O zbek iston respublikasi oliy va 0 ‘rta maxs*js ta’lim vazirligi o rta m a X su s, kasb-hunar ta’lim I markazi


sikloid  toifasiga xos  ( t e z qo*zg‘a l u v c h i, h i s - t u y g kusi o ‘ta b a r q a r o r ) , ikkinchisi  e s a s h i z o i d



Yüklə 6,64 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə29/184
tarix05.10.2023
ölçüsü6,64 Mb.
#152484
1   ...   25   26   27   28   29   30   31   32   ...   184
14-PSIXOLOGIY-E-.G-Goziyev-2011-Darslik

sikloid 
toifasiga xos 
( t e z qo*zg‘a l u v c h i, h i s - t u y g kusi o ‘ta b a r q a r o r ) , ikkinchisi 
e s a
s h i z o i d
t o i f a s i g a ( o d a m o v i , m u n o s a b a t g a q i y i n
k ir i s h u v c h i , h i s - tu y g ‘usi c h e k la n g a n ) xos o d a m l a r e k a n -
ligini a y ta d i. Bu t a x m i n i n i u shaxs rivojlanishi d avriga 
k o ‘c h i r i s h g a h a r a k a t q i l a d i , n a tija d a o ‘s m i r l a r d a sikloid 
x u su s iy a tla ri ( o ‘ta q o kz g ‘a lu v c h a n lik , tajo v u zk o rlik , a ffek ­
tiv ta b ia tlilik , ilk o ‘s p i r i n l a r d a esa shizoidlik xususiyatlari) 
b o ‘la d i, d e y a x u lo s a c h i q a r a d i . L ekin i n s o n d a b io logik 
s h a r t l a n g a n sifatlar h a m i s h a yetakchi va hal qiluvchi o ‘rin 
70


t u t a o lm a y d i, c h u n k i s h a x s n i n g i n d i v id u a l- t ip o l o g i k x u s u - 
siyatlari h a m m a v aq t b ir-b irig a a y n a n m o s t u s h m a y d i .
B i o g e n e ti k n a z a r i y a n a m o y a n d a l a r i d a n a m e r i k a l i k
p s i x o l o g la r A . G e z e l l v a S .X o il t a r a q q i y o t n i n g b io l o g ik
m o d e li asosida t a x m i n i y ish k o ‘ra d ila r va b u j a r a y o n d a
m u v o z a n a t , in tegra tsiya, y a n g ila n is h sikllari o ‘z a r o o ‘rin 
a l m a s h i n ib tu ra d i, d e g a n x u lo sag a keladilar.
Psixologiya tarixida Z i g m u n d F re y d n in g s h a x s t a lq in id a
b io l o g iz m n i n g e n g y a q q o l k o ‘rinishi o ‘z i fo d a s in i t o p g a n .
U n i n g t a 'l i m o t i g a b i n o a n , s h a x sn in g b a r c h a x a t t i - h a r a -
katlari (x u lq i) o n g s iz b i o l o g i k m a y l l a r y o k i i n s t i n k t l a r
b i l a n s h a r t l a n g a n , a y n i q s a b i r i n c h i n a v b a t d a , u j i n s i y
m a y l i g a ( l i b i d o g a ) b o g ‘l i q d i r . B i r o q b u n g a o ‘x s h a s h
biolo g iz ato rlik o m illari h a m m a v aq t in so n x u l q i n i belg ilo v - 
c h i b i r d a n b i r m c z o n y o k i b e t a k r o r tu rtk i r o l i n i b a ja ra d i 
d e y a o lm aym iz.

B io g en etik n a z a r i y a n i n g q a r a m a - q a r s h i k o ‘rin is h i — 
bu aksil qutbga joylashgan sotsiogenetik nazariya hisoblanadi. 
S o tsio g e n e tik y o n d a s h is h g a b i n o a n , sh a x s d a r o ‘y b e r a d i g a n
o ‘zg a ris h la r j a m i y a t n i n g tu zilish i, ij tim o iy la s h u v us u llari, 
u n i q u r s h a b t u r g a n o d a m l a r b i l a n o ‘z a r o m u n o s a b a t i
v o sita la rid a n kelib c h i q q a n h o l d a tu s h u n tir ila d i.i Ijtim o iy - 
l a s h u v n a z a r i y a s i g a k o ' r a , i n s o n b i o l o g i k t u r s i f a t i d a
t u g ‘ilib, h a y o t n i n g i jtim o iy s h a r t- s h a r o i t l a r i n i n g b e v o s ita
t a ’siri o s tid a shaxsga a y l a n a d i .l
G 'a r b i y Y e v r o p a n i n g m u h i m n a z a r i y a l a r i d a n b iri — 
b u r o lla r n a z a riy a sid ir. U s h b u n a z a r i y a n i n g m o h i y a t i g a
k o ‘ra, j a m i y a t o ‘z in i n g h a r b i r a ’zosiga s t a t u s ( h a q - h u q u q )
d e b n o m l a n g a n x a t t i - h a r a k a t (x u lq )n in g b a r q a r o r usullari—
m a jm u y in i ta k lif qiladi. I n s o n ijtim oiy m u h i t d a bajarishi 
s h a r t b o l g a n m axsus ro llari sh a x sn in g x u l q - a t v o r x u s u - 
siy atid a, o ‘zga la r b ila n m u n o s a b a t , m u l o q o t o 'r n a t i s h i d a
sezilarli iz q o ld irad i.
A Q S H d a keng ta rq a lg a n n a z a riy a la rd a n y a n a biri — bu 
individual tajriba va b ilim la m i m ustaqil egallash nazariyasidir. 
M a z k u r nazariyaga b i n o a n sh ax sn in g h ay o ti v a u n i n g v o q e -
likka nisbatan m u n o s a b a t i k o ‘p in c h a k o ‘n i k m a l a r n i egallash 
va b ilim la rn i o ‘z ! a s h t ir i s h n i n g s a m a r a s i, q o ‘z g ‘a t u v c h i n i


u z l u k s i z ravishda m u s t a h k a m l a n i b b o ris h n in g m a h s u li d ir
( E . T o r n d a y k , B .S k in n e r v a h o k a z o ).
K . L e v i n t o m o n i d a n tavsiya qilin g a n „fazoviy z a ru ra t 
m a y d o n i “ nazariyasi psixologiya fani u c h u n o ‘z d av rid a
m u h i m a h a m iy a t kasb etadi. K .L evinning nazariyasiga k o 'ra , 
i n d i v i d n i n g xulqi, x a t t i- h a r a k a t i, psixologik k u c h vazifasini 
o ‘t o v c h i ishtiyoq m a q s a d l a r b ilan b o s h q a r ib turiladi va u la r 
fa z o v iy z a r u r a t m a y d o n i n i n g k o 'l a m i va ta y a n c h n u q ta s ig a
y o 'n a l t i r i l g a n b o 'la d i.
Y u q o r i d a tahlil q i l in g a n h a r b i r n a z a riy a sh a x s n in g
i j t i m o i y x u lq in i o ‘z g a la r u c h u n yopiq yoki c h e k l a n g a n
m u h i t x u su s iy a tla rid a n kelib c h i q q a n h o ld a tu s h u n t ir a d i ,
b u o ‘r i n d a o d a m x o h l a y d i m i yoki y o ‘q m i b u n d a n q a t ’i 
n a z a r m a z k u r s h a r o i t g a m o s l a s h m o g 'i z a ru r, d e g a n a q id a g a
a m a l q ilin a d i.
B i z n i n g c h a , b a r c h a n a z a r i y a l a r d a in s o n h a y o t i n i n g
i j t i m o i y - t a r i x i y v a z iy a tla ri v a o b y e k tiv s h a r t- s h a r o i t l a r i
m u t l a q o e ’tiborga o l i n m a g a n g a o ‘xshaydi.
' P s ix o lo g iy a d a p s i x o g e n e t i k y o n d a s h i s h h a m m a v ju d
b o ‘Iib, u b io g e n e tik , s o t s io g e n e tik o m i ll a r n in g q i m m a t i n i
k a m s i t m a y d i , a k s i n c h a p s i x i k j a r a y o n l a r t a r a q q i y o t i n i
b i r i n c h i darajali a h a m i y a t g a ega d e b hisoblaydi. U s h b u
y o n d a s h i s h n i u c h t a m u s ta q il y o 'n a lis h g a ajratib tahlil qilish 
m u m k i n , c h u n k i u la rn in g h a r biri o ‘z m o h iy a ti, m a h su li 
va j a r a y o n sifatida k e c h is h i b ila n o ‘z a ro farqlanadi.

Yüklə 6,64 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   25   26   27   28   29   30   31   32   ...   184




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin