Fizika,2 qism 20

OPTIKA
I B Î B .  OPTIKA ELEMENTLARI
1-§.

---

5
Pifàgîr, jismlàrning ko‘rinishigà sàbàb – ulàrning o‘zlàridàn
zàrràchàlàr chiqàrishidir dåb, hîzirgi nàzàriyalàrgà judà yaqin
bo‘lgàn fikrlàrni hàm àytgàn.
Gåîmåtrik îptikàning ikkità àsîsiy qînunidan biri – yorug‘-
likning tushish và qàytish burchàklàrining tångligi hàqidàgi
qînun Plàtîn màktàbi vàkillàri tîmînidàn tà’riflàngàn.
Yorug‘likning sinish qînuni esà bir nåchà àsrlàrdàn kåyin
kàshf qilingàn.
O‘n uchinchi àsrdà ko‘zîynàk, 1590- yildà nidårlàndiyalik
îlim Z. Yansån tîmînidàn mikrîskîp, 1609- yildà esà itàliyalik
fizik G. Gàlilåy tîmînidàn tålåskîp yasàlgàn.
Îptikà rivîjlànishining kåyingi bosqichlari. Îptikàning kåyingi
rivîjlànishi yorug‘lik difràksiyasi và intårfårensiyasi hîdisàlàri
bilàn bîg‘liq. Bu hîdisàlàrni gåîmåtrik îptikà dîiràsidà
tushuntirishning ilîji bo‘lmàgàni sàbàbli, ingliz fizigi R. Guk và
gîllàndiyalik îlim Õ. Gyuygåns yorug‘likning to‘lqin tàbiàti
hàqidàgi nàzàriyani îlg‘à surishgàn. Ì. Fàràdåy o‘z tàjribàlàri
nàtijàlàrigà ko‘rà bu to‘lqinlàr elåktrîmàgnit to‘lqinlàrgà àlîqàdîr,
degan fikrgà kålgàn. J. Ìàksvåll nàzàriy àsîsdà, G. Gårs esà
tàjribàdà elåktrîmàgnit to‘lqinlàrning bo‘shliqdà yorug‘lik tåzligigà
tång bo‘lgàn tåzlik bilàn tàrqàlishini isbîtlàgànlàr. Nàtijàdà,
yorug‘lik elåktrîmàgnit to‘lqinlàrdàn ibîràt, dågàn õulîsàgà
kålishdàn bîshqà ilîj qîlmàgàn.
Yorug‘likning kîrpuskular tàbiàti. Yorug‘likning tàbiàti hàqi-
dàgi fikrlàr dîimî îlimlàrning diqqàt màrkàzidà bo‘lgàn. Êun-
dàlik hàyotimiz uchun shu qàdàr muhim àhàmiyatgà egà
yorug‘likning nimàligini bilish bàrchà uchun qiziqàrli hisîb-
làngàn. Õo‘sh, yorug‘lik o‘zi nimà? Bu sàvîlgà birinchi bo‘lib
àniq jàvîb bårgàn kishi I. Nyutîn hisîblànàdi. U, yorug‘lik –
nurlànàyotgàn jism chiqàradigan và fàzîdà to‘g‘ri chiziq bo‘ylàb
tàrqàladigan kîrpuskulàlàr (zàrràchàlàr) îqimidàn ibîràt, dågàn
g‘îyani ilgàri surgàn. Bu g‘îya àsîsidà yorug‘likning to‘g‘ri chiziq
bo‘yichà tàrqàlish, sinish và qàytish qînunlàri tushuntirib bårilgàn.
Àmmî yorug‘lik intårfårånsiyasi và difràksiyasini kîrpuskular
nàzàriya àsîsidà tushuntirishning mutlaqî ilîji bo‘lmàgàn. Và
àynàn shuning uchun hàm yorug‘likning to‘lqin nàzàriyasi
hàqidàgi fikrlàr pàydî bo‘lgàn.