Sinîv sàvîllàri 1. Yorug‘lik mànbàyi dåb nimàgà àytilàdi? Uning qanday turlàri
mavjud? 2. Nuqtàviy mànbà dåb nimàgà àytilàdi? 3. Fîtîmåtriya nimàni
o‘rgànàdi và undà qàndày kàttàliklàrdàn fîydàlànilàdi? 4. Yorug‘likning
enårgåtik kàttàliklàrini aytib bering. 5. Yorug‘lik õàràktåristikàlàrini aytib
bering. 6. Nurlànish îqimi nima? 7. Yorug‘likning ko‘zgà tà’siri nimàlàrgà
bîg‘liq? 8. Yorug‘lik îqimi tushunchàsi nimà màqsàddà kiritilgàn?
9. Yorug‘lik îqimi dåb nimàgà àytilàdi? 10. Yorug‘lik kuchi và uning
birligini aytib bering. 11. Êàndålà qàndày àniqlànàdi và u qàndày birlik?
12. Yorug‘lik îqimining birligi nima? 13. Yoritilgànlik và uning birligi-
chi? 14. Yoritilgànlik yorug‘lik kuchigà và yoritilàyotgàn sirtgàchà bo‘l-
gàn màsîfàgà bîg‘liqmi? 15. Ish jîylàrining yoritilish måzînlàri.
Yorug‘likning qàytish và sinish qînunlàri. Òo‘là qàytish Ì à z m u n i : yorug‘likning to‘g‘ri chiziq bo‘ylàb tàrqàlish
qînuni; qàytish qînuni; sinish qînuni; muhitning àbsîlut sindi-
rish ko‘rsàtkichi; to‘là qàytish.
Yorug‘likning to‘gri chiziq bo‘ylàb tàrqàlish qînuni. Îptik
bir jinsli muhitdà yorug‘lik to‘g‘ri chiziq bo‘ylàb tàrqàlàdi. Nuq-
tàviy mànbà qàrshisidàgi jismlàr sîyalàrining hîsil bo‘lishi bu
qînunning to‘g‘riligini isbîtlàydi (4- ràsm).
Yorug‘likning qàytish qînuni. Àgàr yorug‘lik ikkità muhitning
chågàràsigà tushsà, undà tushuvchi nur ikkità – qàytuvchi và
sinuvchi nurlàrgà àjràlib kåtàdi. 5- ràsmdà tushuvchi nur (I),
qàytgan nur (II) và singan nur (III) dåb bålgilàngàn.
Yorug‘lik nuri dågàndà, yorug‘lik enårgiyasi tàrqàlàdigàn yo‘nàlish tushunilàdi. Yorug‘lik nurining intånsivligi esà vàqt birligidà nur yo‘nà-
lishigà pårpåndikular bo‘lgàn birlik yuzàdàn îqib o‘tàdigàn
enårgiya bilàn àniqlànàdi.
E S 4- rasm. 4-§.
14
Òushuvchi và qàytgan nurlàr hàmdà ikki muhit chågàràsidàgi, nurning tushish nuqtàsigà o‘tkàzilgàn pårpåndikular bir tåkislikdà yotàdi. Qàytish burchàgi ¢
i 1
tushish burchàgi i 1
gà tång: ¢ =
i i 1
1
.