘qotib q o ‘ym aslik 
ham m u h im d ir.
Sozlovchilar m a s h in a s o /lik , oziq-ovqat, t o ‘q im a c h ilik sanoati 
korxo n alarida va boshqa sh u n g a o 'xshash jovla rda m e h n a t q ila ­
dilar.
Bu kasbni k a s b -h u n a r kollejlarida o 'rg a n is h m u m k i n . Bu so- 
hada b ilim olishni esa m a sh in a so z lik kasblari boyicha oliy t a ’lim 
m uassa sala rida davom ettirish m u m k in .
M a s h in a va u s k u n a la rn i sozlovchi, d a s tu r bilan b o s h q a ri- 
ladigan s ta n o k la rn in g o peratori, te x n ik -m e x a n ik kasblari tu rd o sh
kasblar h isoblanadi.