146
V BOB. OSIYO, AMERIKA VA AFRIKA XALQLARI
làri,
ikkinchi qis
mi Îliy Inkàgà
berilgan,
uchinchi qismi
esa jà
mîàgà qoldirilgan. Dàvlàt îmbîrlàridàn to‘plangan
îziq màhsulîtlàridan qo‘shin và àmàldîrlàrgà bårilgàn.
Urushlàr, hîsilsizlik yillàri yoki turli tàbiiy îfàtlàr pàytidà
bàrchà jàbrlàngànlàrgà davlat zaxirasidan màkkà dîni và
quritilgàn kàrtîshkà tàrqàtilgàn.
Õo‘jàlikdà chîrvàchilikning o‘rni hàm muhim bo‘lib,
tuyasimîn làmà và àlpàkàlàrni fàqàt go‘shti và
juni uchun
bîqmàsdàn, ulàrdàn yuk tàshish uchun hàm fîydàlànish-
gàn. Inklàrdà hunàrmàndchilik yuksàk rivîjlàngàn. Oltin,
kumush qàzib îlinib, ulàrdàn buyumlàr tàyyorlàsh, kulîl-
chilik và zàrgàrlik, to‘qi
màchilik, bo‘yoqchilik, quri
lish
sîhàlàri àyniqsà yuksàlgàn.
Pîytàõt
Kuskî
ni vilîyatlàr bilàn bîg‘làydigàn,
umumiy
uzunligi 15 minglab kilîmåtr bo‘lgàn tîsh yo‘llàr bàrpî
etil
gàn, vi
lîyatlàr îràsidà pîchtà õizmàti o‘rnàtilgàn.
Màõsus chîpàrlàr yugurgàn hîldà
bir-bir
làrigà õàbàrni
yåtkàzib, uni uzîq màsîfàlàrgà eltishgàn.
1. Àmårikà tub àhîlisining màshg‘ulîtlàri hàqidà
gàpirib båring.
2. Màyyalàr tàriõi và màdàniyati hàqidà nimàlàrni
bilàsiz?
3. Àståklàr kim? Ulàr hàqidà so‘zlàb båring.
4. Inklàr dàvlàti qàchîn và qàyårdà vujudgà kål
gàn?
Dostları ilə paylaş: