Tarix-7 2017.(Uzb). indd

bånåfitsiylàr
tàqdim etgànlàr.
Bånåfitsiy
(lîtincha) – sånyîrning o‘z vàssàliga hàr-
biy õizmàti evàzigà in’îm etgàn yår-mulk. Shàrqdà 
u iqtî’ dåb nîmlàngàn.
Senyor 
(lotincha, katta) – o‘rta asrlarda G‘arbiy 
Yevropada ixtiyorida qaram dehqonlari va mayda 
feodal-vassallari bo‘lgan yer egasi.
Vassallik – 
G‘arbiy Yevropa mamlakatlarida bir 
feodalning boshqa feodalga bo‘ysunish tartibi.
Shu tàriqà qirîl và uning jàngchilàri, ruhîniylàr, qirîl 
sà rîyigà yaqin rim-gàll zîdagînlàri, quldîrlàrdàn yangi 
yirik yår egàlàri – fåîdàllàr tîifàsi vujudgà kålgan. Ulàr-
ning yårlàridà VI àsr îõiridàn boshlab qullàr, kîlînlàrdàn 
tàshqàri o‘z erkinligini yo‘qîtgàn frànklàr hàm ishlàgànlàr. 
Natijada, yangi jàmiyatning fåîdàllàr và qàràm dåhqînlàr
kabi asosiy toifalari yuzaga kelgan.
Dàvlàtning pàydî bo‘lishi.
Shimoliy Gàlliyadà tàshkil 
tîpgàn frànk qirîlligi Õlîdvigning vîrislàri dàvridà Bur-

---

15
I BOB. O‘RTA ASRLARNING ILK DAVRI
gundi ya và Prîvànsni bosib olàdi. Frànklàr gårmànlàr ning 
tyuring, àlåmànn, bàvàr
qàbilàlàrini hàm bo‘ysun dirib, 
ulàrni hàr yili o‘lpon to‘làshgà màjbur età dilàr.
Qirîllàr hîkimiyati kuchàyib bîrishi natijasida muhim 
qînunlàr, qàrîrlàr qàbul qilish uchun õàlq yig‘inlàrini 
chàqirmày qo‘yadilàr. Qirîl tîmînidàn qàbul qilingàn yangi 
qînunlàr esa õususiy mulkchilik và tångsizlikni mustàhkàm-
làshga xizmat qilgan.
Yirik yår egàlàri – fåîdàllàr tîifàsi esà qirîl hîkimi-
yatining tàyanchiga aylanadi. Dàvlàt qirîl bîshchiligidà 
yirik mulk egàlàri ning yangi yårlàrni istilî qilishini 
qo‘llàb-quvvàtlàr edi.
Õlîdvig dàvridà frànklàrdà màmlàkàt vilîyatlàrgà 
bo‘linib, ulàr ni qirîl tàyinlàgàn 
gràflàr
bîshqàrà bîsh-
làgan. Graf o‘z hududlàrini qirîl nîmidàn bîshqàrib, 
àhî li dàn sîliqlàrni yig‘ib îlish, hàrbiy qo‘shingà bîsh-
chilik qilish, sud qilish kàbi ishlàrni bàjàrgàn. Sudning 
qàrîri bilàn yig‘ilgàn jàrimàlàrning 1/3 qismi qirîl 
õàzinàsigà yubî rilàr edi. Frànklàr sîliq tàrtiblàrini rim-
liklàrdàn qà bul qilgànlàr.
Urug‘ jàmîàchilik àn’ànàlàri esà hàr yili o‘tkàzilàdigàn 
hàrbiy ko‘rik tàrzidà và màhàlliy bîshqàruvdà sàqlànib qîl-
gan. Màhàlliy bîshqàruv àsîsini erkin frànklàrning yuzlik 
yig‘inlàri tàshkil etib, uning bîshlig‘i, yuzbîshisi –