Fizika,2 qism 20

Òo‘lqin nàzàriyaning àsîslàri. 1- § dà qàyd etilgànidåk, yorug‘-
likning intårfårånsiyasi và difràksiyasini kîrpuskular nàzàriya
àsîsidà tushuntirishning ilîji bo‘lmàgàn. Àynàn shu hîdisàlàr hà-
qidà mulîhàzà yuritgàn ingliz fizigi R . G u k (1635–1703) và
gîllàndiyalik fizik X . G y u y g å n s (1629–1695) yorug‘likning
to‘lqin tàbiàtigà egàligi hàqidàgi fikrlàrni îlg‘à surishgàn. Ushbu
nàzàriyagà ko‘ra, yorug‘lik to‘lqinlàrining mànbàdàn tàrqàlishi
suvgà tîsh tàshlàgàndà hîsil bo‘làdigàn to‘lqinlàrning tàrqàlishidåk
6-§.

---

21
tàsàvvur qilingàn. Òo‘lqin nàzàriyagà muvîfiq
yorug‘lik to‘lqinlàri elàstik to‘lqinlàrdàn ibîràt
bo‘lib, efir dåb ataluvchi màõsus muhitdà tàr-
qàlishi lîzim bo‘lgàn. Ya’ni måõànik to‘lqinlàr
suv sirtidà tàrqàlgànidåk, yorug‘lik to‘lqinlàri
efirdà tàrqàlàdi, dåb hisîblàngàn.
Gyuygåns prinsipi. Yorug‘likning tàrqàli-
shini tushuntirish màqsàdidà Gyuygåns quyi-
dàgi prinsipni tàklif qilàdi (I qism, 24- § ga
qàràng). Ìuhitning yorug‘lik to‘lqini yetib
bîrgàn hàr bir nuqtàsi ikkilàmchi to‘lqinlàrning
nuqtàviy mànbàyi bo‘làdi.
Ikkilàmchi to‘lqinlàrgà urinmà sirt kåyingi paytdagi to‘lqinlar
sirti bo‘lib (14- ràsm), tàrqàlàyotgàn to‘lqinlàrning shu îndàgi
to‘lqin frîntini ko‘rsàtàdi. Bir fàzàdà tåbrànàyotgàn muhit nuqtà-
làrining gåîmåtrik o‘rni to‘lqin sirti, qàràlàyotgàn vàqtdà tåbrànish
yetib bîrgàn nuqtàlàrning gåîmåtrik o‘rni esà to‘lqin frînti dåyilàdi.
Frîntning shàkligà qàràb, to‘lqinlàr yassi và sfårik to‘lqinlàrgà
àjràtilàdi.
Bir jinsli, izîtrîp muhitdà tàrqàlàyotgàn sfårik to‘lqinning
t vàqtdàgi frînti S
1
bo‘lsin. Gyuygåns prinsipigà àsîsàn, S
1 
dà
yotgàn nuqtàlàrning hàr biri v·Dt ràdiusli sfårik to‘lqinlàrning
ikkilàmchi nuqtàviy mànbàyigà àylànàdi và t + Dt pàytdàgi to‘lqin
frînti bu ikkilàmchi to‘lqinlàrgà urinmà sirtdàn ibîràt bo‘làdi.
Shu bilàn birgà, yorug‘lik to‘lqinlàri elåktrîmàgnit to‘lqinlàrdàn
ibîràtligi hàm bizgà mà’lum.