Tarix-7 2017.(Uzb). indd



Yüklə 3,01 Kb.
Pdf görüntüsü
səhifə60/139
tarix14.12.2023
ölçüsü3,01 Kb.
#176911
1   ...   56   57   58   59   60   61   62   63   ...   139
[@abituriyent plus] Jahon tarixi 7-sinf òzb

Xristofor Kolumb
da shunchalik katta taassu-
rot qoldiradiki, u nima bo‘lganda ham Hindistonning boy 
sohillariga yetishga qaror qiladi.
Yevropaning ko‘pchilik shaharlàridà dàstlàb bîzîrlàr 
hafta 
ning 1–2 kunidà bo‘lgàn. Dîimiy bîzîrlàr fàqàt yirik 
shaharlàrdà uchràgàn.
Mîl àyirbîshlàsh và sàvdîning o‘sishi shaharlàrdà 
bîzîrlàr quri 
lishigà ehtiyoj tug‘dirgan. Jumlàdàn, Lîndîn-
dàgi birinchi yopiq bîzîr 
Blekuelõîll
XIV asr oxirida 
qurib bitkàzilgàn. Bîzîrlàr ma’lum buyumlàr yoki màh-
sulîtlàrni sîtishgà iõtisîslàshà bîrgàn.
Bànklàr, yarmàrkàlàr và birjàlàr. 
Dàstlàbki bànklàr 
XIV–XV àsrlàrdà Itàliyaning yirik shaharlàridà pàydî 
bo‘lgan. 


73
III BOB. JAHON XALQLARI O‘RTA ASRLARNING RIVOJLANGAN DAVRIDA
Bànk 
– (itàlyancha, banko) – kursi, sàrrîf do‘kî-
nidàgi o‘rindiq nîmidàn îlingàn.
Yarmàrkàlàr mîl àyirbîshlàshning kångàyishigà õizmàt 
qilgàn. Yarmàrkàlàrni yuksàltirish màqsàdidà hukmdîrlàr 
turli imtiyoz 
làr (õususàn, yo‘l sîlig‘ini vàqtinchàlik båkîr 
qilish) bårishgàn. Yarmàrkàlàr sàvdî-sîtiqdàn tàshqàri, õàlq 
sàyllàri, bàyràmlàri màrkàzigà hàm àylàngàn. Undà sàyyor 
àrtistlàr tîmînidàn musiqàlar chalingan, qo‘shiqlàr aytil-
gan, sàhnà tîmîshàlàri ko‘rsàtilgàn. Àtrîf qish 
lîqlàrdàn 
kålgàn àhîli uchun bu tîmîshàlàr, mushàkbîzliklàr yildà 
bir màrtà bo‘ladigan ko‘ngilîchàr tàdbir hisîb 
làngàn.
Yarmàrkà
– ulgurji sàvdî bo‘làdigàn, turli màm-
làkàt sàvdîgàrlàri qàtnàshàdigàn, mîl sîtish và 
àyirbîshlàsh jîyi nîmi bo‘lgàn.
O‘rtà àsrlàr Yevropasining eng màshhur yarmàrkà-
si Fransiyaning shimoli-sharqidàgi 
Shàmpàn gràfligi
dà 
(màrkàzi Råyms shàhri) bo‘lgàn.
Sàvdîning yuksàlib bîrishi natijasida Yevropadà tur-
li màmlàkàtlàr sàvdîgàrlàri to‘plànib, pullàrini àlmàsh-
tiràdigàn jîylàr – 

Yüklə 3,01 Kb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   56   57   58   59   60   61   62   63   ...   139




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin