Tarix-7 2017.(Uzb). indd



Yüklə 3,01 Kb.
Pdf görüntüsü
səhifə122/139
tarix14.12.2023
ölçüsü3,01 Kb.
#176911
1   ...   118   119   120   121   122   123   124   125   ...   139
[@abituriyent plus] Jahon tarixi 7-sinf òzb

Fåruzshîh Tug‘luq 
dàvridà sîliqlàr 
kà 
màytirilib, dàvlàt yerlàri dåhqînlàrgà ijàràgà bo‘lib bå-
rilàdi. Uning bîshqàruvi pàytidà qishlîq õo‘jàligi, hunàr-
màndchilikning yuksalishi, îqilînà bîshqàruvi sulton 
ga 
õàlq hîmiysi sifàtidà shuh 
ràt kåltiràdi. Àmmî màmlà 
kàtdà 
XIV àsrdà bîshlàngàn siyosiy tàrqîqlik davrida, àyrim 
knyaz 
làrning mustàqillikkà intilish jàràyo 
ni kuchà 
yib bîrà-
di.
Dåhlining kåyingi sultîni 
Màhmud
1398–1399-yillàrda 
Àmir Tåmur qo‘shinlàrigà qàrshi kuràshàdi. Låkin tàjribàli 
sàrkàrdà Màhmud qo‘shinlàrini yångib, Dåhlini zabt età-
di. Sîhibqirîn Sàmàr 
qàndgà ko‘plàb hind hunàrmàndlàri, 
må’mîrlàrini îlib qàytadi.
Shundàn so‘ng Hindistîn màydà knyazliklàrgà bo‘linib 
kåtàdi. Îràdàn o‘n yilchà vaqt o‘tib 
Sàyyidlàr sulîlàsi
(1414–1451) tàõtgà kålàdi. Sàyyidlàr sulîlàsini àfg‘în qà-
bilàlàri sàrdîri 
Bàhlul Lî‘diy
(1451–1489) tàõtdàn tushirà-
di. Uning nabirasi 
Ibrîhim Lî‘diy
Zàhiriddin Muhammad 
Bîbur
gà qàrshi ku rà shàdi.
1. Dåhli sultînligi qàchîn và kim tîmînidàn tuzi-
làdi?
2. Hindistîndà yer egàligining qàndày turlàri màv-
jud bo‘lganini aytib bering.
3. Dåhli sultînligida XIV àsrdà qàndày islîhîtlàr 
o‘tkàzildi?
4. Sîhibqirîn Àmir Tåmurning Hindistîngà yuri-
shini eslàng và so‘zlàb båring.
42-§. AMERIKA O‘RTÀ ÀSRLÀRDÀ
Õo‘jàlik tàràqqiyoti.
Îlimlàr 
ning fikrichà, Àmårikà 
qit’àsigà dàstlàbki îdàmlàr Shimoliy Îsiyo 
dàn hîzirgi 
Båring bo‘g‘îzi îr 
qàli buyuk muzlik dàvridà, bun 
dàn 


143
V BOB. OSIYO, AMERIKA VA AFRIKA XALQLARI
40 ming yil àvvàl o‘tà bîsh 
là 
gàn 
va bu jara 
yon uzoq da 
vom etgan. 
Nàtijàdà bu yer 
làrgà yevropaliklàr 
kålgunigà qàdàr hàm ko‘p 
sînli 
qàbilà và elàtlàr shàkl 
làngàn.
Bu qàbilàlàrning àsîsiy qis-
mi îvchilik và bàliqchilik bilàn 
shug‘ullàngàn. Àmmî Màrkàziy 
và Jànubiy Àmå 
rikàning tîg‘ và 
tîg‘îldi hududlàridà dåhqîn-
chilik õo‘ 
jàligi vujudga kelib, keng taraqqiy etgan. Bu 
hududlàrdà 

Yüklə 3,01 Kb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   118   119   120   121   122   123   124   125   ...   139




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin