Tuzuvchilar: M. J. Rajabov

KAFT BIIA N YUZ VA IYAKNI TIRASII
A gar m a 'r u z a c h i nu tq s o 'z la y o tg a n mavz.uga a u d i- 
loriyan i qiziqishi o rtg a n lig in i instinktiv d a ra ja d a seza 
olsa, u yaxshi m a ’r u za c h i hLsoblanadi. Savdo b o 'y ic h a
vakil t a k l i f q i l a y o t g a n m a h s u l o t i g a x a r i d o r q i z i q a -
yo tgan in i «uning k o 'n g lin i no zik torlarini» c h c rtg a n id a
f a h m la b oladi. H a r bir k o m m iv o y a je rg a 1 u n in g m u ay y a n
x a rid o ri m a h s u l o t t a q d i m o t i n i bir og'iz. g a p ir m a s d a n
faqat ku z a tib turishidck y o qim siz h olat tanLsh. U n in g
baxtiga x a rid o r rcaksiyasi to'g'rLsida q a t o r i m o - i s h o ­
ralarni k u z a tib bilLsh m u m k in k i, b u la r o rasid a kaIt bilan 
yuz h a n id a iyakni tirash imo-Lshoralari h a m bor.
1 K o m m i v o y a j e r — xususiy korxona yoki flrma mol-
laridan niisxa ko'rsatib shaharma-shahar buyurlma to‘plovchi
vakil, gumashta.

---

Z E R IK IS H
T i n g l o v c h i
q o ' l i n i
ja g 'ig a q o 'y i b ta y a n s a , bu 
u n in g z e rik ib q o lg a n lig in i 
bildiruvchi a n iq bclgidir va 
u u x la b q o l m a s li k u c h u n
bo sh ini q o 'l ig a s u y a y a p ti. 
Z e r ik is h d a r a j a s i q o ' l d a n
liragich sifatida foydalanlsh 
k o ' r i n i s h i b i l a n b o g ' l i q .
B o s h
b i l a n
t o ' l i g ' i c h a
q o ' l g a y o l i b o l i s h g o h -
g o h i d a
x o ' r i l l a s a
(5rasm),
bu to 'liq zerik ish ni 
n a m o y o n q i l a d i va o ' t a
zcrikkanlik a lo m a tid ir. Agar 
o d a m bo sh ini stolga q o 'y ib xurrak o tish n i b oshlasa, bu 
zcrikishining absolyut signali b o 'lad i.
B a r m o q la r bilan stolni ch ertish va o y o q larn i polga 
u r ib l a p i r l a t i b o ' t i r i s h k o ' p h o l l a r d a a u d i t o r i y a d a
zerikarli holat b o 'ly a p ti, d e b n o t o 'g 'r i talqin qilinadi. 
aslida bu sabrsizlikdan d a ra k beradi.
A g ar s i / m a 'r u / a c h i sifatida bu s ig n a lla m i sezsangiz, 
s a b rs iz o d a m n i e h a l g 'i t i s h va m a ’r u z a g a q iz iq tir is h
u c h u n strategik yurish q ilish ing iz lo z im , b o 'l m a s a u 
bosh qalarg a h a m yuqtiradi.
A gar b u tu n a uditoriy a zerikish va sabrsizlik a lo m a t-
larini n a m o y o n qila boshlasa, bu m a ’ru za c h ig a nutqini 
lugatish kerakligi ha qidagi o g o h lan tirishdir. S h u n i h a m
e s la tis h l o z i m k i . b a r m o q l a r b ila n c h e r t i s h va o y o q
tap illa tish tezligi in so n sabrsizligi d a ra ja s ig a b o g 'liq . 
I m o - i s h o r a l a r n i n g t e z l i g i q a n c h a y u q o r i b o ' l s a ,
sabrsizlik h a m s h u n c h a yuqori bo'ladi.
78

---

A gar o d a m b a rm o q la r in i 
niushl qilib yuziga, k o ’rsat- 
kich b a r m o q chakagiga tiralsa 
(59-rasm ),
bu v a z i y a t d a u 
h ah olash h o la t ini q a b u l qi- 
ladi degani. Agar inson qi/.i- 
q i s h n i y o ‘q o t s a - y u , o d o b
y u / .a s i d a n q i z i q q a n k o ’ r i- 
nishni x o h lasa, uning holati 
A S -r a s m d a k o ’r s a t i l g a n d a y
boshi ka fining asosiga layanib 
o ’/.g a ra d i. M e n m e n e d j e r -
la r n in g k o ‘p y i g 'i l i s h l a r i d a
is h liro k im m o b a y n i d a y osh 
o s a v o tg a n m e n e d j e r l a r z c -
r i k a r l i c h i q i s h q i l a y o t g a n
shirkat pre/.id entig a h u r m a t
yuzasidan q i/iqishni ifodalash u c h u n bu im o -is h o ra d a n
lo y d ala n g an Ja m in g g u v o h i b o 'l g a n m a n . A m m o baxtga 
q a r s h i b o s h n i h a r q a n d a y q o ’lga s u y a s h z e r i k is h n i
b ild ira d i va u la r n i fo sh q ila di. P r c z i d e n t e s a u la r n i 
xarakleri b o ‘y ich a s a m im iy em asliklari yoki unga xu- 
s h o m a d q i lis h n i x o h l a y o t g a n l i k l a r i n i t u s h u n i b o lish
m um kin.
H a q iq iy qi/.iqish e s a , q o ’l y u / g a teg ib t u r s a - y u ,
b o s h g a t ir g a k b o ‘lib x i z m a t q i l m a g a n d a n a m o y o n
bo ladi. Y o sh la rd a qay ta qi/.iqish uyg o tls h n in g o d d iy
usuli pre/.ident quyidagiga o ’x sh ash n a rs a n i aytsa, pay d o
b o ’lishi m u m k in : «Si/.lar m e n in g s o ’zlarim ga s h u n c h a lik
diqqat q ilg a n la rin g d a n x u r s a n d m a n , c h u n k i bir n cc h a
l a h z a d a n s o ’ng sizlarga savol berishni bo shlaym an!» Bu 
tin g l o v c h i l a r g a u n i n g n u l q ig a q i z i q t i r i s h n i o r t t i r a d i . 
C h u n k i u la r s h irk a t p r e /.id e n tin in g s a v o lla rig a ja v o b
bera o lm a s lik d a n q o ’rqadilar.
U A H O IA SH MUNOSABATLARI