|
[@abituriyent plus] Jahon tarixi 7-sinf òzb
Nîvgîrîd råspublikàsi.
Nîvgîrîd Kiyåv bilàn àlîqàsini
uzgàn dàstlàbki knyazlik bo‘lgàn. XI àsrdà vujudgà kålgàn
Nîvgîrîd, kå
yinchàlik fàqàt Rusninggina emàs, Yevropa-
ning hàm yirik hunàrmàndchilik và sàvdî màrkàzigà
àylàndi.
Nîvgîrîd knyazligigà, an’ànàgà ko‘rà, XI àsrdà noib-
likka Kiyåv knya
zining to‘ng‘ich o‘g‘li qo‘yilgàn. Låkin
yillàr o‘tib màhàlliy bîyarlàr ta’siri kuchàyib, ulàr knyaz
hokimiyatini chåklày bîshlàydilàr. Shu tàriqà Nîvgîrîd
bîyarlàr råspublikàsigà àylànà bîràdi.
Nîvgîrîdliklàr våchåsi Mînîmàõning nàbiràsi
Vsåvîlîd
Mstislàvich
ni 1136-yilda knyazlik tàõtidàn chåtlàtib, zin-
dîngà tàshlàshgà qàrîr qilàdi. Aynan shu vaqtdan shahar
uzil-kåsil fåîdàl råspublikàsigà àylànàdi. Nîvgîrîd siyosiy
hàyotidà àsîsiy o‘rin õàlq våchåsi u sàylàngàn shahar
hîkimi, sàylànàdigàn «shahar dumàsi» và yåpis
kîp qo‘ligà
o‘tàdi.
Vlàdimir-Suzdàl knyazligi. Mîskvà.
Mà
hàlliy bîyarlàrning màrkàziy hî-
kimiyatgà qàrshi kuràshi XII–XIII àsr-
làrdà
Kiyåv
,
Gàlich-Vîlin
,
Vlàdimir-
Suz dàl
knyazliklàridà hàm kuzàtilàdi.
Vlàdimir Mînî
màõning o‘g‘li
Yuriy
Dîlgîrukiy
XII àsrdà Vîlgà và Îkà
dàryolàri hàvzàsidàgi yerlàrni bîsh-
qàràr edi. Knyazlikdà
Rîstîv, Suzdàl,
Yarîslàvl, Vlàdimir
kabi sha
harlàrgà àsîs
sîlinàdi. Knyaz Dîl
gî
rukiyning Kiyåv
ustidàn 1147-yildagi g‘à
làbà
sini nishîn-
làsh shàràfigà àsîs sî
lingàn
Kuchkîvî
qo‘rg‘îni, kå yinchàlik
Mîskvà
nîmini
îlàdi. Yuriy Dîlgî
rukiyning àvlîdlàri Vlà
dimir knyazli
gini
Ivàn Grîzniy
gà – XVI asr o‘rtalariga qàdàr bîshqà
ràdilar.
XIV àsr
dàn boshlab Vlàdimir-Suzdàl knyazligi và
Mîskvà
Dostları ilə paylaş: |
|
|