23
chiqàyotgàn yorug‘liklàrning nimà sàbàbdàn mînîõrîmàtik bo‘là
îlmàsligini tushunish uchun yorug‘likning pàydî bo‘lish måõà-
nizmini tàhlil qilish kåràk. Yorug‘lik mànbà àtîmlàrining g‘àlàyon-
làngàn hîlàtdàn àsîsiy hîlàtgà o‘tishidà chiqàrilib, judà qisqà
vaqt (10
-8
s) dàvîm etàdi. Bundày nurlànish hàr bir mànbàdàgi
àtîmlàrning o‘zigàginà õîs bo‘lgànligi uchun hàm, håch qàchîn
ikkità mànbàdàn chiqàdigàn yorug‘lik mînîõrîmàtik bo‘là îlmàydi.
U holda intårfårånsiya mànzàràsini hîsil qilish uchun nimà
qilmîq kåràk? Bu muàmmîni yechishning yagînà yo‘li bittà
mànbàdàn chiqàyotgàn yorug‘lik nurini ikkigà àjràtib (shundà ulàr
mînîõrîmàtik bo‘làdi), turli îptik yo‘llar o‘tgandan so‘ng ulàrni
yana qo‘shishdan iborat. Îptik yo‘llàrning fàrqi o‘zgàrmàs bo‘lsà,
fàzàlàr fàrqi hàm o‘zgàrmàs bo‘làdi. Bungà erishishning ko‘plàb
usullàri màvjud bo‘lib, ulàr bilàn quyidà tànishàsiz. Endi màksi-
mum và minimum intånsivliklàr hîsil bo‘lish måõànizmi bilàn
tànishàylik.
Dostları ilə paylaş: