Fizika,2 qism 20


- rasm. 10 Yorug‘likning õàràktåristikàlàri



Yüklə 0,57 Mb.
Pdf görüntüsü
səhifə6/42
tarix05.02.2023
ölçüsü0,57 Mb.
#82921
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   42
2- rasm.


10
Yorug‘likning õàràktåristikàlàri.
Fîtîmåtriya elåmåntlàri
Ì à z m u n i : yorug‘lik mànbàlàri; nuqtàviy mànbà; fîtîmåt-
riya; yorug‘likning õàràktåristikàlàri.
Yorug‘lik mànbàlàri. Yorug‘lik mànbàlàri dågàndà, istàlgàn
turdàgi enårgiyani yorug‘lik enårgiyasigà àylàntiruvchi, ya’ni
yorug‘lik chiqàruvchi moddalàr nàzàrdà tutilàdi. Ulàr tàbiiy va
sun’iy bo‘lishi mumkin.
Òàbiiy yorug‘lik mànbàlàrigà Quyosh, yulduzlàr và bîshqà
turli õil ràzryadlàr misîl bo‘làdi. Îlàmning àsîsiy yorug‘lik
mànbàlàri yulduzlàr hisîblànib, ulàrdà tårmîyadrî enårgiyasining
yorug‘lik enårgiyasigà àylànishi ro‘y båràdi.
Sun’iy yorug‘lik mànbàlàrigà cho‘g‘lànmà elåktr làmpàlàri,
gàzli làmpàlàr và h.k. misîl bo‘làdi. Ulàrdà elåktr enårgiyasining
yorug‘lik và issiqlik enårgiyasigà àylànishi ro‘y båràdi.
Nuqtàviy mànbà. Fizika kursining måõànikà bo‘limidà –
mîddiy nuqtà, elåktr bo‘limidà – nuqtàviy zàryad tushunchà-
làridàn fîydàlànilgàni kàbi, îptikàdà hàm nuqtàviy yorug‘lik
mànbàyi, ya’ni nuqtàviy mànbà tushunchàsidàn kång fîydà-
lànilàdi. Õususiy o‘lchàmlàri chiqàràyotgàn yorug‘ligining tà’siri
o‘rgànilàyotgàn joygacha bo‘lgan màsîfàgà nisbàtàn e’tibîrgà
îlinmàydigàn dàràjàdà kichik bo‘lgàn yorug‘lik mànbàyi nuqtàviy
mànbà dåyilàdi.
Nuqtàviy mànbà hàm idåàllàshtirilgàn tushunchà bo‘lib,
yorug‘lik nurini hàmmà yo‘nàlishdà bir tåkis yo‘nàltiràdi, dåb
qàbul qilingàn.
Fîtîmåtriya. Îptikàning yorug‘likning enårgåtik õàràk-
tåristikàlàrini o‘rgànuvchi bo‘limi fîtîmåtriya dåyilàdi.
Fîtîmåtriyadà quyidàgi kàttàliklàrdàn fîydàlànilàdi:
– enårgåtik kàttàliklàr: bundà yorug‘likning enårgåtik
õàràktåristikàlàri uning qàbul qiluvchigà tà’sirini e’tibîrgà îlin-
mày qàràlàdi;
– yorug‘lik õàràktåristikàlàri: bundà yorug‘likning ko‘zgà
yoki bîshqà qàbul qiluvchilàrgà fiziîlîgik tà’siri e’tibîrgà îlinib,
uning kuchi àynàn shu tà’sirgà àsîsàn bàhîlànàdi.
Fîtîmåtriyaning àsîsiy enårgåtik kàttàligi nurlànish îqimi-
dir. Nurlànish îqimi dåb, nurlànish quvvàtigà, ya’ni vàqt birligidàgi
nurlànish enårgiyasigà àytilàdi (20- § gà qàràng). Nuqtàviy mànbà-
3-§.


11
ning istàlgàn yo‘nàlishdàgi, ya’ni istàlgàn fàzîviy burchàk îrqàli
nurlànish îqimi bir õil bo‘làdi.

Yüklə 0,57 Mb.

Dostları ilə paylaş:
1   2   3   4   5   6   7   8   9   ...   42




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin