Donni saqlash va dastlabki ishlash texnologiyasi


T o 'la r a s io n li o m u x t a - y e m la r o 'z la s h t ir ili s h i ( o z i q l i g i ) j ih a t id a n



Yüklə 101,52 Kb.
Pdf görüntüsü
səhifə149/158
tarix27.09.2023
ölçüsü101,52 Kb.
#149638
1   ...   145   146   147   148   149   150   151   152   ...   158
Donni saqlash va dastlabki ishlash texnologiyasi. Tursunov S. Muqimov Z. Norinboyev B.

T o 'la r a s io n li o m u x t a - y e m la r o 'z la s h t ir ili s h i ( o z i q l i g i ) j ih a t id a n
t o 'l a q im m a tli b o 'l a d i , m o lla rg a b o s h q a n a rsa q o 's h m a s d a n beriladi 
h a m d a k o 'p i n c h a b rik et v a g ra n u la sh a k ld a ta y y o rla n a d i.
252


T'o'la rasionli o m u x t a - y e m l a r b o 'v i 1 6 0 -1 7 0 m m . eni 7 0 - 8 0 m m
v a 'q a lin lig i (b a la n d lig i) 3 0 - 6 0 m m b o i g a n o d atd ag i g 'i s h t s h ak lid a 
ta y y o rla n a d i.
Katta va y o s h q o r a m o ll a r u c h u n od d iy y e m ishlab c h iq a r ish d a
x o m a s h y o sifa tid a a so s a n k ep a k . un z a v o d la ri c h iq in d ila ri, s h u n i n g ­
d e k t u m a n l a r d a ta y y o r l a n g a n d o n l a r d a n fo y d a la n ila d i.
O m u x ta - y e m ish lab c h iq a r ish d a x o m a s h y o sifatida d o n va u n in g
chiq in d i m a h s u lo tla ri (k e p a k ) a so siy o 'r in n i e g a lla y d i. O m u x ta - 
y em ta rk ib id a g i m i q d o r k e y in g i y illa rd a d o n tax chilligi o q ib a tid a
a n c h a k a m a y d i. S o y a k u n ja ra si, baliq uni. d o n va p r e m ik s kabi 
m a h s u lo tla rn i k e ltirish k e s k in qisqardi.
O m u x t a - y e m t a r m o q l a r in i n g a so siy ish y o ‘nalish lari q u y id a - 
g ilard a n iborat:
ishlab 
c h iq a r is h n i 
ta k o m illa s h tiris h , 
ish lab
c h iq a r ila d ig a n
o m u x t a - y e m l a r a sso rtim e n tin i k e n g a y tir is h v a sifatini o s hirish 
h a m d a o z iq a v iy lig i ji h a t id a n y u q o ri sam arali m a h s u l o t la r ishlab 
c h iq a r is h g a erishish.
Bu j a r a y o n l a r t a y y o r l a n a d i g a n m a h s u l o t va m a h s u lo tn i tay- 
y o r l a s h d a k e r a k b o 'i a d i g a n x o m a s h y o n i t u rig a b o g 'l i q x olda bir 
m a ro ta b a li yoki b ir q a n c h a t e x n o lo g ik 1 iniyalarni o ‘z ic h ig a o lgan 
k o ' p m a ro ta b a li b o ‘lishi m u m k in .
O m u x t a - y e m is h la b -c h iq a ris h d a q u y id a g i a so siy t e x n o lo g ik
j a r a y o n l a r bajariladi:
- x o m a s h y o n i q ab u l qilish va sa q la s h u c h u n j o y lashtirish:
idishlarga. j o y l a s h , y u k la rn i ta g lik la rg a j o y lashtirish, shtab ellarn i 
sh a k lla n tirish , b o ‘sh a g a n idishlarni jo y la s h .
sh u n in g d e k m a h su lo tn i sifati, t u rig a v a ishlatish m a q s a d i g a k o 'r a
o m b o rla rg a . b u n k e rla rg a , boM im larga va s ilo s la rg a j o y lashtirish 
ishlari kiradi;
- keltirilg an x o m a s h y o p a r tiy a sid a n n a m u n a ajra tib olish va 
b e lg ila n g a n k o 'r s a t k i c h l a r b o 'y i c h a sifatini te k s h ir i s h (ishlab c h i­
qa ris h te x n ik lab o ra to riy as i b o 'y i c h a ) ;
- h u jjatla rn i ro s tlas h tirish va x o m a s h y o n i ishlab c h iq a r is h g a
uzatish;
253


- se p a ra to rd a n o ‘t k a z is h x o m a s h y o n i b e g o n a v a fa v q u lo td a
a ra la s h m a la r d a n to z a la sh , elash, m etall a r a la s h m a la r n i ajra tib olish, 
x o m a s h y o n i keyin g i q a y t a ish la s h la r u c h u n fr a k siy a la rg a boMish 
m a y d a l a n g a n m a h su lo tla r, t a y y o r s o c h ilu v c h a n o m u x t a - y e m l a m i n g
e l a n g a n lik sifatini n a z o ra t qilish;
- x o m as h y o n i b o l g ‘ali m ay d ala g ic h , toshli m ay d ala g ic h , k u n ja ra
m a y d a la g ic h . d e z in te g r a to r ju v o z l a r , tishli, shtifli v a b o s h q a zarbali
- o sh iru v c h i m a s h i n a la r y o r d a m i d a m a y d a la s h : ay rim h o lla rd a
j u d a x a m k ic h ik h a jm d a m a y d a lo v c h i m a h s u s m a s h i n a l a r d a n
fo y d a la n ila d i (tuz, m i k ro e le m e n tla r n i m a y d a l a s h uchun);
- m a h s u s d o z a to r la r y o r d a m i d a d o z a la sh ; aralash tirish q u ru q
k o m p o n e n t la r bilan aralash tirila d i. A ra la sh tir ish vertikal, g o riz o n ta l, 
d iskret, tez yoki sekin, s h u n i n g d e k u z l u k s iz h a r a k a tla n u v c h i 
a ra la s h tirg ic h la r y o r d a m i d a a m a l g a oshirilad i;
- quritish v a sovitish b u n d a ta y y o r m ahsulotlar, tuz m a y d a la n g a n
m ahsulotlar, m elassa b riket v a q u m o lo q la n g a n m ah su lo tla r quritiladi 
va sovitiladi; ay rim h o l la rd a d o n la r ham ;
- q u m o l g v a b rik etlash , y a 'n i ta y y o r m a h s u lo tn i y u z a g a k eltirish;
- p o ' s t l i d o n larn i p o 's t i d a n ajratish (suli, arpa)
- su y u q k o m p o n e n tla m i k iritish-m e lassa, gidrol, y o g ‘, o 's i m l ik
m o y i, baliq y o g 'i, gidrolizat, m elassa v a k a r b a m i d eritmalar, tuz v a suv;
- a lo h i d a m a h s u l o t la r g a n a m -is siq lik v a issiqlik bilan ishlov 
b e r is h - p is h i r i s h , b rik e tla sh , q u ru q b riketlash, m ik r o n iz a s iy a va 
b o sh q a la r ;
- ta y y o r m a h s u lo tn i;
- jo y la s h tir is h , sa q la s h v a ta y y o rla sh m a h s u lo tn i is te m o lg a c h i­
qarish;
- m a h s u l o t sifatini d a v la t standarti k o 'r s a t k ic h la r i g a m u v o fiq
n a z o r a t qilish;
- t a y y o r m a h s u lo tn i 
sifati, k o 'r s a tk ic h la r i n i n g shak llan ish i
ta n n a r h i v a i s t e ’m o l g a yaro q lilig i y u q o r i d a izo h lab o 't i l g a n j a r a -
y o n l a r n i n g q ay d a r a j a d a bajarilishi bilan ifodala nadi.
254


S h u n in g d e k te x n o lo g i k j a r a y o n l a r o ‘tish in in g o b y e k tiv q o n u - 
niyldgi, unin g q u lay re jim lari. j a r a y o n l a r n i n g k e c h ir i s h id a turli 
o m illa r n in g ta'siri v a u m u m iy te x n o lo g i k s a m a r a d o rlig i n a z a rd a
tutilish i kerak.

Yüklə 101,52 Kb.

Dostları ilə paylaş:
1   ...   145   146   147   148   149   150   151   152   ...   158




Verilənlər bazası müəlliflik hüququ ilə müdafiə olunur ©azkurs.org 2024
rəhbərliyinə müraciət

gir | qeydiyyatdan keç
    Ana səhifə


yükləyin